M’ho explica –i me n’envia les proves– la meva veïna Olga, de cal Jepet, a tocar del parc natural de Montserrat. Aquest matí, fent un passeig amb els gossos, s’ha trobat les furgonetes, que ja fugien amb el botí, i un fardell immens, que amb les presses s’han descuidat. Són recol·lectors –espoliadors– de llentiscle, un arbust que hi ha pels nostres boscos i que s’ha convertit en un negoci il·legal. Van a una zona, tallen tot el llentiscle que troben, sense entretenir-se gaire a mirar si han aixafat tres gripaus o un sembrat, i un cop han arrasat amb tot, canvien de bosc i sant tornem-hi. Venen el botí a empreses europees, per fer rams. El llentiscle es veu que és molt preuat en diversos països d’Europa. La normativa és poc clara, suposo. Jo puc anar a recollir farigola i dependrà del meu criteri que acabi, o no, amb tota la farigola del bosc.

Fa anys que la urbanització Pinars de Bonaire amenaça una àrea d’especial interès natural, com la que limita amb l’emblemàtic campament de la Victòria a Alcúdia. Però ara és objecte d’un nou intent polític de frenar-ne el possible desenvolupament. El grup parlamentari de MÉS per Mallorca ja ha formalitzat una esmena per modificar la Llei d’espais de rellevància ambiental, coneguda com a LECO, en la disposició final, que inclou la cartografia de la Llei d’Espais Naturals. Fins a 200 parcel·les, segons els càlculs que en el seu moment va fer el GOB, podrien esdevenir xalets en aquesta franja litoral, fet que “destrossaria completament un paisatge únic”, han reiterat els ecologistes.

Està demostrat científicament que el contacte amb la natura ens aporta benestar, ens ajuda a reduir l’estrès i ens fa augmentar l’optimisme. Segurament n’hi hauria prou localitzant un bosc a prop de casa i visitant-lo freqüentment per notar els seus beneficis, però el món ens ofereix paisatges tan diferents, tan impressionants i tan singulars, que val la pena descobrir la natura més exuberant i fer un viatge pels parcs nacionals més espectaculars del planeta. Per què mereixen ser espais protegits? Quina singularitat tenen? Quines espècies s’hi poden veure? Aquí teniu una mostra dels indrets naturals més increïbles del món.

Els parcs naturals de les Illes, especialment els de litoral, sofreixen durant l’estiu una allau de visitants que supera la capacitat de càrrega d’aquestes zones protegides, segons denuncien els grups ecologistes i es reconeix des del mateix Govern, que tracta d’impulsar mesures per evitar que la massificació afecti la faura i la flora d’aquests espais.

L’Albufera de Mallorca

Un observatori d’aus privilegiat

El Parc Natural de l’Albufera de Mallorca, amb una superfície de 1.646 hectàrees, es va declarar el 1988. Situat en els municipis de Muro i sa Pobla, es pot visitar a peu o amb bicicleta, tot i que és necessari demanar autorització al centre de recepció. L’horari de visita en temporada alta és de 9 a 18 h. L’activitat principal en aquest espai és l’observació de la flora i la fauna i la fotografia, ja que es tracta d’una zona humida que atreu nombroses aus migratòries.

]]>

El GOB ha aprofitat el Dia europeu dels parcs per reclamar al Govern que atorgui a la conservació dels espais protegits "la importància que es mereixen" i que "els doti amb un pressupost suficient per dignificar la seva gestió".

]]>