Quatre dels sis candidats a presidir el Consell de la República s'han reunit aquest diumenge a Elna, a la Catalunya Nord, per debatre sobre el futur de l'entitat en la nova etapa que s'obre sense Carles Puigdemont al capdavant. Entre ells hi havia l'exconseller i eurodiputat electe Toni Comín. Al debat hi havia un elefant a l'habitació: les acusacions contra Comín per irregularitats amb diners de l'entitat –que el dirigent de Junts nega– i la denúncia que un exassessor al Parlament Europeu ha presentat contra ell per presumpte assetjament. Ara bé, els tres rivals de Comín han evitat confrontar-lo per aquests temes, malgrat que tots han estat d'acord que cal més transparència al Consell. L'eurodiputat electe ha aprofitat per defensar que ell també vol més claredat en les decisions econòmiques per generar confiança entre els socis que paguen quota: "Si la gent creu que el Consell és útil i que gestiona amb transparència els recursos, hi posarà diners. Si no, no, perquè ningú de nosaltres n'hi posaria", ha argumentat.

La discussió pública entre Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, va pujant de decibels. L'exraper va fer un tuit aquest dilluns a la nit en què acusava l'exconseller d'haver-se transferit diners del Consell de la República al seu compte bancari personal i Comín ha anunciat aquest migdia que emprendrà accions legals contra el cantant mallorquí. "Ateses la gravetat i la falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella", diu el juntaire en un comunicat de premsa.

La guerra interna del Consell de la República va escalant a mesura que s'acosten les eleccions de l'organització independentista a l'exili. Aquest dilluns l'exconseller Toni Comín ha presentat la candidatura per continuar al capdavant de l'organisme, però els dubtes sobre la seva gestió i especialment les seves polèmiques despeses estan eclipsant la campanya. La gran discussió gira al voltant de si els diners amb què l'eurodiputat electe va beneficiar-se de la Casa de la República són justificables, com al·lega ell mateix, o no els hauria d'haver rebut perquè no els necessitava, com assegura la Junta Gestora de l'entitat i l'auditor independent. Ara bé, per entendre millor la discussió cal explicar l'entramat econòmic i legal del Consell de la República i, a la vegada, de la Casa de la República.

El serial del Consell de la República continua. Un contundent comunicat de la junta gestora de l'entitat desautoritza el fins ara vicepresident de l'organització, Toni Comín, i denuncia "pressions" de l'exconseller perquè s'esmenés el document que l'acusava d'haver-se beneficiat de despeses no justificades. "La junta considera que té l'obligació de comunicar, per una banda, que ha tingut coneixement de les pressions i requeriments verbals i escrits a què ha estat sotmès l'auditor, Sr. Miquel Verdaguer, amb l'objectiu que modifiqués, a demanda, el contingut relatiu a les despeses de l’exvicepresident", remarca el comunicat. A més, la junta gestora assegura que l'auditor es referma en les conclusions inicials i rebutja que hagi rectificat, tal com aquest dijous Comín assegurava en declaracions als mitjans des del Parlament Europeu.

El Consell de la República passa una època complicada i no només perquè la independència s'hagi allunyat com a objectiu a curt termini, amb Salvador Illa presidint el país i sense majoria sobiranista al Parlament. Més enllà del context polític advers, són les crisis internes les que comencen a multiplicar-se. Fruit d'aquesta inestabilitat, els membres del govern de l'organització a l'exili, que fins ara presidia Carles Puigdemont, han dimitit en bloc, donant pas a una forçosa convocatòria d'eleccions. En un comunicat públic, el Consell explica que el cessament es va produir aquest dilluns i que ara vol "blindar al màxim la independència i transversalitat" de l'ens un cop Puigdemont torna a ser el màxim dirigent de Junts i renuncia a estar al capdavant de l'entitat –al contrari del que va fer el 2022, quan va deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell–. En el mateix document, els fins ara membres de l'executiu garanteixen que les seves decisions "es prenen amb total llibertat en relació amb les estratègies partidistes".

Ell ha vingut a parlar només del seu llibre. Així, literalment. Com quan Paco Umbral va amenaçar Mercedes Milà d'abandonar el plató si no es parlava de la seva obra, en una de las frases més mítiques de la història de la televisió. Si fa trenta anys l'escriptor espanyol volia parlar de La década roja, ell ara vol parlar de La via guineana. Parlem de Jordi Castellà, que disputa la presidència del Consell de la República a Carles Puigdemont en les eleccions telemàtiques que es faran del 15 al 19 de febrer. El seu únic objectiu és que aquesta entitat posi en marxa a Catalunya el procés que va portar Guinea Equatorial a independitzar-se d'Espanya i que ha recollit en un llibre.

Enmig de la cridòria eixordadora, del lamentable foc –“foc amic”, a sobre– de xiulets, insults i desqualificacions que ha castigat aquestes darreres setmanes l’independentisme català, m’agradaria ser capaç de fer una anàlisi –subjectiva, naturalment– sobre el significat i el valor, sobre les forces i les febleses que deixà aquell dia tan mal commemorat cinc anys després, el diumenge 1 d’octubre de 2017.

L'expresident Carles Puigdemont descarta marxar de Bèlgica quan previsiblement es reactivin les ordres europees de detenció després de la sentència de l'1-O. El líder independentista a l'exili ha explicat que tant ell com la resta de consellers exiliats s'han "preparat per afrontar-les des dels països on viuen". Ho ha explicat després d'una reunió amb els membres del Consell per la República en què s'ha acordat la convocatòria de l'Assemblea de Càrrecs Electes com a primera fase per articular la resposta a una sentència condemnatòria.

La tardor calenta que presagiava la commemoració de tantes fites històriques per a l’independentisme se li va girar com un mitjó al Govern des del mateix 1 d’octubre. Els retrets que li van fer una part dels manifestants aquell dia, titllant-lo d’“autonomista”, no van ser més que el preludi d’una crisi de confiança entre JxCat i ERC al Parlament i de la pèrdua definitiva del suport de la CUP, confirmada dissabte en la reunió del consell polític dels anticapitalistes. Dilluns a Waterloo i aquest dimarts al Palau de la Generalitat, l’executiu mostra les cartes amb què pretén tornar a seduir els que comencen a dubtar del seu compromís amb la independència. “El Consell de la República és una de les peces clau per a la implementació de la República”, subratllava el president, Quim Torra, des de Bèlgica, on, al costat de l’expresident Carles Puigdemont i de l’exconseller Toni Comín, va explicar que el projecte es presentarà el 30 d’octubre a Barcelona. Dimarts serà el mateix Torra el que anunciï la creació del consell assessor Fòrum Cívic Constituent, que pilotarà el cantautor i exdiputat de JxSí Lluís Llach, tal com va avançar l’ARA.

El president de la Generalitat, Quim Torra, preveu tenir constituït abans de l'1 d'octubre l'anomenat Consell de la República, que dirigirà l'expresident Carles Puigdemont des de Waterloo (Bèlgica). Torra i Puigdemont preveuen que estigui preparat "abans de l'1 d'octubre". Al llarg d'aquell mes, a més, Torra espera engegar a Catalunya l'anomenat Fòrum Cívic i Social Constituent, un espai de debat per determinar com hauria de ser una hipotètica República Catalana.