El canal infantil SX3 no ha deixat desemparats els adults nostàlgics que encara se senten súpers. Si penseu que “els petits canvis són poderosos”, vau enviar cartes al Petri, algun cop us vau disfressar de Ruïnosa, sabeu a quina sèrie pertany la tornada “Som les maniquins! Som les maniquins!”, encara guardeu el vostre guant amb capa i a la bústia de veu encara li dieu Tomàtic, sapigueu que hi ha un racó de món per a vosaltres. La plataforma digital inclou L’hora boomer per tornar a compartir aventures amb en Judes Xanguet, reviure les interrupcions del Mega-Zero o revisar els consells ecologistes del Capità Enciam. I a sobre, la vostra descendència us podrà mirar amb una ganyota quan vegi la televisió amb la qual vau créixer.

Dilluns va arrencar l’SX3, la nova plataforma infantil i juvenil. El canal de la televisió, compartit amb el canal 33, ara és senzillament un lloc més per on accedir-hi. Amb el nou SX3 qualsevol pantalla és bona per endinsar-se en aquest nou món. Els costums han canviat, i més amb la canalla petita. Però la sensibilitat que va caracteritzar el Super3 es manté. La programació preescolar és delicada i reflexionada. Els colors, els espais sonors, les veus, les formes i la manera d’estimular els petits espectadors tenen a veure amb el respecte i no amb l’impacte. La Jasmine i el Jambo, per exemple, són uns dibuixos que ens transporten a un món musical. Són hipnòtics. Tenen una tendresa i una modernitat que els fa especials. En edats en què qualsevol pantalla pot ser narcòtica, l’aval d’un mitjà públic i la garantia d’un responsable final són claus. Es tracta d’educar la mirada en la bellesa, en la sensibilitat i en les emocions. Acostar-se als nens no ha de ser mai una qüestió de sort per uns determinats gustos. La selecció de l’S3 denota una experiència pedagògica. La plataforma ha tingut cura de la diversitat, de trencar amb els estereotips de gènere, de buscar personatges femenins en un àmbit en què l’acció sempre ha tendit a recaure en rols masculins intrèpids.

Dissabte al migdia la família del Super3 arribava al final de la seva història. A dos quarts d’una, a TV3, els seus personatges, l’Àlex, el Pau, la Pati Pla, el Fluski, el Dan, la Nenúfar, la Matoll, el senyor Pla i el Rick aterraven en un lloc estrany, celestial i lluminós, amb la roba esparracada. Són molts i molts anys de feina. Estaven envoltats de baguls i cada vegada que en tocaven un, una ràfega d’imatges del passat tornava a la pantalla. “Hem fet caput! Que fort! Hem fet caput!”, exclamava el Fluski, neguitós, perquè no entenia on havien anat a parar. Quan un d’ells obria un bagul, sonava una de les cançons més emblemàtiques d’aquests anys del Super3 i se succeïen un munt d’imatges d’arxiu de tants i tants episodis. Cada pla era molt fugaç, però inevitablement en reconeixies una pila. N’hi havia prou perquè et tornessin al cap les històries senceres: invents fallits de l’Àlex; la peludíssima Mildred; l’extraordinària, misteriosa i enyorada Lila; les bestieses d’amor d’en Roc per la Pati Pla; tota mena d’anècdotes amb en Biri Biri; en Desmond; els despropòsits del senyor Pla i el seu obedient Rick, que sempre estava de pega; la Gal·la; l’Ovidi; el robot de cuina 6Q; l’enamoradissa Anna, i l’anglòfila Tru, sempre wonderful. Contes, cançons, corredisses, explosions, riures i la xerrameca malhumorada d’en Bonsai. Són aquestes ràfegues d’imatges les que fan deduir al Pau on han anat a parar: “Som dins dels records d’algú! Viurem aquí per sempre més! Dins dels records dels súpers!” “Junts per sempre”, deia la Pati Pla. Han ordit el pla perfecte.

El canal Super3/33 va marcar al setembre el seu mínim històric d’audiència. El 0,6% de quota de pantalla el relega a la bossa de canals residuals, en la posició 26 dels 31 que té el dial televisiu en obert (locals a part). Els indicadors negatius s’acumulen per a una peça que tradicionalment s’havia considerat estratègica per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ja que el Super3 normalitzava el català entre els infants a l’hora que assegurava l’entrada de públic nou per a TV3. Però des que aquesta setmana fa set anys es va crear el canal híbrid Super3/33 -fent compartir la programació infantil i la cultural en una sola graella- s’han perdut dos terços del share, exercici a exercici.