No només es regala l’anell de prometatge i l’aliança de casament. També s’estilen encara les medalletes del naixement, les culleretes del bateig i la medalleta o la creu de la primera comunió. Sembla mentida, oi? Doncs en un temps ple de modernitats, nous hàbits i necessitats sobrevingudes, encara hi ha lloc per als regals tradicionals. Ho saben molt bé a la joieria Roé, al carrer de Sants 41, que l’any vinent celebrarà el seu centenari i on estan molt contents d’acumular quatre generacions de negoci familiar.

Sant, sí, i sens dubte home de capacitats excepcionals en molts d’aspectes. Però Juníper Serra fou, també, molt caparrut. No es mossegava la llengua en veure’s contrariat, fins al punt de fer caure un alt comandament militar. Va ser delator de persones davant el Sant Ofici, i inquisidor ell mateix. Les seves predicacions deixarien astorats els catòlics dels nostres dies. Els ‘indis’ (nadius americans) de les seves missions foren tractats com a infants i sovint sotmesos a un zel excessiu. I va ser, en definitiva, amb la coartada de la cristianització, un instrument de la colonització espanyola. Repassam alguns d’aquests aspectes seus, potser no tan positius, quan està a punt de celebrar-se la seva festivitat, el 28 d’agost, dia del seu traspàs. Ho feim seguint sobretot l’exhaustiva biografia que li va dedicar el també franciscà Maynard G. Geiger.

Hauria pogut ser sant a hores d’ara, set segles després de la seva mort. Però Ramon Llull, de qui celebrarem la festivitat el 27 de novembre, no ha passat de beat a l’escalafó de l’Església catòlica. El motiu es troba en la persecució dels seus textos, suposadament herètics, per part dels inquisidors al llarg de segles. L’enfrontament entre el seguidors del Doctor Il·luminat –lul·listes– i els seus enemics –antilul·listes–, que han posat bastons a les rodes a la causa de la seva canonització, és interminable.

¿Recordeu el Ramon Serra i Monclús? ¿El policia de Barcelona que va reclutar lladres per crear la temuda ronda d’en Tarrés, un grup protegit per les autoritats que cometia delictes i feia la feina bruta a l’Estat, assassinant i espantant? Doncs el Serra havia aconseguit un bon càrrec gràcies a la seva feina a l’hora de resoldre el conegut com el segrest dels lladres del pou, un cas que va fer parlar molt a mitjans del segle XIX a Sants. Fins fa poc, encara et podies trobar pels carrers del barri alguna persona gran a qui els seus pares li havien explicat tot el que es va viure en aquells dies del 1848.

"Ens han intentat trencar els vidres amb els pernils que han saquejat a la xarcuteria del davant". Als propietaris de la històrica botiga Confeccions Ros, al carrer Creu Coberta del barri de Sants de Barcelona, els ha tornat a tocar el rebre aquestes Festes de la Mercè. Si l'any passat, després d'una de les nits de macrobotelló a la plaça Espanya, es van haver d'enfrontar als assaltants per evitar que s'enduguessin tota la roba que tenien als aparadors, aquesta matinada els han tornat a esquerdar els vidres. No són els que s'han endut la pitjor part: a la vorera de davant, i uns quants metres més enllà, la Xarcuteria Muntanya ha quedat saquejada. "S'han endut una quantitat important de pernils i d'altres embotits que teníem a l'aparador i penjats a la part de davant de la botiga", resumeix, resignat, Sergio San Segundo, que és el fill del propietari. I afegeix que també els han pres uns 500 euros que tenien al calaix i els han destrossat tot l'aparador.

Que treballar per a la família no ha estat mai una bona idea és sabut des que Jesús va deixar la fusteria paterna. El meu pare era ebenista, i dels dos anys que vaig estar amb ell al taller en guardo una forta al·lèrgia als encenalls i a l’olor del vernís. Una història semblant és la que ens explica Carles Armengol en el seu primer llibre, Collado, la maldición de una casa de comidas, la maledicció de pertànyer a un negoci familiar, atrapat en una feina tan esclava i dura com la restauració. Lluny dels panegírics de gurmet i les guies gastronòmiques de moda, en les seves pàgines se’ns explica la rebotiga d’una casa de menjars casolans en un barri situat als límits entre Barcelona i l’Hospitalet, ni carn ni peix, frontera pura i dura. Jo vaig néixer molt a prop d’aquí, i entenc perfectament quan l’amic Carles diu que mai va tenir clar d’on era.

