Fa poc més d’un any que la cantautora Mar Pujol (Prats de Lluçanès, 1999) ha irromput amb força dins del panorama musical català. Amb una veu càlida i dolça, la seva proposta congenia poesia i música de manera harmònica, imbricant les arrels del folk clàssic amb sonoritats més contemporànies. El seu primer disc, Cançons de rebost (2024), retrata en primera persona l’experiència quotidiana de viure al món rural, sense frivolitats ni prejudicis. Mestra d'educació infantil i primària de formació, Pujol ja treballa en el seu segon àlbum i acaba de rebre el premi Alícia, de l’Acadèmia Catalana de la Música, al talent emergent. Aquest dissabte, 28 de juny, actua a l'(A)phònica de Banyoles, en un dels primers concerts d’un estiu farcit de compromisos arreu de Catalunya.

Els gegants i capgrossos són una tradició popular antiquíssima amb molts anys d'història. A Catalunya, els balls i cercaviles d'aquestes figures festives estan molt arrelats entre la mainada, sobretot a Barcelona i la rodalia, la Catalunya Central i la demarcació de Tarragona. En canvi, en molts municipis de les comarques gironines, amb l'excepció d'Olot, històricament ha estat una tradició poc seguida, carregada de prejudicis, apartada com si fos una activitat passada de moda, pròpia de la burgesia més caduca i retrògrada. Però des de fa un temps, colles, entitats i ajuntaments treballen per contrarestar aquesta falsa creença organitzant tota mena d'activitats per difondre i fer atractiva la pràctica gegantera entre els més petits. I els fruits són evidents, perquè sobretot des de la pandèmia en ciutats on abans n'hi havia poca afició, com Banyoles i Girona, les cercaviles estan cada vegada més plenes de gom a gom, amb la canalla absolutament entusiasmada amb tots els balls de gegants, gegantons, capgrossos, dragolins i cavallets.

"Un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid". Amb aquestes paraules descrivia Josep Pla al Quadern Gris la famosa tortada de Banyoles, el dolç més típic, singular i identificatiu del Pla de l'Estany, amb més de 175 anys d'història. Fet a partir d'ametlles, alt i esponjós, amb una forma de corona molt característica, com si fos un tortell, aquest bescuit és molt apreciat a la comarca pel seu gust fi de fruits secs i la seva textura extremadament esponjosa, amorosa i humida.

"Potser sí que ens miraven una mica com si fossin bojos. Els deien que potser podíem prendre mal, que calia estar atent als remolins i, com érem nens, ens deien que vigiléssim no fos que aparegués el drac", explica Jordi Toti Banal, expresident del Club Natació de Banyoles. Aquest diumenge, la Travessia de l’Estany de Banyoles arribarà als 80 anys de vida amb milers de nedadors llestos per mantenir viva una de les tradicions més boniques de l'esport català. Com sempre, el tercer diumenge de setembre milers de persones saltaran a les aigües de l'estany, enguany més de 2.500. "És la gran festa de la natació catalana. No ho diem nosaltres, ho deia ja la premsa de Barcelona fa temps", diu amb orgull Banal en referència a un titular del periodista Vicente Esquiroz l’any 1950 a La Vanguardia.

A Nàpols no estan per bromes. La pizza napolitana té uns estàndards pel que fa als ingredients i al procediment i no en té uns altres. Si no es compleixen, no es pot dir que sigui pizza napolitana autèntica. "Que el pizzaiolo sigui de Nàpols no vol dir que faci pizza napolitana. Vol dir que és un napolità que fa pizzes", afirma contundent Antonio Pace, president de l'Associazione Verace Pizza Napoletana (AVPN). A l'associació hi ha adherides 1.074 pizzeries d'arreu del món. En tots els cinc continents en trobem, n'hi ha a 56 països, especialment als Estats Units, Japó o Brasil. Aquestes pizzeries tenen el segell que certifica que fan la pizza napolitana com s'ha de fer. Però alerta, els van visitant de tant en tant, de manera que si algú es desviés del camí, li retirarien el certificat.

