<![CDATA[Ara Balears - Ernest Benach]]> 10 <![CDATA[Torrent i els expresidents Rigol, Benach i De Gispert: "Aquesta condemna allunya i trenca ponts de diàleg"]]>

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]

]]> <![CDATA[Gispert i Benach assumeixen la gestió de la caixa de resistència de l'ANC i Òmnium]]>

Els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Ernest Benach han presentat aquest dijous l'Associació pel Foment de la Caixa de Solidaritat, que a partir d'ara assumirà la gestió de la caixa de resistència de l'ANC i Òmnium. Així ho han explicat en una roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès, on han explicat que l'objectiu de la nova entitat és donar "formalitat" a la iniciativa impulsada per les entitats sobiranistes.

]]> <![CDATA[És la comunicació, estúpids]]> Quan era un xiquet, els meus pares em van enviar alguns estius a França, la qual cosa no els agrairé mai prou. Vaig aprendre francès, vaig descobrir un país diferent, lectures diferents i vaig fer amistats. Amb una d’aquestes amistats vam iniciar fa prop de 50 anys el bon costum d’escriure’ns. Sempre ho hem fet amb cartes manuscrites, amb sobre i segell. Aquests darrers mesos he intentat escriure algunes cartes al meu amic Jean-Rémi perquè sempre ha estat molt al cas del que passava a Catalunya. Fan del Lluís Llach i enamorat de la Colometa de la Rodoreda, gràcies a la nostra correspondència va descobrir que Catalunya era un país diferent. Doncs bé, sintetitzar el que està passant a casa nostra m’ha resultat impossible. És que ja no era el fet d’enviar una carta, rebre-la al cap d’una setmana i que estigués tot desfasat. Era escriure una carta, deixar-la reposar una nit i l’endemà ja no servia... El meu amic i jo hem optat pel correu electrònic i hem abandonat per un temps la via més romàntica del paper i la tinta.

]]> <![CDATA[El dret a internet]]> Ningú discuteix que tenim dret a l’aigua corrent i no contaminada, dret a l’electricitat, dret a un habitatge digne, dret al transport públic i dret a l’educació i a la salut, entre molts altres drets, tot i que alguns no estan reconeguts o senzillament no són possibles en massa països del món. ¿Però tenim dret a internet? Pensava en aquest tema arran de la situació dels bons amics que han estat, o que ara mateix estan tancats, de manera injusta, a la presó, tant a Soto del Real com a Estremera. No tenen accés a internet, ni per tant a tots els serveis que la xarxa dona, de manera que tenen limitat el seu accés a la comunicació. Poden fer 10 trucades de 5 minuts a la setmana, i amb persones que prèviament han sigut autoritzades. No poden trucar a qui volen. Això ens ha obligat a molts a tornar al gènere epistolar, al paper, al bolígraf i al segell de correus, i a haver de localitzar bústies al nostre poble. Per acabar-ho de posar en context, l’ONU l’any 2011 va declarar l’accés a internet un dret humà, ja que, deien, es tracta d’una eina que afavoreix el creixement i el progrés de la societat en conjunt. Per posar-ne només un exemple d’èxit, Estònia té reconegut l’accés a internet com un dret fonamental, té wifi públic pràcticament a tot el territori, es pot votar per internet a les eleccions i els serveis bàsics de l’estat del benestar, com l’educació i la sanitat, estan digitalitzats, com també les relacions amb l’administració, ja siguin les tramitacions o la participació política. Quin contrast amb la situació a l’estat espanyol, i més concretament a les presons. Soc conscient que els drets dels presos mereixen un altre debat seriós i fet amb rigor, però la meva reflexió és ben simple: tenir aigua corrent o tenir electricitat, per exemple, ho hem assumit com un fet normal, i ningú discuteix que els presos hi tenen dret. Doncs tenir dret a l’accés a internet probablement hauria de ser absolutament equiparable. A casa, a la feina, a l’escola o a la presó. A la societat del coneixement, en ple segle XXI, caldria revisar molts dels conceptes que ens afecten com a éssers humans, i la comunicació, i la manera com ha entrat a les nostres vides, n’és un.

]]> <![CDATA[Miquel Pueyo i Ernest Benach guanyen el premi d'assaig Josep Vallverdú]]> Miquel Pueyo i Ernest Benach han guanyat el 29è premi d'assaig Josep Vallverdú, dotat amb 9.000 euros, amb l'obra 'Mors certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa'. Pueyo ha explicat que l'obra parla de la vida i de la mort, des de l'Edat Mitjana fins a l'època actual de les xarxes socials. Per la seva banda, Àngels Marzo s'ha endut el 17è premi de poesia Màrius Torres per 'Saba bruta', dotat amb 6.000 euros. Marzo ha explicat que va decidir-se a escriure aquest poemari arran de la pèrdua de diversos éssers estimats. Pel que fa als premis de narrativa, enguany s'han suprimit "per motius econòmics", tal com ha explicat la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, Montse Parra.

]]> <![CDATA[Miquel Pueyo i Ernest Benach guanyen el premi d'assaig Josep Vallverdú]]>

Miquel Pueyo i Ernest Benach han guanyat el 29è Premi d'assaig Josep Vallverdú, dotat amb 9.000 euros, amb l'obra 'Mors certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa'. Pueyo ha explicat que l'obra parla de la vida i de la mort, des de l'Edat Mitjana fins a l'època actual de les xarxes socials.

]]>