Li agradava el cinema de terror i volia dedicar-se als efectes especials, però ha acabat sent cantant perquè la música “dona sentit a l’existència humana”. Ferran Palau (1983) va néixer en una família humil de Collbató: “No recordo haver anat mai a un hotel, anàvem a càmpings. Els pares han sigut senzills, però sempre s'han bolcat per donar-nos allò que ens feia falta". De fet, tan bon punt li va agradar la música li van regalar una guitarra.  

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

D’ençà que va acabar la darrera gira, el 2022, Ferran Palau (Esparraguera, 1983) va estar més o manco un any gaudint del temps lliure: mirant pel·lícules, passejant per la muntanya, passant els caps de setmana a casa amb la família –per a molts, una de les coses més normals del món; no tant per a un dels grans noms del circuit musical dels Països Catalans. Ara, dos anys després de Joia (2021), publica Plora aquí, un disc –rupturista amb el Ferran Palau dels darrers anys– que va més enllà de les 13 cançons que inclou: el nou univers del músic disposa d’un curtmetratge amb el mateix nom –dirigit per Pablo Maestres i protagonitzat per Bruna Cusí i Judith Mascó–, dos monstres –Snif i Smosly– i un paisatge fotogràfic que convida a deixar-se seduir pels misteris i les històries amagades als boscos que van des de Collbató, el poble on viu, a Montserrat. Dissabte, dia 22 de juny, Ferran Palau durà aquest nou univers al jardí de la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem en el marc del festival de la Fundació Mallorca Literària, La Lluna en Vers.

Clara Peya (Palafrugell, 1986) entoma les pors i les violències que l'encotillen, les transforma i qüestiona el totalitarisme del concepte de perfecció en un disc titulat Corsé (Vida Records), que presenta aquest divendres, 15 de setembre, al Mercat de Música Viva de Vic. Aquesta vegada, el repte de la pianista inclou també la decisió de fer que cadascuna de les tretze cançons les canti una veu diferent, unes en català i d'altres en castellà. Hi participen Sílvia Pérez Cruz, Albert Pla, Ferran Palau, Marina Herlop, Salvador Sobral, Anna Ferrer, Pol Batlle, Leo Rizzi, Ede, Momi Maiga, Iris Deco, Maren i Àlex Serra.

“A Mallorca hi ha una dama / que és hermosa com el sol / té la cabellera rossa / i llarga fins als talons”. A la tradicional tonada mallorquina, interpretada fins ara per grups com Quart Creixent o Cap Pela, s’hi afegeix des d’avui una nova versió que poc té a veure amb les anteriors. 

Ferran Palau (Esparreguera, 1983), el crooner dels suburbis, continua en ratxa creativa. El misteri de l'amor, l'elogi de la diversitat i la fascinació pel cinema de terror s'apleguen a Parc (Hidden Track, 2021), cinquè àlbum amb el seu nom i el tercer de la trilogia de pop inimitable que completen Blanc (2018) i Kevin (2019).

Ferran Palau (Esparreguera, 1983) és un “obsés” del cinema de terror. “Quan era petit un dels regals més guapos que em van fer els pares va ser poder comprar una pel·lícula a la setmana durant un any. Va arribar un moment que ja havia visitat tots els videoclubs d’Esparreguera i Olesa i ja no sabia què agafar, però sí, vaig fer-me una bona col·lecció de pel·lícules de terror”, recorda. També considera Julio Iglesias “un referent”, algú que “és una obra d’art en si mateix i que és tan carismàtic que no ha de fer gran cosa perquè flipis”. A més, Palau reivindica les cançons d’amor que parlen “d’un amor tranquil, quotidià, real”, com el que el músic del Baix Llobregat té amb Louise Samson, la dona amb qui ha compartit el grup Anímic i amb qui en realitat ho comparteix tot des de fa quinze anys.

'Va ser una festa' podria ser l'eslògan que definís la sisena edició del Vida Festival de Vilanova i la Geltrú. Per dos motius: perquè ho va ser, una festa, i perquè aquesta va ser l'última frase que va entonar el cantant de Madness abans d'acomiadar-se. Ho poden corroborar els 32.500 assistents que s'han apropat aquest cap de setmana a la Masia d'en Cabanyes, una xifra rècord que marca "un màxim" per als organitzadors del Vida. És la primera vegada que el festival topa amb problemes –cancel·lació d'un nom important i ruixats de pluja puntuals– però pràcticament ni s'han notat, per l'encert en la proposta artística i el més que consolidat emplaçament. "Ens preocupava que la baixa de Beirut afectés el festival, però no hi ha hagut ni una sola persona que hagi retornat l'entrada", explica Dani Poveda, el seu director, que pensa que l'èxit del Vida és, precisament, "l'assistència massiva d'un públic fidel".

El Festival Independent del Vallès, l'Embassa't de Sabadell, ha anunciat els primers noms de la seva 11a edició. Kazy Lambist, Ferran Palau, Delaporte, Joe Crepúsculo, Cala Vento, Germà Aire, Clara Peya, Carla, Lasers i Cariño actuaran el 14 i 15 de juny al recinte de La Bassa de Sant Oleguer de Sabadell. Hi haurà tres escenaris, els dos principals i el Club, un espai paral·lel de música electrònica ininterrompuda.

La 30a edició del Festival Altaveu tindrà un to reivindicatiu: el director del certamen, Jordi Turtós, ha reunit una desena de concerts de músics com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i els nord-americans Boytoy, amb el lema 'Alça la veu', per reclamar la llibertat d'expressió. "Enguany la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada i cal defensar-la", diu Turtós.

"Esperem que no plogui", comenten cinc joves que somriuen nerviosos sobre un escenari envoltat de xocolatines gegants: es diuen Insiders i acaben la prova de so al carrer Providència. Segueixen mirant el cel ennuvolat, encreuant els dits perquè res els espatlli la seva gran nit a la festa major de Gràcia. A poca distància es recrea el Temps de Flors de Girona; és la plaça Rovira i Trias i acull l'ErrorFest, un festival que organitza la galeria Error Designs i que ha programat Ferran Palau per començar el seu cicle de concerts.