8TV entra en concurs de creditors, tal com ha anunciat El Principal, el diari digital del mateix grup. L’ARA ja va avançar en exclusiva la seva entrada en preconcurs i ara els mals presagis es fan realitat per a l’únic grup televisiu privat d’abast nacional: serà el jutge qui decideixi com es resolen els deutes de l’empresa, que fonamentalment els té amb l’empresa Cellnex, la gestora del senyal televisiu que emet per als quatre canals del mateix múltiplex que l’empresari Nicola Pedrazzoli va comprar al Grupo Godó fa tan sols dos anys.

Tot i que la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol sembla haver allargat el curs per a tothom, la temporada televisiva ja toca el seu final. I com sap qualsevol estudiant, final de curs és sinònim d'avaluació i notes, suspensos i aprovats. Quins són els programes que poden anar tranquils de vacances i quins no? Repassem els èxits i els fracassos de la temporada 2022-2023.

Emissions Digitals de Catalunya (EDC), l’empresa que gestiona 8TV i la resta de canals de l’únic múltiplex de la TDT privat a Catalunya, ha entrat en preconcurs de creditors, segons ha pogut saber l’ARA en exclusiva. D’aquesta manera, i després de declarar la seva insolvència al jutge, comença a córrer un cronòmetre de tres mesos durant els quals la companyia que lidera Nicola Pedrazzoli haurà de trobar un pacte amb els creditors per tal de pactar un pla de pagaments i un pla de viabilitat. En cas contrari, l’empresa entrarà en fase concursal, en el qual una autoritat judicial dirimeix el conflicte.

Ja fa gairebé quatre mesos que es va estrenar El fax de 8TV. El programa d’Eduard Pujol que pretenia reemplaçar l’espai desaparegut dels dissabtes a la nit a TV3 només ha servit per confirmar la dita castellana: “Otros vendrán que bueno te harán”. Al seu costat, el record del FAQS millora.

Dimarts al vespre 8TV va estrenar Cel·la 61, un programa en què l’exconseller Josep Rull duu a terme entrevistes a persones amb qui va compartir els seus anys de presó, siguin interns, treballadors o la resta de companys presos polítics. Tècnicament i formalment el programa manté l’esperit precari que caracteritza la cadena. Més que austeritat, el que evidencia l’embolcall rudimentari i tronat és desídia per l’aspecte visual. Les deficiències sonores de Cel·la 61 són flagrants. Deu ser per aquesta matusseria que 8TV evita posar crèdits en els programes. Són espais sense autoria ni responsables. En aquest cas concret, aquesta descurança professional va en detriment dels interessos de la cadena: 8TV té un programa que TV3 no podria oferir i amb el Procés com a reclam mediàtic infal·lible, però no ho aprofita.

La nova graella de 8TV és un pou de despropòsits. Un altre dels programes que provoca estupor és Opina Jove, un espai de tertúlia i debat on assisteixen els líders de les joventuts polítiques de Catalunya i altres motivats amb ganes de barallar-se en polèmiques maniquees i buides. Ho modera Sergi Àlex, un altre jove encantat d’haver-se conegut, que presenta el programa arrepapat a la cadira com si fos a cal sogre i amb una actitud tan fatxenda que resulta ridícul. Parla sempre de manera altiva, aixecant la barbeta, i tracta els tertulians amb la superioritat de qui mou els fils dels seus titelles, com si ell fos el més llest. La seva prepotència en aquell context de precarietat televisiva encara és més còmica. Divendres, per obrir el programa, donava la benvinguda als espectadors anunciant 8TV com “la televisió més plural de Catalunya”. Per tant, val la pena analitzar on radica la pluralitat que promet.

La pregunta me la feia el politòleg Gerard Pasanau a Twitter i val la pena elaborar-ne una resposta, més enllà dels 280 caràcters que permet la xarxa social. Recordem que el canal està en procés de canvi de mans: Godó tira la tovallola, després de vint anys perdent-hi diners, i ara ho vol intentar l’empresari Nicola Pedrazzoli, amb una fórmula low cost -a ell no li agrada l’expressió, però és evident que el pressupost serà més que modest- i molt centrada en l’entreteniment. El fet que Telecinco es perfili com a aliada del canal permet intuir un cert to cridaner i banal.

La situació al CAC és kafkiana. El nomenament d’Yvonne Griley com a directora general d’Afers Interreligiosos comporta la seva sortida de l’organisme: no pot acceptar el càrrec si abans no renuncia a la seva condició de consellera. Ara bé, quan ho faci, el bloc constitucionalista tindrà automàticament la majoria: Daniel Sirera (nomenat a proposta del PP) i Carme Figueras (PSC) podran imposar les seves postures davant un Roger Loppacher (Junts) sense cap correligionari ni aliat. En el moment d’escriure aquestes línies, Griley no ha consumat la seva sortida. I Junts busca una solució a contrarellotge per fer efectiu el nomenament sense deixar perdre un Consell de l’Audiovisual de Catalunya que té sobre la taula expedients tan delicats com la venda de 8TV o el repartiment de freqüències de FM.

