[Segueix l'última hora de la sentència del Tribunal Suprem al Procés amb totes les reaccions]

Com passa amb la família política dels conservadors europeus, en el cas d’Els Verds, una de les seves personalitats més influents també és una dona d’origen alemany. Les últimes eleccions europees l’han situada al capdamunt del que s’ha batejat com l’'onada verda'. Franziska Keller, més coneguda com a Ska Keller (Brandenburg, 1981), va arribar al Parlament Europeu quan tenia només 27 anys. Els pròxims cinc anys de legislatura europea, el seu grup (on hi ha l’Aliança Lliure Europea) compta amb un nombre inèdit d’escons (75 electes, 74 a la pràctica per la falta d’Oriol Junqueras).

L’empresonament i l’exili dels líders independentistes es van convertir en un problema intern de l’Eurocambra el dia en què les autoritats espanyoles van enviar al Parlament Europeu una llista amb tres eurodiputats menys dels que els pertocaven. Així ho assegura la presidenta dels Verds, Ska Keller, que en declaracions a l’ARA explica que ha enviat una petició formal al nou president de l’Europarlament, David Sassoli, demanant una trobada per abordar aquesta qüestió tenint en compte que Oriol Junqueras va ser escollit eurodiputat pel seu grup, el dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (ALE), que va obtenir 75 escons.

“Aquest és un Parlament lliure i autònom”. Així ha obert la sessió de l’Eurocambra qui des d’aquest dimecres ja n’és l'expresident, Antonio Tajani. Una reivindicació i justificació al mateix temps, perquè el Parlament Europeu ha acatat el preacord que li va arribar de les negociacions dels vint-i-vuit caps d’estat i de govern i ha escollit, sense sorpreses, el socialista David-Maria Sassoli com a trentè president de l’Eurocambra. D’acord amb el que van pactar els líders, ni conservadors ni liberals van presentar candidatura, de manera que se li deixava via lliure i es complien amb els equilibris de poders que suposen les eleccions dels altres principals càrrecs de la Unió Europea.

L'hora d'Els Verds alemanys? Els sondejos així ho apunten. L'últim sondeig publicat aquest dijous apunta que els ecologistes empaten en intenció de vot amb els socialdemòcrates de la cancellera Angela Merkel. Els Verds viuen un moment dolç sobretot a l'haver obtingut la segona posició a les recents eleccions europees, superant els ultres d'Alternativa per a Alemanya (AfD) i els socialdemòcrates de l'SPD.

Com si fossin fantasmes a qui s’evita invocar, els líders de les prinicipals famílies europees van debatre ahir gairebé sense pronunciar noms com els de Salvini, Le Pen o Farage. Els candidats a presidir la Comissió Europea van protagonitzar el debat final organitzat per l’Eurocambra, sense gaire debat real. El consens i la coordialitat als quals els electors espanyols estan poc acostumats van regnar en una conversa marcada per l’absència de discussió sobre una de les principals preocupacions d’aquests comicis: l’auge de l’extrema dreta i l’euroescepticisme i les dificultats que el pes d’aquestes formacions poden arribar a tenir després del 26-M en una Eurocambra més fragmentada que mai.