La tercera dècada del segle XXI és fins ara un període de forta expansió del deute públic i del paper de l’estat en les economies avançades. La greu crisi de salut pública causada per la pandèmia va disparar la despesa el 2020 i 2021. Després, l’esclat de la guerra d'Ucraïna i les turbulències als mercats energètics i agraris han prolongat un període excepcional d’intervencionisme econòmic. Serà l’any 2024 l’inici d’una fase de restabliment de l’equilibri de les finances públiques? En el cas dels països de la zona euro, l’aprovació de les noves regles fiscals per als països membres així sembla indicar-ho. Tanmateix, els enfrontaments polítics seran severs, perquè en el si de la unió econòmica i monetària conviuen dues cultures antagòniques de les finances públiques. Xoquen els països coneguts com a frugals i els que, de manera simètrica, podríem qualificar de malgastadors.

Tornen a reduir-se la llista de paradisos fiscals, que s'havia ampliat abans de les eleccions europees. Aquest dimecres els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea han acordat retirar d'aquest llistat de jurisdiccions Costa Rica, Suïssa i els Emirats Àrabs, entre d'altres. Els Emirats Àrabs només han estat a la llista set mesos. Els ministres de la UE consideren que aquests països han fet les reformes pertinents o compleixen els requisits després d'haver estat inclosos a la llista. D'aquesta manera la llista negra es redueix de nou a quinze jurisdiccions considerades paradisos fiscals.

Cada dimecres que els pensionistes han protestat davant les portes del Congrés aprofitant que es reunia el Pacte de Toledo, el PSOE ha insistit que era clau vincular les pensions amb l'evolució dels preus. A més, aquesta era la posició clara de partit abans que arribés a la Moncloa. Però des que Pedro Sánchez és el president del govern espanyol la necessitat de fer quadrar els números davant Brussel·les l'ha fet recular. Justament la ministra que representa el govern espanyol en les negociacions amb les autoritats europees, la titular d'Economia, Nadia Calviño, ha defensat aquest dimarts que la posició del govern espanyol és que amb l'IPC no n'hi ha prou.

Els ministres d'Economia de la UE han donat aquest divendres el vistiplau, sense introduir cap canvi, a les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea per a Espanya. Unes recomanacions que passen per gravar el consum, ampliant la base de l'IVA, apujar els combustibles i l'impost de béns immobles (IBI), rebaixar les cotitzacions socials i eliminar les deduccions en l'impost de societats i l'IRPF.

Els estats de la Unió Europea han avançat aquest dimarts en les negociacions per a la creació d'una autoritat i un fons únic per a les fallides de bancs, però no han aconseguit tancar totes les qüestions pendents que intentaran resoldre en una reunió extraordinària. Tot i els esforços i les llargues negociacions, la cimera dels ministres d'Economia de la UE celebrada aquest dimarts a Brussel·les ha acabat sense acord, per la qual cosa els membres de l'Ecofin s'han emplaçat per a una nova trobada, dimecres 18.

El deute del govern espanyol és més elevat que el de les comunitats autònomes, el marge extra donat per Brussel·les se'l va quedar l'administració central, i la major part de desviació pressupostària correspon a Madrid, i no a les autonomies. Però, malgrat totes aquestes evidències, la Unió Europea continua veient en les comunitats autònomes el boc expiatori del forat en els comptes públics del Regne d'Espanya. És per això que els ministres d'Economia de la Unió demanen al govern de Madrid que faci un seguiment "més estricte" dels comptes autonòmics.