Han passat poc més de dos mesos des que el passat 29 de març el pare Francesc Novella va dir la seva darrera missa a l'oratori de Sant Felip de Porreres. Des d'aquell dia, el temple manté les portes tancades de bat a bat, una situació que ha passat de la tristesa inicial a la indignació i el desconcert dels fidels. La comunitat, la immensa majoria de la qual són persones majors, no entén per què l'espai continua inactiu tot i que la promesa institucional era que es tornaria a obrir al culte d'una manera més o menys immediata.

Guardar les cendres a la Catedral de Mallorca ja és possible des de 3.000 euros. La Seu ha posat en marxa un servei de columbaris situats a la cripta, sota el presbiteri, que permet custodiar les restes dels difunts en un espai sagrat al centre de Palma, amb dues modalitats i concessions de 25 anys prorrogables. En concret, la institució ofereix dos tipus d’espais: el columbari dual, amb capacitat per a dues urnes i un cost de 3.000 euros, i el columbari familiar, amb capacitat per a quatre urnes i un preu de 5.000 euros. D’aquesta manera, es poden guardar les cendres a la Seu des de 3.000 euros.

Els feligresos de Porreres fidels a l'oratori de Sant Felip Neri quedaran desemparats a partir de dia 29 de març, Diumenge de Rams, data en què el pare Francesc Novella dirà la darrera missa i rodarà la clau de les portes del temple.

Parla Déu en català? Sens dubte, per als creients, ja que és omnipotent. Ara bé, al llarg de segles, l’Església catòlica es va expressar, al seu cerimonial, en llatí –la llengua de l’imperi romà, que llançava els primers cristians a les feres del circ: paradoxes de la vida. No va ser fins als anys seixanta del segle passat que el Concili Vaticà II va establir que les misses es farien en ‘llengua vernacla’: ara fa sis decennis, l’Església de les Illes vivia una encesa controvèrsia sobre quina havia de ser aquella llengua.

E l 1968 el món es regirà. Fou l’any en què s’intensificaren les mobilitzacions contra la Guerra del Vietnam, iniciada 13 anys enrere. Al maig, a París, centenars d’estudiants sortiren al carrer amb consignes tan sonades com ‘Sigues realista, demana allò impossible’. A Txecoslovàquia, les forces soviètiques reprimiren un intent de reforma anomenat ‘Primavera de Praga’, que propugnava el ‘socialisme de rostre humà’. Els Estats Units, mentre assistien a l’eclosió del moviment hippy, es consternaven amb els assassinats de dos dels defensors dels drets de la població negra, el reverend Martin Luther King i l’aspirant demòcrata a la Casa Blanca Robert Kennedy –el mateix tràgic final havia tingut cinc anys abans el seu germà John, que havia arribat a la presidència el 1961. A Mèxic, el govern metrallava universitaris que demanaven més democràcia a les vigílies de la celebració dels Jocs Olímpics. En aquella cita esportiva, es visibilitzà el corrent antiracista ‘Black Power’ a càrrec de dos atletes afroamericans que recolliren les seves respectives medalles aixecant un guant negre i abaixant el cap.

Tisores, paper i molta paciència. El que durant dècades va ser una pràctica gairebé secreta, reservada als convents i a poques mans expertes, viu avui una autèntica revifada a Mallorca. Les neules calades, símbol de Nadal a les Illes, han sortit de les esglésies i han tornat al poble, amb tallers plens, noves generacions i una declaració oficial com a Bé d'Interès Cultural Immaterial.

162.940 declaracions han destinat enguany el 0,7% de l'IRPF a l’Església a Mallorca, xifra que suposa 3.362 més que l’any anterior, un increment del 4,06% en termes percentuals. Segons les dades difoses pel Bisbat de Mallorca, el 24,92% dels declarants opta per aquesta assignació, que en conjunt arriba a 9,7 milions d’euros, és a dir, 984.176 euros més que a la campanya anterior. Fonts de la institució eclesiàstica remarquen que aquestes xifres evidencien el creixement de la base social que dona suport a la missió de l’Església a la diòcesi, permetent reforçar les iniciatives pastorals, l’acció social, la conservació del patrimoni i l’atenció a les persones més necessitades.

L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

El capellà manacorí Jaume Santandreu i Sureda ha mort aquest dissabte a Can Gazà a 86 anys. La setmana passada va decidir passar els seus darrers dies a Can Gazà, envoltat de les persones que estimava.

El ministeri de Drets Socials ha denunciat davant de la Fiscalia les paraules del bisbe emèrit d'Alcalá de Henares Antonio Reig Pla, que en una homilia va afirmar que la discapacitat és "herència del pecat i del desordre de la naturalesa". El govern espanyol assenyala que podria haver incorregut en un delicte per fomentar o incitar a la discriminació, i haver contradit així la llei d'igualtat de tracte.

Abans, moltes dècades enrere, els campanars marcaven sonorament la vida d'un poble. Anunciaven els morts, avisaven d'un incendi, recordaven les misses... i fins i tot marcaven les hores. El de Manacor, anomenat torre Rubí en honor al rector que va fer construir la segona construcció més alta de les Balears (75 metres només superats per la xemeneia de la central tèrmica alcudienca del Murterar), té a més quatre grans esferes que també donen una informació visual de quina hora és (sense, en teoria, haver de mirar mòbils o rellotges de polsera). El problema és quan cap d'elles marca la mateixa hora i, per tant, és més un embull que un servei.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

Per no haver de triar, el diputat i coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia Ripoll (Deià, 1985), va fer que fos la sort qui decidís que aquest perfil es fes amb les paraules de la seva germana gran, Marta, o bé de la segona, Sara. Li va tocar a la gran, amb qui el polític es duu catorze anys. El primer que diu Marta és que, tant ella com Sara varen ser gairebé unes “segones mares” per a ell: “Quan va arribar, va ser un regal. Ja érem adolescents, així que la relació va ser gairebé maternal”.

En les formes, el conclave sembla una cosa remota i cerimoniosa, espiritual, gairebé màgica. No obstant això, les seves dinàmiques són les mateixes que en el món de l'empresa quan un fundador, o un gran CEO carismàtic, deixa el seu lloc. Diria que l'Església enfronta, en aquesta transició, almenys quatre grans reptes.

Enmig de l’enorme bullit generat per la mort del papa Francesc, Pedro Sánchez n'ha fet una de les seves. En plena onada de reconeixement d’un sant pare que semblava anar contra corrent, el president del govern s’ha esborrat de les cerimònies de l’enterrament. La delegació espanyola l'encapçalarà el rei Felip VI com a cap d’estat que, lliure de responsabilitats executives, té bona part de la seva feina en funcions institucionals de representació, des de la presumpta neutralitat ideològica del seu càrrec.

L’escolapi Enric Canet, ànima del Casal dels Infants, valora el llegat de Francesc, un Papa sobre el qual hi havia moltes expectatives que aconseguís obrir l’Església catòlica a les realitats socials.