No eren els millors temps possibles: era l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Així i tot, fou aleshores quan Llorenç Bisbal, un sabater que arribaria a batle de Palma, es va obstinar a unir les diverses associacions obreres de Mallorca sota unes sigles comunes: la Unió General de Treballadors (UGT). Allò va ser a la desapareguda Casa del Poble de Palma el 4 d’octubre del 1925, ara fa cent anys.

UGT ha convocat mobilitzacions, la primera de les quals és el 6 de juny, per protestar per la manca d'avanços en la negociació del conveni d'hostaleria de les Balears. Per part seva, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ha qualificat el sindicat d'"irresponsable" i ha manifestat preocupació pels defectes de les protestes en els mercats emissors. El secretari de la Federació de Serveis d'UGT Balears, José Luis García Relucio, ha comunicat la decisió del sindicat una vegada que ha acabat la cinquena reunió entre patronals i sindicats per negociar el nou conveni.

Les negociacions entre UGT i CCOO i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) per acordar un nou conveni d'hostaleria continuen sense avançar després de la tercera reunió entre els sindicats i la patronal, que s'acusen mútuament d'impedir els avançaments que podrien fer possible un acord. Aquest dimarts s'ha fet una nova trobada, que ha finalitzat sense canvis en les posicions dels representants empresarials i els dels treballadors.

M'apropio indegudament del cèlebre títol del llibre de Keynes de l'any 1919, advertint sobre com les imposicions a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial serien d'impossible compliment i derivarien en una futura crisi a Europa, per donar-los el meu punt de vista sobre el plantejament de pau que Trump volia proposar a Zelenski per aturar la guerra a Ucraïna.

–Mamà, mamà, al col·legi em diuen "autònom".

Fins a 412 empreses afectades per la DANA ja han sol·licitat un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major, cosa que es tradueix en 9.087 treballadors beneficiats, segons dades actualitzades pel ministeri de Treball aquest dilluns al matí. Aquesta és només una de les mesures que companyies i empleats tenen a l'abast mentre intenten refer-se de la catàstrofe natural que, per ara, ja ha provocat 223 morts.

Després de més d'un any sense una foto d'un acord tripartit en el marc del diàleg social, és a dir, entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronal, aquest dilluns ha reaparegut. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un acord amb els agents social pel reglament que desenvolupa l'article 15 de la llei trans i que persegueix l'adopció de mesures per assolir un entorn laboral més igualitari i segur per a les persones LGTBI. "És un acord tripartit", ha confirmat Díaz en una entrevista al migdia a La Sexta. Minuts després ho han confirmat els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, així com la patronal espanyola CEOE.

El malestar amb la legislació laboral francesa arriba als Estats Units. Els bancs de Wall Street han advertit que la seva pròxima onada de contractació a França es podria frenar si no afluixen els costos d'acomiadament dels comercials amb sous molt alts, una mesura insígnia que s'ha deixat fora d'un paquet de reformes destinat a reforçar París com a centre financer. 

La setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

Una altra jornada laboral. L'Amalia es desperta a les 5.30 h. Encara és negra nit. Ajaguda al llit pren un antiinflamatori i fa espetegar els dits un a un perquè desaparegui el formigueig. La grapa es va transformant en mà. Aconsegueix llevar-se quan ja clareja. Un autobús ple de gom a gom la deixarà davant la primera casa a la qual assistirà avui. És membre de Territorio Doméstico, un col·lectiu feminista que lluita per visibilitzar i dignificar el treball domèstic i de cura. Es donen suport col·lectivament davant les injustícies que viuen i vehiculen els seus clams a través de cançons: "Em fa mal tot el cos de no parar mai, no tinc ni un dia lliure ni per posar-me malalta. Si aquesta feina que fem és fonamental, per què la paguen tan malament?"

Amazon és coneguda arreu del món per la pressió i el control estricte sobre els seus treballadors, però França considera que algunes de les pràctiques que utilitza per establir aquest control són "excessivament intrusives" i il·legals. Per això ha decidit actuar i imposar una multa de 32 milions d'euros a Amazon France Logistique, la filial francesa de la multinacional nord-americana de comerç online, l'equivalent al 3% del seu volum de negoci. La Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats (CNIL), una mena de policia francesa de la vida privada a internet, acusa Amazon "d'haver posat en marxa un sistema de vigilància de l'activitat i el rendiment dels treballadors excessivament intrusiva".

