[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]

L'expresidenta del Parlament Núria de Gispert ha anunciat aquest dijous que deixa Twitter. "Durant un temps llarg deixo en suspens el meu compte de Twitter", ha dit a la mateixa xarxa social. De Gispert ha pres aquesta decisió després d'una polèmica generada arran d'una piulada que comparava polítics com Juan Carlos Girauta, Enric Millo, Dolors Montserrat i Inés Arrimadas amb porcs. El tuit li va arribar a costar la retirada de la Creu de Sant Jordi que havia de rebre enguany i a la qual ella mateixa ja havia renunciat.

Tal com va anunciar ahir, el Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret de nomenament de les Creus de Sant Jordi i ha retirat el guardó concedit a l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha dit que “el Govern considera que el tuit de Gispert va ser un error desafortunat i que ella mateixa el va esborrar”.

L'expresidenta del Parlament Núria de Gispert s'ha obert aquest dilluns a renunciar a la Creu de Sant Jordi si el Govern ho considera oportú. En una carta, publicada per 'El Punt Avui', De Gispert lamenta la polèmica suscitada pel seu "maleït tuit" i comunica que ha posat la distinció -que encara no ha rebut- a disposició del president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu executiu. Pocs minuts després, la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, anunciava a Twitter que l'executiu li acceptava la renúncia. "Aquesta tarda hem rebut la carta de l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert. El Govern li agraeix la renúncia a la Creu de Sant Jordi, un gest que l'honora i avala la seva trajectòria de compromís a les institucions de Catalunya".

El president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha censurat el tuit de l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert en què relacionava dirigents de Cs i el PP que marxen de Catalunya amb "porcs". "És un error greu", ha dit: "Són comportaments que no hauríem de tolerar en la nostra societat i al nostre projecte, que vol ser inclusiu i estendre la mà a tothom", ha afirmat en declaracions a TVE aquest dijous a la nit.

En el país de les enveges i els llepafils, la tongada d’enguany de Creus de Sant Jordi ha tingut la dosi de polèmica habitual. Leo Messi i Núria de Gispert, per motius diferents, s’han emportat gairebé totes les fotografies i les tertúlies de ràdio. Però mentre esperem que Messi rebi la sisena Pilota d’Or amb la Creu a la solapa i que De Gispert aparqui el seu Twitter una temporada, sempre és oportú entretenir-se a mirar la llista de guardonats i veure què fa de bo la gent que no acostuma a sortir als diaris. Cal felicitar-nos que es premiïn sis persones que han fet, de la llengua catalana, un objectiu de vida. Carme Junyent, Gemma Rigau, Montserrat Úbeda, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral i Joaquim Rafel han estat distingits, cadascun des del seu àmbit, per preservar i difondre els valors de la llengua i la literatura catalanes. Els que hem tingut la sort de fer alguna presentació a Ona Llibres sabem fins a quin punt la Montserrat Úbeda ha lluitat perquè el seu establiment sigui un refugi de llibertat i un bastió de la nostra cultura. La nostra gramàtica no seria com és sense les aportacions de Gemma Rigau. Tampoc no tindríem un diccionari del català contemporani, ambiciós i complet, sense la feina de Joaquim Rafel. Biel Majoral, conegut com a cantautor, ha explorat en la cultura popular i ha recuperat lletres de cançons mallorquines abans no desapareguessin per sempre. Fins i tot en Juste de Nin, en la vessant d’il·lustrador, va crear la Norma, la lluitadora en favor de la normalització del català. ¿La nostra és una llengua en perill d’extinció? Carme Junyent, especialista en diversitat lingüística a Catalunya i al món, s’ho preguntava fa vint anys a la 'Revista d’Igualada' i ara, dues dècades després, torna a reflexionar sobre el mateix a través d’una anàlisi científica, rigorosa, fonamentada. Tampoc amb la llengua, ni un pas enrere. Més ben dit, ni un mot enrere.

]]>

Els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Ernest Benach han presentat aquest dijous l'Associació pel Foment de la Caixa de Solidaritat, que a partir d'ara assumirà la gestió de la caixa de resistència de l'ANC i Òmnium. Així ho han explicat en una roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès, on han explicat que l'objectiu de la nova entitat és donar "formalitat" a la iniciativa impulsada per les entitats sobiranistes.

]]>

Nou desafiament dels crítics d'Unió a la cúpula del partit. Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona la plataforma Hereus UDC 1931 amb la presència d'Antoni Castellà, Núria de Gispert, Joan Rigol i Mercè Jou, que pretén aglutinar "militants i exmilitants" del partit per tal de donar suport a la llista que prepara el president de la Generalitat, Artur Mas, de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La plataforma s'ha activat aquest mateix matí i ja hi ha dos centenars de persones que s'hi han incorporat.

]]> La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha expulsat de l'hemicicle aquest dimecres alguns membres de l'unionista Moviment 12 d'octubre que es trobaven a la tribuna de convidats i que aplaudien efusivament les intervencions del PP i C's en contra del 9-N. En marxar, han proferit crits de "Viva España" i "Somos españoles, os guste o no" i, ja a fora, no han volgut concretar quin grup els havia convidat al ple. Un dels esvalotadors ha alçat el braç abans de sortir de l'hemicicle, tal com es pot veure a la fotografia, un gest que el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha interpretat com la salutació feixista i ha reclamat una condemna. Abans d'expulsar-los, De Gispert ja els havia avisat en dues ocasions que no estava permès aplaudir les intervencions dels diputats.

]]> El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un homenatge als caiguts durant el setge de 1714 amb una ofrena floral al Fossar de les Moreres en què ha estat acompanyat per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i pels membres del Govern i de la mesa de la cambra catalana. Després de passar revista als Mossos, Mas ha situat juntament amb De Gispert i Trias una corona al monument del Fossar.

]]>

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha ordenat als serveis jurídics de la cambra que "estudiïn a fons" els currículums i les "afinitats ideològiques" dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) nomenats a proposta del PP.

]]> La presidenta del Parlament i presidenta de la comissió del dret a decidir, Núria de Gispert, ha assegurat que hi ha moltes possibles preguntes per a la consulta i, en aquest sentit, ha posat com a exemples el concert econòmic, la defensa de les competències de Catalunya, tenir veu a Europa o la voluntat de ser un estat propi. En una entrevista al 3/24, De Gispert ha defensat que sigui el Parlament qui decideixi la data i la pregunta de la consulta, perquè "el més important és donar una imatge d'unitat". I preguntada per si veu possible celebrar el referèndum d'aquí a mig any, ha respost: "Potser no d'aquí a mig any, però d'aquí a un any, potser sí", i ha assenyalat que el més important és eixamplar al màxim el nombre de ciutadans partidaris d'una consulta.

]]>