Després de molts anys fora, la primavera passada vaig tornar a viure al meu barri. Una de les novetats en aquesta nova vida és que cada matí surto a passejar i cada matí m’aturo en una terrassa de la plaça d’Osca a prendre un cafè amb llet. Aquest indret ha canviat molt des que jo el freqüentava en l’adolescència: és més tranquil i alhora més sorollós. Una dotzena de bars s’hi aboquen, dels de tota la vida i dels de nova fornada. Gent jove xerrant, fent l’esmorzar o l’aperitiu, un dels punts de trobada per a la gent del barri. Els veïns es queixen del soroll i d’una certa sobreexplotació comercial. Tanmateix, els he de confessar que és un dels meus llocs preferits per badar, llegir o fer una pausa abans de continuar el passeig.

Sant Antoni de Pàdua,

l’èxit d’una relació sentimental

“Sant Antoni, aquest ciri és meu perquè em feu trobar un bon hereu”, diu la dita. I és que segons la creença popular, sant Antoni de Pàdua, representat amb l’hàbit de frare franciscà amb el Nen Jesús en un braç i un lliri blanc a l'altre, és l’intercessor més adient a qui pregar per l’èxit d’una relació sentimental. 

]]>

És una via que neix com a continuació del carrer Valladolid, allà on es creua amb Galileu, i va a morir al Torrent de Can Mantega. Es coneix com el carrer del Miracle, tot i que popularment en deien el carrer de les Bòbiles per la gran quantitat de forns per coure rajoles o teules que acollia. De fet, era una barriada coneguda com La Ladrillería, on el carrer paral·lel a aquest encara s’anomena Rajolers.

]]>

Fa algunes setmanes parlava de l’origen de la plaça Espanya i del desaparegut Teatre España, a la cantonada amb el Paral·lel. En aquell article citava dues ballarines gitanes que van despertar la meva curiositat. De la primera en parlava La Campana de Gràcia, l’any 1916, quan descrivia un cafè concert del Paral·lel atapeït de meuques, anomenades papallones, i pagesos que hi deixaven el sou. L’estrella principal d’aquell local era la Bella Patatetes, a la qual un senyoràs feia proposicions ben deshonestes. De la segona en vaig tenir notícia per un article de Rosa Maria Arguimbau, a la revista Imatges del 1930, on parlava dels gitanos que es reunien al cafè de La Pansa i al bar del Teatre España. I de les ballarines de flamenc que hi actuaven, com la Patatetes i el seu posat innocent; la Tomacons, de gràcia andalusa, i la Chicharra, descrita com una vampiressa, totes tres triomfadores als escenaris de l’Exposició Internacional del 1929. Unes dones que tenien en comú haver nascut a Hostafrancs, en una època en què aquest barri va donar grans artistes a la nostra ciutat.

]]>

Fa algunes setmanes parlava de l’origen de la plaça Espanya i del desaparegut Teatre España, a la cantonada amb el Paral·lel. En aquell article citava dues ballarines gitanes que van despertar la meva curiositat. De la primera en parlava La Campana de Gràcia, l’any 1916, quan descrivia un cafè concert del Paral·lel atapeït de meuques, anomenades papallones, i pagesos que hi deixaven el sou. L’estrella principal d’aquell local era la Bella Patatetes, a la qual un senyoràs feia proposicions ben deshonestes. De la segona en vaig tenir notícia per un article de Rosa Maria Arguimbau, a la revista Imatges del 1930, on parlava dels gitanos que es reunien al cafè de La Pansa i al bar del Teatre España. I de les ballarines de flamenc que hi actuaven, com la Patatetes i el seu posat innocent; la Tomacons, de gràcia andalusa, i la Chicharra, descrita com una vampiressa, totes tres triomfadores als escenaris de l’Exposició Internacional del 1929. Unes dones que tenien en comú haver nascut a Hostafrancs, en una època en què aquest barri va donar grans artistes a la nostra ciutat.

