L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va complir deu anys el 14 de desembre. L'actual president i també alcalde d'ERC a l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, exposa en aquesta entrevista quins objectius s'ha marcat per recuperar la rellevància que l'entitat va tenir abans de l'1-O i que ha quedat desdibuixada en els últims anys.

Quan faltaven pocs minuts per a les onze del matí, centenars d'alcaldes amb la seva vara s'han aplegat a la Sala Gòtica del Palau de la Generalitat per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem i donar suport als presos polítics i exiliats. Una imatge que ja s'ha repetit dues vegades des de l'inici del Procés, primer abans del 9-N amb el president Artur Mas i també els dies previs de l'1 d'Octubre amb Carles Puigdemont. Aquest dissabte, a diferència de les ocasions anteriors, no hi havia fita concreta del sobiranisme i l'esdeveniment s'ha centrat en reclamar diàleg i resoldre el conflicte per la via "democràtica i pacífica" a través de l'autodeterminació amb la presència del president, Quim Torra, una part dels consellers i el president del Parlament, Roger Torrent. Una petició que ja s'ha plasmat en bona part dels municipis amb una moció promoguda per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El president de la Generalitat, Quim Torra, va iniciar, just acabar el judici al Tribunal Suprem, una ronda de contactes amb els partits i entitats que s'han implicat anteriorment amb el Pacte Nacional pel Referèndum per abordar els escenaris després d'una eventual sentència condemnatòria de l'1 d'Octubre. Va començar per Òmnium i l'ANC, va seguir amb ERC, la CUP i els comuns, i aquest dijous es troba a Palau amb els portaveus de JxCat Albert Batet, Eduard Pujol i Gemma Geis.

La fiscalia va anunciar que investigaria els 712 alcaldes que, integrats en l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), van oferir-se a col·laborar amb el referèndum de l'1-O. En la gran majoria dels casos, però, no es van obrir diligències i el ministeri públic va prioritzar la investigació de 78 dels alcaldes. Només 10 d'aquests 78 han passat als tribunals, segons un informe que ha fet públic aquest dijous l'AMI. A 62 alcaldes se'ls han arxivat les diligències i 6 més queden pendents de resoldre per part del ministeri públic.

Les entitats sobiranistes preparen per a aquest Onze de Setembre una gran manifestació a l'avinguda Diagonal de Barcelona amb el lema "Fem la República Catalana". Així ho han anunciat l'ANC, Òmnium i l'AMI en una roda de premsa davant del Palau de Pedralbes, des d'on començarà la marxa que està previst que arribi fins a la plaça de les Glòries.

El president de l'AMI i alcalde del Port de la Selva (Girona), Josep Maria Cervera (PDECat), ha explicat que la seva entitat treballa amb la possibilitat que l'Estat busqui la inhabilitació d'alcaldes sobiranistes de cara a les eleccions municipals del 2019. "No descartem que una de les idees de l'Estat sigui inhabilitar la primera línia d'electes de cara a les eleccions municipals que tenim en menys d'un any. Hem d'estar molt preparats per poder-ho afrontar, això", ha explicat en una entrevista a Europa Press.

Neus Lloveras també plega. Segons ha pogut saber l'ARA, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, abandonarà la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i aquest mateix dimecres anunciarà que no serà la candidata del PDECat a l'alcaldia de la seva ciutat l'any 2019. Dues renúncies motivades, en bona part, pel fet que Lloveras sigui una de les investigades per Pablo Llarena en la causa sobre l'1-O.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat aquest dijous una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. "Ha intentat atemorir els alcaldes citant-los a declarar", ha dit Lloveras, que ha assegurat que la resolució d'ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "avala" la seva tesi que el fiscal s'està "extralimitant" i ha utilitzat les competències de forma "inadequada". Aquesta resolució del TSJC rebaixa les mesures que havia demanat el fiscal per impedir la votació -precintar col·legis amb alguna cosa sòlida- però ordena igualment als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil impedir que s'obrin locals públics per a la celebració del referèndum.

