Aquest diumenge Wembley acollirà el desenllaç de l'Eurocopa. Mentre que Itàlia està davant de la seva primera gran final després de la contundent derrota que va patir a mans de la selecció espanyola a l'Eurocopa del 2012 (4-0), Anglaterra arriba a l'enfrontament decisiu 55 anys després. Per als anglesos pot ser la seva primera Eurocopa. Per als italians seria el segon títol europeu, després d'haver caigut pel camí en dues finals intentant revalidar la fita aconseguida a la seva terra en l'edició del 1968. A continuació recollim alguns dels apunts i curiositats d'aquesta final entre Itàlia i Anglaterra.

Es parla de convenis col·lectius, potser de fer una vaga, d’una lliga professional, de créixer, d’oferir en directe més partits per la televisió... Però passa el mateix de sempre, que tot és fum. El millor de tot és que ara es critica les jugadores perquè expressen la seva opinió i estan en contra del que es troben, que no hauria d’estar permès. Entenc que les xarxes socials són un bon lloc per amagar qui som i deixar anar barbaritats sense cap tipus de sentit, només per tenir el plaer de descarregar tota la ira i el mal humor que es pugui anar acumulant al llarg de la setmana, però crec que cal tenir dos dits de front. El que van fer l’altre dia les jugadores del Barça criticant l’estat del terreny de joc de l’Sporting de Huelva era una cosa que s’hauria hagut de fer fa molt de temps i en molts més camps, on hauria d’estar prohibit practicar qualsevol tipus d’esport.

El Manchester City de Pep Guardiola es va endur els tres punts de Wembley, després de derrotar per 0-1 el Tottenham Hotspur en un partit decidit per Mahrez als sis minuts de joc. Mahrez, que va ser jugador del Leicester City, ha dedicat el gol a Vichai Srivaddhanaprabha, l'empresari tailandès i propietari del Leicester que va morir aquest diumenge en un accident d'helicòpter.

Era l’escenari ideal i el dia ideal. Un acte de reafirmació, de reinvidicació d’un passat i unes idees. A Wembley, aquesta paraula que defineix alguna cosa més que un lloc físic per al barcelonisme, el Barça va recuperar la grandesa amb un triomf d’or contra el Tottenham que obre el camí a la Champions i allunya els núvols de tempesta del Camp Nou. Un triomf com aquells de no fa tant, en què els rivals acaben admirant els blaugranes i admetent la seva pròpia inferioritat, incapaços d’aturar Messi i companyia. Malgrat que els darrers 10 minuts es van fer llargs, el Barça va sortir de Wembley victoriós.

Que tots els mitjans de comunicació ens hàgim abocat a recordar un fet de fa 25 anys demostra la transcendència que va tenir. I acostumats a la bunquerització actual, deixa un punt de nostàlgia escoltar i llegir els protagonistes d’aquella màgica nit londinenca com expliquen amb tota naturalitat, i fins i tot amb sentit de l’humor, tot el que va envoltar Wembley 92. Des del que es reconeix cagat per la pressió -Josep Guardiola-, fins al que encara es maleeix per no haver marcat -Julio Salinas-, passant pel que no va poder jugar per sanció -Guillermo Amor- i arribant a l’heroi -Ronald Koeman-, que no va poder dormir de tanta felicitat.

Els protagonistes d'aquella final mítica per al barcelonisme, llavor del nou barcelonisme amb moral de victòria, rememoren aquella vetllada per a l'ARA.

El Barça va ser fundat el 29 de novembre del 1899 al gimnàs Soler de Barcelona, però la seva refundació va tenir lloc a dos quarts d’onze de la nit del dia 20 de maig del 1992, a l’estadi de Wembley, a Londres, quan Ronald Koeman va transformar en gol una falta xiulada per l’àrbitre al minut sis de la segona part de la pròrroga de la final de la 37a edició de la Copa d’Europa.

Més de 300 habitatges propers a l'estadi de Wembley han estat evacuats avui mentre artificiers de l'Exèrcit britànic treballen per desactivar una bomba de la II Guerra Mundial, ha informat la Policia.

L'estadi angles de Wembley (Londres) serà la seu de la final de l'Eurocopa del 2020. Així ho ha anunciat aquest divendres la UEFA, que ha definit les diferents seus que acolliran una competició que, de manera excepcional, es disputarà pels diferents països del Vell Continent.

El Manchester City ha derrotat per 2-1 el Chelsea a la segona semifinal de la Copa anglesa i jugarà la final del proper 11 de maig contra el Wigan. Abans del descans Nasri ha fet el primer gol per als ‘citizens’ i durant els primers minuts de la segona part el ‘Kun’ Aguero ha fet el segon.

Un Camp Nou ple a vessar ha esclatat d'alegria amb la sortida dels jugadors del Barça, que ja celebren la quarta Lliga de Campions del club.

“Us en devem una. I aquests no fallen”. I així ha estat. La frase és de Josep Guardiola i la va pronunciar al Camp Nou el 16 de maig de l'any passat. Aquell dia el Barça celebrava el títol de la lliga 2010, però tenia el regust amarg d'haver caigut a semifinals de la Champions davant l'Inter de Mourinho. El cop havia estat dur, i els jugadors volien tancar la ferida. Aquella mateixa nit Valdés cridava un desig: “Esperem celebrar a Wembley una altra Champions”. I així ha estat. El porter tenia deu anys quan Koeman va marcar el gol al minut 111 a Wembley i ara ha pogut cobrir la porteria blaugrana en una nova final allà on es va aixecar la primera orelluda.

Sir Alex Ferguson, tècnic del Manchester, ha reconegut que ningú no havia clavat "una pallissa com aquesta" al seu equip, en referir-se a la derrota que ha encaixat aquesta nit davant del Barcelona a la final de la Lliga de Campions a Wembley (3-1).

L'argentí Leo Messi, autor del 2-1 aquest dissabte, ha estat escollit millor jugador de la final de Wembley, on el Barça ha guanyat el Manchester United per 3-1; el que ha representat la quarta Champions de l'equip i la tercera del futbolista.

El tècnic del primer equip del Barça, Pep Guardiola, s'ha mostrat molt satisfet per la victòria del Barça a la final de la Champions de Wembley, però sobretot per la manera "com ha jugat" l'equip. I és que per l'entrenador, els seus jugadors han completat un "partit excel·lent".

El davanter del FC Barcelona David Villa ha assegurat que la conquesta de la quarta Champions avui a Wembley és "la cirereta a una temporada perfecta".