"Una catalana va anar a Madrid a fer una sessió de fotos a una gallega que es presenta a la presidència del govern d’Espanya". Sílvia Poch (Girona, 1981) es feia ressò així poc abans de les eleccions generals del 23 de juliol a al seu compte d’Instagram de ser la fotògrafa al darrere d’una de les imatges de les generals que hem vist més als carrers les darreres setmanes: la de la candidata de Sumar, Yolanda Díaz, amb una mà al coll i el cabell en moviment. Una fotografia que portava a una pregunta implícita: com havia acabat una fotògrafa cultural gironina, bregada sobretot en retratar actrius i músics de l’escena cultural catalana, retratant una líder de la política espanyola? Al darrere no hi ha cap gran misteri, més aviat l’entusiasme cap a una forma de fer. L’equip de Díaz diu que va ser perquè feia temps que la seguien i els encantava la seva feina. Retrats íntims de, sobretot, dones. “M’agrada retratar l’energia femenina”, explica des del pati de l’estudi Quadra, el coworking on treballa a Banyoles, la ciutat que la va acollir fa set anys buscant més tranquil·litat. “A Barcelona ja em coneixen com una banyolina, però aquí encara soc la de Girona”, reflexiona.

Marques fetes a cops d'aixa en troncs de llorer. L'anàlisi dels pilars de fusta trobats al jaciment de la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) ha permès demostrar que els pobladors de la zona fa set mil anys ja gestionaven els boscos, fins i tot anys abans d'instal·lar-se definitivament a la zona. Aquesta és l'evidència més antiga de gestió de boscos que s'ha trobat mai fins ara. "Això porta la gestió del bosc uns 1.500 anys més enrere del que se sabia, perquè les mostres que s'havien trobat abans eren de fa 5.800 anys", explica a l'ARA l'arqueòleg Oriol López-Bultó, referint-se al jaciment suís d'Hauterive-Champréveyres.

Banyoles és aigua. Una rara avis en el mapa de la sequera. Aquesta font que sembla inesgotable al municipi va fer que durant segles creixessin com bolets al voltant dels recs els negocis vinculats als molins hidràulics. Pelleteries, tints, fargues i... des de la invenció de la impremta, també molins paperers. Van arribar a haver-n’hi una desena i eren fàcils de localitzar perquè tenien sempre un espai amb aigua estancada i el pis de dalt obert als quatre vents, ja que es feia servir d’assecador. “Des d’aquí sortia molt del paper que es feia servir a les colònies americanes”, explica Jordi Torrent. Ell és el “capità del vaixell” de Sastres Paperers, una empresa que ha donat una nova vida a un ofici força secret, del qual mai hi ha hagut un gremi, i que havia gairebé desaparegut a Banyoles i a Catalunya, més enllà del Museu Molí de Paper de Capellades (Anoia): el de fer paper a mà.

Les 1.450 restes vegetals que s'han extret del jaciment de la Draga de Banyoles durant tres dècades d'excavacions es guardaran a poca distància del poblat neolític. Els arqueòlegs han instal·lat un magatzem subaquàtic dins l'estany on dipositen totes les fustes. L'objectiu, diu el codirector de l'excavació Toni Palomo a l'ACN, és preservar els pilars que aguantaven les antigues cabanes "en un ambient el més similar possible" al de l'antic poblat neolític.

El periple judicial del Joan per denunciar una adopció plena d’irregularitats quan tenia sis anys ha topat amb molts entrebancs. Les diferents denúncies penals que va començar a presentar fa anys van quedar arxivades perquè es va considerar que els fets havien prescrit. El juny de l’any passat, però, li van donar la raó per la via civil: un jutjat va ordenar anul·lar la filiació d’adopció i deixar sense efecte la partida en què els seus pares adoptius l’havien inscrit com a fill biològic, sense ser-ho. El Joan va aconseguir anul·lar una identitat “que mai hauria d’haver existit” i recuperar els cognoms de naixement, Beamonte Isern. La sentència li va permetre reobrir la via penal amb una querella contra la família adoptiva per haver-li falsejat la identitat, que ara un jutjat de Badalona ha tornat a arxivar.

