"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

"És molt difícil ser malote en català", diu la sociolingüista Marina Massaguer. Per què? No hi ha referents dolentots? O és que no es produeix prou argot juvenil? O tot plegat és un tòpic boomer?

Dos cosins adolescents que parlen en castellà mentre a l’àpat familiar tothom parla en català. Dues amigues catalanoparlants enviant-se tiktoks i whatsapps en castellà. Un grup d’estudiants universitaris que preparen en castellà una pràctica de l'assignatura de català. Són situacions quotidianes que descriuen pares i professors. "És un fenomen lingüístic nou i no sé quina etiqueta posar-li: joves catalanoparlants que adopten el castellà per pura practicitat. No és per pressió ideològica, tampoc perquè sigui la llengua de la majoria numèrica (perquè de vegades hi ha dos castellanoparlants de vuit); adopten el castellà per comoditat, perquè així tenen una sola llengua per al grup, com si fos una llengua franca", afirma Marc Guarro, lingüista i professor d’estàndard català oral i escrit als estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

L'Ajuntament de Calvià normalitzarà els noms de 314 places, carrers i platges del municipi. El ple aprovà dijous passat la proposta municipal de refer les plaques amb una doble intenció: per corregir errades ortogràfiques i per passar al català aquelles que encara estaven en castellà. Quant als noms propis d'origen castellà, es mantindran en aquest idioma. El pressupost per a aquesta actuació és de 16.869,82 euros, 9.000 dels quals seran aportats pel Consell de Mallorca.

L'STEI intersindical critica que la Conselleria d'Educació ha atorgat un nombre d'hores insuficient per poder desenvolupar el Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC). En concret, el sindicat lamenta en un comunicat que l'Administració va presentar els criteris per establir les quotes a la mesa sectorial d'educació sense consultar-ho als treballadors ni deixant-los temps previ per presentar al·legacions. Aquests criteris poden fer que, per exemple, que en un centre que té vuit alumnes nouvingut només es podrien fer dues hores de PALIC, ja que l'Administració ha calculat una hora de dedicació d'un professor per a cada quatre alumnes.

Son Gotleu, Son Ximelis, Son Cladera, el Coll d'en Rabassa, Son Fortesa i Son Rapinya. Les biblioteques d'aquests barris de Palma inclouran a partir del setembre un programa cultural d'activitats que tindran com a objectiu dinamitzar l'ús de la llengua catalana. En concret, el programa s'impartirà tots els dilluns a la tarda, de 16 a 20 hores, i les activitats inclouran, com a mínim, tallers de conversa en català a diferents nivells, classes de preparació per a l'obtenció dels certificats oficials i activitats culturals com ara jocs, contacontes o lectura en veu alta.