Si s’hagués decidit ara, crec que uns quants dels tinglados del port de Barcelona no haurien anat a terra. L’enderroc d’aquests singulars magatzems coberts, que tenien la funció de protegir les mercaderies, va permetre, als primers anys de la democràcia, crear un gran espai davant del mar -ara un magnífic lloc de passeig i de lleure-, però es van perdre per sempre aquests unes construccions que eren part del patrimoni industrial de la capital de Catalunya. Sortosament, els barcelonins no han arraconat el barbarisme tinglado, una paraula que m’encanta, de la qual no es pot prescindir, sobretot en el seu sentit figurat.