TV3 està a punt de completar dos anys consecutius sent la cadena més vista a Catalunya. La televisió pública ha tancat el juny en primera posició i ja fa 23 mesos, des de l'agost del 2017, que és líder ininterrompudament, una fita que TV3 no havia aconseguit mai. Telecinco ha continuat retallant distàncies durant l'últim mes, però la diferència entre les dues encara és prou àmplia, de dos punts.

Quan el Grupo Godó va decidir que ja no volia perdre més diners amb 8TV, va deixar el canal en els ossos. Sense estrelles ni programes rellevants en directe, el share de la principal televisió privada en català es va anar desplomant, fins al 0,5%. Ara la direcció del canal ha decidit intentar remuntar aquest mínim històric amb un sacseig a la graella.

No hi ha hagut sorpreses i TV3 ha tornat a ser, al maig, el canal de televisió més vist a Catalunya. Ja fa 22 mesos que la cadena pública lidera de manera ininterrompuda, tot i que la distància respecte a les seves rivals s'ha anat encongint: si al febrer TV3 s'imposava per 5,2 punts, ara ha perdut pràcticament la meitat d'aquest coixí i ja només té 2,7 punts de marge.

El PP i Ciutadans van ser els dos partits amb més temps de paraula als 'Telenotícies' de TV3 durant l'últim quadrimestre del 2018. Ho recull el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en el seu informe sobre pluralisme polític corresponent a aquest període, marcat, entre altres coses, per la commemoració de l'aniversari de l'1-O, la celebració del consell de ministres del 21 de desembre a Barcelona i les negociacions entre el govern català i l'espanyol per establir un marc de diàleg.

Aquest és un any decisiu per a 8TV. L’etapa agònica que viu des que fa un parell d’anys es va decidir tallar d’arrel la perpètua sagnia econòmica -assumint que es condemnava a la residualitat- no es pot perllongar en el temps: senzillament, no té sentit. Es diria, fins i tot, que el Grupo Godó vol deixar esllanguir el canal per minimitzar el dany d’imatge quan decideixin desendollar-lo. Difícilment es posarà una nova temporada en marxa, al setembre, si 8TV roman embarrancada com una de les cinc televisions menys vistes de les 40 que arriben de franc a Catalunya. Aquest gener tan sols ha pogut esgarrapar un 0,6% de quota.

El canal privat 8TV obre una nova etapa des d’avui que suposa l’enèsim intent de la cadena del Grupo Godó per quadrar ingressos i despeses, ja que és un canal deficitari des de la seva posada en marxa -amb el nom de City TV-, l’any 2001. En aquesta ocasió s’ha decidit prescindir dels dos programes informatius que emetien al vespre: 8 al dia, presentat per Jordi Armenteras, i La nit a 8TV, amb Pol Marsà.

8TV encara el 2019 amb la voluntat de prescindir dels seus programes en directe i convertir-se només en un canal de programació enllaunada. D'aquesta manera, desapareixerien els dos programes informatius de la cadena, '8 al dia', de Jordi Armenteras, i 'La nit a 8TV', de Pol Marsà, segons ha avançat 'El Nacional' i ha confirmat l'ARA de fonts de la cadena, tot i que alerten que la decisió encara no és definitiva.

8TV comença a canviar de pell. Després de certificar el fracàs en l’intent de convertir-se en una televisió comercial rendible -i cancel·lada l’aliança amb Mediaset-, el canal privat del Grupo Godó fa una nova provatura que passa per convertir-se en una cadena orientada a la informació. No es tracta només d’un canvi d’orientació en els continguts: també es persegueix resoldre l’equilibri pressupostari, que és la gran assignatura pendent d’una marca que acumula 35 milions d’euros en pèrdues (amb uns últims exercicis que es tancaven amb uns sis milions de dèficit).

Ho vam deixar que constatàvem la impossibilitat de fer una televisió comercial d’abast català només amb el que dona el mercat publicitari. I escrivia que l’estratègia de 8TV sembla passar per aprimar-se, encara que sigui assumint la seva condició de residual. Aquesta setmana hem sabut que es prescindeix del programa Catalunya directe i que Alfons Arús perd una hora de les quatre de programa, la qual cosa confirma la meva tesi.

La política d’austeritat a 8TV es cobra dues noves víctimes: el programa 'Catalunya directe' i el programa 'Arucitys'. D’una banda, l’espai presentat per Quim Morales farà l’última edició el 22 de desembre: el Grupo Godó ha comunicat als seus responsables que no el renovarà, després del trimestre pel qual es va fer el contracte inicial. L’espai suposava la col·laboració de 8TV amb La Xarxa, l’organisme públic que dona suport i articula les televisions locals catalanes. Durant la seva singladura, el programa no ha aconseguit connectar amb els espectadors. De mitjana, només ha seduït 23.000 espectadors per emissió, la qual cosa representa l’1,6% dels que a aquella hora (de sis de la tarda a dos quarts de vuit del vespre) miren la televisió. El millor resultat el va fer el 25 d’octubre, quan es va enfilar fins als 53.000 seguidors i un 'share' del 3,8%.