El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

Els esforços per garantir que hi haguessin urnes per al referèndum als més de dos mil col·legis electorals habilitats a tot Catalunya va portar la cúpula de l’1-O a engegar plans alternatius. L’objectiu era que si un d’aquests operatius fracassava, els altres no ho fessin. Si els cossos policials de l’Estat interceptaven les urnes que es van fer servir finalment l’1 d’Octubre -una empresa difícil, perquè a finals d’agost ja estaven repartides en vuit magatzems i, a mesura que s’acostava el dia D, en quaranta naus més petites-, hi havia un pla alternatiu.

De la mateixa manera que l'1-O va ser possible gràcies a l'organització popular i la solidaritat, l'exposició '55 urnes per la llibertat' també ho va ser. Organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, la mostra és un recorregut per 55 urnes de l'1-O que han estat reinterpretades per 55 artistes dels Països Catalans i França (Franc Aleu, Pascal Comelade, Joan Fontcuberta, Francesca Llopis, Antoni Llena, Assumpció Mateu, Gilles Orly, Claret Serrahima, Francesc Torres, etcètera) i que volen denunciar al món que "a Europa encara avui hi ha llocs on els valors democràtics no són realitat", diu Hervé Pi, president del comitè nord-català, que ja abans del referèndum reunia centenars de persones que es manifestaven per donar suport a les mobilitzacions catalanes.

D’on van sortir les urnes de l’1-O? Qui les va pagar? Com es van distribuir? Aquest i altres interrogants es desvelen en un llibre d’investigació dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó, que han entrevistat més de 50 persones que van participar en l’operatiu. ‘Operació Urnes’, editat per Columna, és a les llibreries i, fins al dia 17, també es pot trobar al quiosc amb l'ARA. Us n'avancem el primer capítol.

La Guàrdia Urbana custodia, des d'aquest dijous a primera hora del matí, les urnes que l'Ajuntament de Barcelona guarda en un taller municipal del Poblenou, al carrer Perú. Fonts municipals han explicat a l'ARA que els agents en cap cas s'estan enduent les urnes, sinó que, per donar compliment al que va dictar ahir la fiscalia, les estan custodiant perquè ningú no les pugui traslladar.

Advertència de Madrid en ple tret de sortida de la setmana del xoc de trens entre Catalunya i l'Estat. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat aquest dilluns que el referèndum que la Generalitat vol convocar l'1 d'octubre no se celebrarà. "És un delicte, una il·legalitat i una vulneració flagrant dels drets dels catalans", ha dit, per afegir que, si cal, l'executiu de Mariano Rajoy "recorrerà a la força que li dona l'estat de dret" per impedir que hi hagi urnes, com va passar el 9-N. "S'encarregarien autoritats corresponents d'impedir que es posessin".

En el tram decisiu del Procés, la pressió judicial sobre el Govern s'accentua. Per odre de la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia de Catalunya ha presentat aquest dimarts la querella contra el Govern per l'acord per licitar la compra d'urnes pel al referèndum; una querella que el ministeri públic focalitza sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, que és qui va signar la licitació. A tots dos la fiscalia els imputa els delictes de prevaricació, desobediència i malversació.

L'acord del Govern per comprar les urnes ja ha rebut resposta per part del govern espanyol. El portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, s'hi ha referit aquest divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres a la Moncloa i ha recordat que "el Tribunal Constitucional ja va dir al febrer que impediria la celebració del referèndum". De moment, segons ell, només "hem vist un anunci d’un anunci", però "si això es tradueix en fets la fiscalia intervindrà", una asseveració que ressonava greu, ara que la fiscalia està en dubte per la seva manca d'independència del govern espanyol.

El segon avanç de participació a les eleccions d'aquest 20 de desembre indica un augment tant al conjunt de l'Estat com, especialment, a Catalunya. A les 18 hores havien votat un 58,38% dels electors, 0,73 punts més que en el mateix avançament del 2011 (57,65%). A Catalunya, l'augment ha estat superior; a la mateixa hora havia votat un 56,63% del cens, cosa que suposa 3,42 punts més que fa quatre anys (53,21%). Les dades fan preveure, doncs, que la mobilització en aquests comicis és més alta que la dels comicis anteriors. Si la tendència continua en la recta final de la jornada, es confirmaria la percepció per part dels votants d'unes eleccions excepcionals, que podrien representar un autèntic canvi de cicle polític a Espanya.

Felip de Borbó i Grècia, príncep d'Astúries i hereu de la Corona, és el primer fill home dels reis Joan Carles i Sofia i serà als 46 anys nou rei d'Espanya després de l'abdicació del seu pare. Nascut a Madrid el 30 de gener de 1968 i casat amb Letizia Ortiz Rocasolano des del 22 de maig de 2004, tenen dues filles, la infantes Leonor, nascuda el 31 d'octubre de 2005, i Sofia, el 29 d'abril de 2007. Va rebre els atributs que l'acrediten com a príncep d'Astúries l'1 de novembre de 1977 al saló del Cabildo de Covadonga (Astúries), si bé el té legalment des del dia 22 de gener de 1977, data en què va ser publicat al BOE el Reial Decret sobre títols i denominacions que corresponen a l'hereu de la Corona.

El Barça posa en marxa aquest gener l'Espai Memorial amb un columbari provisional amb capacitat per a prop de 500 urnes i il·lustrat amb imatges representatives del club i que està instal·lat al cementiri de les Corts. El projecte ha estat presentat aquest divendres en un acte presidit per Josep Ramon Vidal-Abarca, directiu responsable d'Instal·lacions i Seguretat, i amb la participació de Santi Bach, conseller delegat de l'empresa Giem Sports. Aquest és el primer pas del projecte d'Espai Memorial definitiu que s'ubicarà en un futur al mateix Camp Nou. Vidal-Abarca ha manifestat que el projecte es posa en marxa per "respondre a una demanda històrica de socis i aficionats deque les seves despulles descansin a l'Estadi", encara que en aquesta primera fase, en un lloc "provisional".

Uns 6,8 milions de serbis estan cridats a les urnes aquest diumenge en una segona volta electoral per decidir si el nou president serà el reformista pro-europeu Boris Tadic –que aspira a un tercer mandat– o l'opositor de centre-dreta, Tomislav Nikolic, un antic ultranacionalista que els últims anys ha moderat la seva postura.