Una trentena d'agents de la Policia Nacional estan escorcollant aquest dilluns al matí la seu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en el marc d'una investigació judicial per presumpta malversació de fons. Segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA, els agents investiguen si es van arreglar concursos públics entre el 2011 i el 2018. Les diligències estan dirigides pels jutjat d'instrucció 16 de Barcelona, en una causa que està declarada secreta.

Una de les claus del relat sobre la suposada violència que fan les acusacions del Tribunal Suprem sobre les protestes pels escorcolls a la conselleria d'Economia és la declaració de la secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona, que va ordenar aquelles entrades. La funcionària va assegurar en un informe que havia hagut de sortir escalant pels terrats de l'edifici per la violència a l'exterior. Només començar la seva declaració com a testimoni al Suprem, Montserrat del Toro ha apuntat a la mateixa situació de "tumult": "En una hora ja vam tenir indicis que es desbordaria la situació. Allò va començar sent una concentració i es va acabar convertint en un tumult". La lletrada ha arribat a parlar d'un "mar de ciutadans" i ha descrit fins i tot "una allau" de persones que bloquejava la sortida, fins al punt que va demanar, ha dit, un helicòpter.

No hi va haver danys en contenidors, papereres, bancs, cadires, fonts ni vehicles de neteja de Barcelona entre els dies 20 i 21 de setembre –coincidint amb les protestes davant de la conselleria d'Economia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– i l'1 d'octubre. Coincidint amb la declaració com a testimoni de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, davant del Tribunal Suprem, l'Ajuntament de la capital catalana ha entregat un informe que certifica que les úniques despeses "addicionals" aquells dies van ser 80 tanques malmeses, que van costar uns 5.300 euros.

El Govern ha mostrat el seu malestar amb l'operació de la Policia Nacional en diferents dependències de la Generalitat relacionada amb l'1-O i, sobretot, per la seva coincidència amb la publicació de la sentència del cas Nóos, que esquitxa la casa reial. En la roda de premsa posterior al consell celebrat aquest dimarts, la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha apuntat que "ja no sorprèn" que quan hi ha decisions judicials a l'Estat hi hagi operacions a Catalunya "per fer por".

El secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, ha estat posat en llibertat aquest dijous a la tarda. Ho ha fet després de negar-se a declarar davant la Guàrdia Civil, que aquest matí l'havia detingut en un operatiu en què s'ha escorcollat el seu domicili, el seu despatx al Palau de la Generalitat i la seu d'Òmnium Cultural. Segons ha explicat el mateix Molons a la seva sortida de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona, se l'acusa dels delictes de malversació i desobediència, i haurà de declarar pròximament davant del jutge que investiga els preparatius del referèndum. L'escorcoll a Òmnium s'ha allargat prop de dotze hores i ha acabat poc abans de les 20 hores, quan els agents han sortit amb caixes amb documentació econòmica de l'entitat.

La Guàrdia Civil s'ha presentat aquest dimarts a diverses comissaries i centres de coordinació dels Mossos d'Esquadra per buscar-hi comunicacions realitzades durant l'1-O. La finalitat d'aquests escorcolls és posar de manifest la suposada inacció de la policia catalana durant la celebració del referèndum, segons ha avançat el diari 'El Mundo' i ha pogut confirmar l'ARA.

Els Mossos d'Esquadra han detingut com a mínim nou persones aquest dimarts a l'àrea metropolitana de Barcelona, en una operació antijihadista contra una xarxa terrorista internacional. Segons fonts policials, com a mínim tres dels arrestats estan relacionats amb els detinguts a Bèlgica pels atemptats a Brussel·les del març del 2016, en què van morir més de 30 persones. A més, i segons assegura La Vanguardia, un dels arrestats va ser identificats pels Mossos d'Esquadra el passat 10 de setembre en el concert que els Eagles odf Death Metal, el grup que actuava al Bataclan quan va tenir lloc l'atac terrorista a París, van oferir a la sala Apol·lo de Barcelona.

L'Audiència Nacional ha obert una operació contra grups anarquistes a Catalunya per la seva presumpta relació amb un grup criminal terrorista. Els Mossos d'Esquadra escorcollen des de primera hora d'aquest matí de dimecres –per ordre de l'Audiència Nacional– deu centres relacionats amb grups anarquistes, entre els quals, l'Ateneu Llibertari de Sants.