Telefónica i sindicats han negociat a contrarellotge per poder assolir un acord definitiu sobre l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de la companyia abans de les festes de Nadal. Després d'una reunió celebrada aquest dijous al matí, la companyia i els representants dels treballadors han arribat a un "principi d'acord", segons han informat els sindicats. Finalment, l'ERO afectarà 3.421 treballadors i no 5.124, com s'havia plantejat inicialment. Es tracta, però, d'un 20% de la plantilla a tot l'Estat. Aquest acord estava lligat al desbloqueig del conveni col·lectiu de Telefónica, que caducava el 31 de desembre. Empresa i sindicats han negociat un nou conveni per als pròxims 3 anys.

El govern espanyol ha salvat les diferències i tirarà endavant la reforma dels subsidis d'atur, vinculada a l'arribada de fons europeus antipandèmia. Després d'una jornada maratoniana de negociació, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els canvis d'una ajuda que actualment reben 716.500 persones a tot l'Estat, segons dades del SEPE del mes d'octubre. A partir d'ara, la prestació augmenta dels 480 euros al mes actuals fins a 570 euros durant els primers sis mesos, però es reduirà a mesura que els aturats l'esgotin.

El període en què un contracte de feina va estar suspès per un ERTO de força major vinculat al covid-19 no es tindrà en compte a l'hora calcular una futura prestació d'atur. Així ho resol el Tribunal Suprem a través d'una sentència publicada aquest dilluns que posa punt final a una batalla judicial entre alguns empleats i el Servei Públic d'Ocupació (SEPE), òrgan que depèn del ministeri de Treball.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

El subsidi per desocupació no es retallarà. Aquest és el principal missatge que des del ministeri de Treball es vol llançar davant les diferències sobre la reforma d'aquesta prestació amb el ministeri d'Economia. Fonts de la cartera que dirigeix Yolanda Díaz (Sumar) assumeixen que mantenen posicions diferents de les del departament de Nadia Calviño (PSOE), i acusen aquest ministeri d'obrir la porta a una reducció d'aquest subsidi. Per contra, Calviño ha afirmat aquest dijous que "el govern està alineat i l'objectiu és compartit".

Qui ho diu, que els homosexuals tenen més diners? El primer informe de la situació socioeconòmica del col·lectiu, fet per la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+), assenyala el contrari. Les famílies LGTBI+ ingressen un 18,69% menys que la mitjana de famílies espanyoles. Enfront dels 32.316 euros anuals que cobra una família de mitjana, les famílies LGTBI+ ingressen 26.076 euros.

Després de 118 dies, la vaga d'actors de Hollywood arriba a la fi. El sindicat i els estudis i plataformes de streaming han arribat a un acord que estableix noves condicions laborals i que haurà de ser ratificat pels intèrprets. Segons el mitjà especialitzat Deadline, la protesta s'ha acabat oficialment aquest dijous, passada la mitjanit (hora de Los Angeles). La presidenta del sindicat d'actors, Fran Descher, assegura que es tracta d'un acord "històric", mentre que els productors han remarcat que és "un canvi de paradigma a Hollywood".

Seguiment "gairebé complet". És el balanç que el sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) fa del primer dia de vaga indefinida dels treballadors de l'empresa Majorel de Barcelona, que revisa continguts per a TikTok. Aquest dilluns estaven cridats a la vaga per denunciar els "alts costos psicològics" que han d'assumir amb la feina, un desgast que, a ulls del sindicat, l'empresa "no està disposada a pal·liar de cap manera". Però també per una revisió del teletreball que no encaixa amb les demandes dels treballadors. "Ha estat la gota que ha fet vessar el got", han afirmat des del sindicat. SUT no forma part del comitè d’empresa de Majorel, format per USO, CCOO i UGT.

Anar al lavabo no pot comptar com a temps de descans. Quan hi ha una interrupció de la xarxa elèctrica o una desconnexió d'internet per causes alienes a la voluntat del treballador, això tampoc pot repercutir en la jornada laboral ni en el salari. Així ho confirma el Tribunal Suprem (TS) amb relació a una sentència sobre les condicions laborals dels empleats que fan teletreball.