Els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) 2023 són dolents a totes les Illes. Ara bé, Eivissa i Formentera han obtingut una valoració pitjor que la resta. Només el 38% dels alumnes de 4t de Primària han assolit la competència lingüística en català, enfront del 51% dels de Mallorca i el 55% dels de Menorca. Tot plegat fa que la mitjana global sigui del 49%. En castellà, un 47% dels infants pitiüsos passen el tall, molt per davall dels menorquins (60%) i dels mallorquins (53%). La diferència, ben igual que passa en català, és substancial en anglès (35% a Pitiüses, 51% a Menorca i 51% a Mallorca) i en matemàtiques (35% a Pitiüses, 44% a Menorca i 49% a Mallorca).

Espanya és el quart país de l'OCDE on més alumnes repeteixen algun curs de l'ESO. Així ho mostra l'informe Education At Glance 2024 que aquest dimarts ha fet públic l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'estudi, que es fa anualment, mostra com l'any 2022 fins a un 7,8% dels alumnes espanyols que feien entre primer i tercer d'ESO van repetir curs, un percentatge que, tant al conjunt de països de l'OCDE com als de la Unió Europea no supera el 2,2%.

És ben sabut que la pandèmia va desgavellar l'escolarització. Entre el 2018 i 2022, un adolescent d'un país desenvolupat es va endarrerir uns sis mesos respecte al progrés esperat en lectura i nou mesos en matemàtiques, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El que no és tan conegut és que els problemes van començar molt abans de l'arribada de la covid-19. Un alumne d'un país de l'OCDE no tenia més coneixements de lectura i escriptura o d'aritmètica quan el coronavirus es va desbocar per primera vegada que els alumnes examinats 15 anys abans. Com sosté l'informe Les escoles dels països rics progressen poc, l'educació en els països desenvolupats s'està estancant. Això hauria de preocupar tant les famílies com els responsables polítics.

El fracàs escolar en els diferents nivells educatius de les Balears va generar als comptes públics en el curs 2022-2023 un sobrecost econòmic de 86,6 milions d'euros, xifra que engloba els costos de la repetició, de tenir alumnat que finalitza l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) sense titular i l'abandonament primerenc.

João Costa (1972) fa poc més d'un any que ha assumit el càrrec de ministre d'Educació a Portugal. Abans, va ser secretari d'Educació durant set anys i és un dels responsables de la transformació radical del model i els resultats educatius portuguesos en l'última dècada. Ens rep a la presentació del Premi Ensenyament 2024 del Cercle d'Economia. Tot i la millora constant del país als informes internacionals PISA i la baixada dràstica de l'abandonament escolar -la taxa s'ha reduït més de 40 punts en vint anys-, Costa insisteix a rebutjar el terme "miracle educatiu".

Fa gairebé 20 anys que Irene Psifidou es dedica a analitzar i supervisar les estratègies educatives que s'implanten a Europa per lluitar contra l'abandonament escolar de la mà del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Abans va treballar a la seu del Banc Mundial a Washington DC analitzant les polítiques d'educació secundària de països en desenvolupament. Rep l'ARA pocs minuts abans de participar en les jornades Traçant camins cap al #ZeroAbandonament, de la Fundació Bofill.

La consellera d’Educació, Anna Simó, concedeix la primera entrevista a un diari després d’incorporar-se al Govern. Aquest dimarts afronta un ple monogràfic al Parlament.

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més abandonament escolar prematur, només per darrere de Romania: el 13,3% dels joves d'entre 18 i 24 anys només tenen l'ESO, tot i que la xifra és molt més elevada entre els homes (16,7%) que entre les dones (9,7%). Encara que les dades –sempre influïdes per la salut del mercat laboral– van millorant, el tema és "de màxima preocupació" entre els països desenvolupats, perquè deixar d'estudiar té conseqüències molt negatives individualment però també col·lectivament. Fins ara, diversos estudis han constatat que el fracàs escolar afecta més els nois que les noies i més els alumnes amb baix nivell socioeconòmic que els més benestants, però ara una nova investigació ha volgut indagar en les causes i les solucions a aquestes diferències. La conclusió de la recerca del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) és que la poca satisfacció amb l'escola, la menor dedicació als deures i els pocs referents mestres masculins podrien ser variables que expliquen l'abandonament escolar "desproporcionat" entre els nois i entre els alumnes pobres.