Nova acció de la fiscalia. Aquest dijous el ministeri públic ha presentat una querella contra la presidenta de l'AMI i diputada de Junts pel Sí al Parlament, Neus Lloveras, i l'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per la seva col·laboració amb el referèndum."És una atac a la llibertat d'expressió", ha reaccionat Lloveras al vespre, abans de participar en el primer acte de la campanya unitària pel 'sí', a Tarragona.

La mobilització constant i l’alta participació seran -al marge de la cobertura legal amb què s’ha de bastir l’organització de la consulta- dos components clau per a l’èxit del referèndum. “El Govern ha de saber que tots i cada un de nosaltres estarem al seu costat”, va manifestar Guardiola, actor principal de la jornada. “No fallarem”, van coincidir a clamar els representants de l’ANC, Òmnium i l’AMI. I ahir la gent no va fallar. Els metres que van del MNAC a la Gran Via es van omplir de ciutadans d’arreu del país -es van desplaçar 120 autocars fins a la capital catalana-, que van resistir estoicament la calorada. El públic va aplaudir entregat cada intervenció, que es va anar acompanyant de diferents proclames com “No esteu sols”, “Votarem” o “Independència”.

L'exentrenador del Barça Pep Guardiola serà el convidat especial de la mobilització que ANC, Òmnium i l'AMI han convocat per a aquest diumenge, 11 de juny, a Montjuïc. Guardiola, que va tancar la llista de JxSí per Barcelona, s'encarregarà de llegir un manifest a favor del referèndum i del dret a decidir. "Sense idolatrar-lo, sabem que és un símbol", ha dit el president de l'ANC, Jordi Sànchez.

El dilluns 6 de febrer començarà el judici pel 9-N, en què es jutjarà l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Davant d'aquesta data clau les entitats sobiranistes volen fer costat als implicats en una nova mobilització "excepcional i massiva" que evidenciï que "no es jutja només tres persones sinó a tots". Per això, l'ANC, Òmnium, l'ACM i l'AMI han obert un espai web d'inscripcions (www.9nsomtots.cat), que està ja actiu des d'aquest matí de divendres, que també servirà per calcular els autobusos que s'han de contractar.

Diumenge 13 de novembre és el dia que han escollit les entitats sobiranistes perquè la ciutadania mostri el rebuig a la judicialització de la política. Ho han anunciat aquest dijous al vespre des de les portes del Parlament, en la concentració de suport a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que ha reunit milers de persones i en què s'han aplegat la plana major del Govern, els representants de Junts pel Sí de la mesa del Parlament, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Encara no ha transcendit el lloc escollit, tot i que probablement serà a Barcelona durant el matí. ANC, Òmnium Cultural i AMI confien que sigui una mobilització massiva.

L'acord 'in extremis' entre Junts pel Sí i la CUP sembla, a hores d'ara, molt complicat. La mediació de les entitats sobiranistes no va servir dijous per desencallar la qüestió de la presidència de la Generalitat, que dificulta l'entesa i la investidura. Mentre la CUP manté el veto a Artur Mas, aquest insisteix que no farà cap pas enrere. En tot cas, però, els negociadors s'han donat un últim intent aquest divendres en una cita que ha arrencat a la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a dos quarts de sis de la tarda i ha acabat a les set. Hi eren presents representants de Junts pel Sí, l'ANC, Òmnium i la CUP.

La reunió decisiva entre Junts pel Sí i la CUP s'ha celebrat amb gran secretisme –ha costat hores que alguns periodistes la descobrissin en un hotel proper a la Sagrada Família– i s'ha allargat des de primera hora de la tarda fins passades les set del vespre. Per part de la coalició formada per CDC i ERC, hi han assistit Josep Rull, Jordi Turull, Marta Rovira i Raül Romeva, cap de llista de la candidatura el 27-S. Per la CUP, les diputades Anna Gabriel i Eulàlia Reguant i el diputat Albert Botran.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han enviat aquest migdia un comunicat per respondre al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que ahir va veure "atacada" la independència judicial arran de les manifestacions de suport a Irene Rigau i Joana Ortega en les seves declaracions com a imputades pel 9-N. "El dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica", apunten les entitats. "A les concentracions de dimarts es va exercir [el dret a manifestació] com sempre, de manera cívica i pacífica", defensa el comunicat.