]]>

Centenars de persones s'han concentrat aquest dilluns a partir de les set de la tarda a l'estació de Sants per intentar bloquejar-ne els accessos com a protesta contra la sentència del Tribunal Suprem. Els manifestants s'han aplegat, principalment, a l’entrada de l'estació de Sants que hi ha davant de la plaça dels Països Catalans i han abraçat així la convocatòria de Pícnic per la República i els CDR. Hi ha diverses furgonetes dels Mossos d'Esquadra i agents antiavalots.

]]>

Si poden, passin pel carrer Papin de Sants. No per desmerèixer cap altre carrer de les festes de Sants, sinó per donar suport a un dels més nous. Papin porta només cinc anys guarnint el carrer i la seva comissió està formada per gent amb molta il·lusió. Entre ells dos historiadors, en Marc Santasusana i l’Agus Giralt, especialista en la història de Sants i autor d’un blog més que recomanable: 'Memòria de Sants'.

]]>

La tradició i el calendari manen. Després d'acabar les Festes de Gràcia, Barcelona es prepara per viure les de Sants, que comencen aquest dissabte i s'allargaran fins a l'1 de setembre. Força menys massificades, però amb la meitat de carrers guarnits que a les gracienques, les festes verd-i-blanques tornaran a posar el focus en la música, que centrarà bona part de la programació de les tardes i nits de celebració. Com és habitual, alguns dels concerts més multitudinaris són els que se celebraran a l'escenari situat al Parc de l'Espanya Industrial, on la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants organitza els actes unitaris, com el pregó que aquest any farà el presentador Toni Rovira. La nit dels concerts serà la de dimarts, amb l'actuació dels guanyadors del concurs local de grups emergents, Hello Liliput, i un clàssic de les festes majors a Catalunya, els Hotel Cochambre.

]]> "Així ens han deixat l'Ateneu". L'Ateneu Llibertari de Sants ha penjat fotos a Twitter després de l'escorcoll dels Mossos per ordre de l'Audiència Nacional. Després han afegit, en un altre tuit: "Llibretes, esprais, banderes, llibres, pancartes, ordinador, propaganda... Aquest és el 'material terrorista' comissat".

]]>

Els han identificat, els han escorcollat –per comprovar si portaven objectes utilitzables com a arma–, els han fet fotos i els han gravat en vídeo per tenir imatges per comparar amb el que els agents hagin filmat durant els aldarulls. I alguns han estat detinguts immediatament. La xifra encara no ha estat concretada, però se sabrà al llarg d'aquest diumenge al matí.

]]>

Els fets del 12-O en què van resultar ferits un grup d''ultres' al barri d'Hostafrancs de Barcelona no van ser una baralla sinó un atac planificat pels antifeixistes, segons assegura la jutge Pilar Rovira en la interlocutòria en què autoritza l'escorcoll que s'ha fet aquest dimecres a la casa okupa de Can Vies, a Sants.

]]>

Operació policial a Can Vies, la casa okupa més important de Barcelona o, almenys, una de les més importants. Sis joves relacionats amb la casa han estat detinguts durant la nit per l'agressió a un grup d'ultradretans que es va produir a Barcelona el 12-O, i ara els agents busquen proves a l'edifici de Sants.

]]> Unes 200 persones de diversos col·lectius aplegats sota el lema 'No al feixisme #No12oSants' s'han concentrat aquest dissabte de bon matí a la plaça de Sants com a protesta per l'arribada de grups d'extrema dreta –Falange, Nudo Patriota, Alianza Nacional, Democracia Nacional i Movimiento Católico Español– que participaran a la tradicional marxa ultra de plaça Espanya. En un ambient distès i pacífic, els antifeixistes han celebrat un esmorzar popular i a partir de les deu del matí han tallat el carrer de Sants desplegant una pancarta amb lema 'Feixisme, ni a Sants ni enlloc'. L'han encarada en direcció a la plaça Espanya, on a les 11 h està previst l'inici de la manifestació ultra.

]]>

Primera jornada d'una nova edició del torneig d'històrics del futbol català. Al camp del Guinardó, el Badalona s'ha proclamat campió del grup A i s'ha classificat per les semifinals. Els campions dels quatre grups juguen les semifinals divendres i la final serà dissabte.

]]>