La manera més habitual d'abordar el crònic fracàs escolar és atribuir-lo a les mancances de tota mena del sistema educatiu o dels mateixos alumnes. Fa massa temps que, davant les dades dels alumnes catalans que deixen d’estudiar i abandonen el sistema sense un títol de secundària, les interpretacions apunten a les deficiències en la inversió i els recursos o a les deficiències dels mateixos alumnes. Crec que més que apuntar a allò que falta el que cal és posar en valor allò que tenim. Per què no ens preguntem menys per les carències i més per allò que promou l’èxit? ¿Sabem què fa que un jove vulgui aprendre i tenir èxit a l’escola? Què fa que amb els mateixos condicionants d’origen uns se’n surtin i d’altres no? Per què les noies tenen més èxit? Per què no ens preguntem menys pel fracàs i més per l’assoliment escolar?

Ella ho té clar: “Jo no soc un cas de fracàs escolar. Abans sí, però ara sé que em trauré l’ESO i més coses”. Però les estadístiques, tossudes i fredes, sí que inclouen la Thais, de 15 anys, en aquest dolorós 17,4% d’abandonament escolar prematur a Catalunya. “M’avorria molt a classe. No veia cap motivació i la liava per divertir-me i perquè ningú es preocupava pel que em passava”, recorda de quan feia només 1r d’ESO en un institut de Cornellà de Llobregat. A segon la van expulsar un mes de classe i al tornar a l’aula la distància va ser inassumible: “No entenia res, ho vaig deixar i em vaig quedar a casa”. Com ella, dos de cada deu alumnes deixen l’institut abans d’acabar l’ESO, una xifra que supera de molt la mitjana europea, d’un 10%.

“Els alumnes no entenen el que llegeixen”. És una frase que, en una enquesta ràpida en un institut, la dirà i la sostindrà més d’un professor. De llengua. I de ciències. I si els enunciats dels exercicis dels exàmens no s’entenen, llavors les qüestions bàsiques de les matèries, de totes, no les respondran bé malgrat que, en realitat, ho sàpiguen. L’informe internacional anomenat Programme for international student asessment, el famós informe PISA, ha assenyalat en diferents anys que la meitat de l’alumnat (enquestat) de quinze anys de casa nostra no entén el que llegeix. Actualment, nous estudis i investigacions, recollits i difosos en el Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP), coincideixen en la mateixa afirmació: els estudiants no entenen el que llegeixen. 

"Ni el meu pare ni la meva mare van estudiar i els costa molt llegir. Ens demanaven ajuda als meus germans i a mi i ens deien: «Heu d'estudiar perquè no us passi com a nosaltres». Però no els vaig fer gaire cas". La relació del Hamid amb els estudis no ha sigut mai fàcil, ni quan vivia al Marroc treia bones notes ni tampoc quan va arribar a Catalunya tenia gaires ganes d'estudiar. Quan va arribar, amb 15 anys, va fer 4t d'ESO però no va acabar, va fer un PFI de manteniment i va apuntar-se a un grau mitjà d'electromecànica, que tampoc va acabar.

Dos anys és el que ha durat Espanya sense liderar un dels rànquings més vergonyosos: el de ser el país d’Europa amb més abandonament escolar prematur. El 2018, Espanya va tornar a ser el país de la Unió Europea en què més joves d’entre 18 i 24 anys havien abandonat els estudis just després d’acabar l’ESO o fins i tot abans de graduar-se. Segons va publicar ahir l’Eurostat, l’oficina estadística de la UE, el 17,9% dels alumnes espanyols deixen l’escola abans d’hora.

No descobrim res de nou en les dades que indiquen que a Espanya el percentatge de joves que abandonen els estudis sense un títol més enllà de l’ESO continua entre els més alts d’Europa. És una constant que es manté malgrat la significativa caiguda dels últims deu anys, durant el període més dramàtic de la crisi econòmica i de l’ocupació. Sabem també que l’abandonament prematur dels estudis es produeix sobretot entre els col·lectius més vulnerables. A Catalunya, la taxa d’abandonament l’any 2018 va ser del 17,1%; aquest percentatge puja fins al 34% entre els joves estrangers i els fills de famílies amb baix nivell d’estudis.