Vox acostuma a atacar l'islam amb contundència, mentre s'erigeix en defensor de la "tradició judeocristiana", però això no ha impedit que els seus posicionaments hagin topat de vegades amb l'Església catòlica o amb el mateix papa Francesc. En aquesta ocasió han posat en la diana l'arquebisbe de València, Enrique Benavent. És l'objecte de les seves crítiques per haver editat i publicat els Evangelis en català a València, en el marc de la normalització de la llengua, a la qual els ultres s'oposen frontalment. El vicepresident i conseller de Cultura del govern valencià, el torero Vicente Barrera, va demanar aquesta setmana –en castellà– que Benavent rectifiqués la seva política lingüística, fent seves les acusacions de l'anticatalanista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que va lamentar en un comunicat la "catalanització" dels textos sagrats, contraris a "l'autèntic valencià". Què li passa a Vox amb l'Església valenciana? En quina situació es troba la llengua a la institució?

Partit Popular, Ciutadans i Vox han demanat al Consell que no atorgui cap subvenció més a entitats com Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua després que el passat dilluns aquests col·lectius van convocar i donar suport a les concentracions organitzades al País Valencià per rebutjar la condemna als líders independentistes catalans.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Plataforma per la Llengua han presentat avui a València la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística, que neix per reclamar la fi "del no reconeixement legal ple" de les llengües de l'Estat que no són el castellà i reclamar que aquest compromís sigui assumit pel nou govern espanyol que surti de les urnes del 28 d'abril.

Un manifest, la Declaració Valencianista; un diari, La Correspondència de València, i un partit, Unió Valencianista Regionalista. Així és com el 14 de novembre del 1918 el nacionalisme valencià va fer el pas definitiu i, després de dècades d’iniciatives socials i culturals, va constituir la seva primera plataforma política. Ho va fer de manera decidida, reclamant un “estat valencià” amb “plena sobirania” i una “hisenda pròpia” i amb la capacitat de “mancomunar-se amb altres estats” de la futura Federació Ibèrica. Cent anys després, amb altres reivindicacions, el nacionalisme viu i és a les institucions, especialment a través de Compromís, a l’alcaldia de València i en 19 de les 99 cadires a les Corts Valencianes.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Entre aquest dimarts i dissabte, l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València acollirà la tradicional Setmana dels Premis Octubre, una cita que arriba als 40 anys d'història amb l'anunci que enguany no celebrarà la cerimònia de lliurament de guardons.