Amb l’eclecticisme com a bandera, Banyoles viurà entre el 27 i el 30 de juny una nova edició del seu festival de la veu, l'(A)phònica, que encara el setzè estiu consecutiu consolidat com un dels punts vermells musicals més arrelats al territori del país. Com és habitual, el cartell és ric i variat, i aquest 2019 l’encapçala el concert del cantant lisboeta Salvador Sobral, guanyador del Festival Eurovisió fa dos anys i que farà la seva primera actuació a les comarques gironines.

En Joan Beamonte Isern va viure durant els sis primers anys de la seva vida amb aquests cognoms però no va ser fins fa sis mesos que va aconseguir recuperar-los. La major part de la seva vida ha tingut els cognoms de la seva família adoptiva. Tot i denunciar reiterades vegades un procés d’adopció ple d’incongruències, no va ser fins fa mig any que va aconseguir que un jutjat de Girona l’avalés per recuperar els cognoms dels seus pares biològics. És el primer cas de la causa dels anomenats nens robats del franquisme que ho aconsegueix. Ara, però, ha començat un nou camí als jutjats i ha demandat la família adoptiva per fer-lo constar a tots els efectes com a fill biològic quan sabien que no ho era.

Els veïns de Banyoles van despertar-se ahir trasbalsats per la notícia de la mort d’una veïna del poble, de 53 anys, a ganivetades al seu domicili dimecres. La commoció va ser encara més gran quan al migdia els Mossos d’Esquadra van detenir la seva filla, de 17 anys, com a presumpta autora del crim. Els agents buscaven la menor des de dimecres a la nit. Va ser llavors quan van rebre l’avís de l’altre fill de la víctima, que va trobar el cos al domicili on vivien mare i filla, en ple centre de Banyoles, a l’avinguda dels Països Catalans. El noi va descobrir la víctima en una habitació, estesa a terra, als peus del llit, i amb ferides per tot el cos.

La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la pena de sis mesos imposada per l'Audiència de Girona a Jaume Roura, l'activista proavortament que el febrer del 2014 va interrompre una missa a Banyoles. El tribunal creu que es va "extralimitar" en l'exercici de la seva llibertat d'expressió quan va obligar a aturar la missa uns minuts a l'església de Sant Pere de Banyoles, va cridar proclames contra la reforma de l'avortament –que llavors promovia l'exministre Albert Ruíz Gallardon-, va tirar fulletons i va desplegar una pancarta en què es llegia 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.

La campanya d'excavacions que s'ha dut a terme al juny al jaciment de la Draga, a Banyoles, ha permès documentar les bases de travertí de diverses construccions que daten del neolític antic. Les excavacions s'han centrat en la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic queda per sobre del nivell freàtic i no es conserven restes orgàniques. Tot i això, la part excavada ha permès aprofundir en l'arquitectura neolítica i aportar informacions sobre com estava organitzat l'assentament, que data d'ara fa uns 7.300 anys.

L'Audiència Nacional ha arxivat la denúncia contra una activista que el 13 de març va participar en la crema massiva de fotos del rei a Banyoles per celebrar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que resolia que calar foc a imatges del monarca està emparat per la llibertat d'expressió. El pronunciament d'Estrasburg tombava una sentència de la mateixa Audiència Nacional que condemnava dos activistes per cremar imatges del rei durant una protesta a Girona l'any 2007. Ara el jutjat central d'instrucció 5 amb seu a l'Audiència Nacional subscriu els arguments del TEDH i conclou que els fets denunciats pels Mossos d'Esquadra –que en un atestat identificaven una de les activistes de Banyoles– van ser una "expressió simbòlica per mostrar satisfacció per la sentència" i estava emmarcada dins una protesta que "no va incitar a l'odi".

"Quan era petita intentava posar-me malalta per poder-me quedar a la llibreria dels pares i llegir: per a mi era una festa". Irene Tortós-Sala ha estat a prop dels llibres pràcticament tota la vida. El 1973, quan era una nena, els seus pares van obrir la Llibreria Escolar de Banyoles, que canviaria de local i de nom divuit anys després. "L'Altell va néixer el 1991 –recorda– i a més de ser en un lloc diferent que la Llibreria Escolar, vam anar deixant de banda les revistes, la premsa i la loteria per centrar-nos en els llibres".