Tretze biografies imperfectes, que Comanegra té l’encert de recuperar, va merèixer el premi Josep Pla 1985. I, així d’entrada, diria que, més que no centrar la nostra atenció sobre l’adjectiu imperfectes, fora bo de fer-ho sobre el substantiu biografies (no em sembla gens que ho siguin). M’explico: Gerard Vergés, escriptor lúcid i culte, molt ben dotat per a la ironia, parteix de personatges tan diversos com Gustave Moreau, Fernando Niño de Guevara, Giorgio de Chirico, William Shakespeare, Victorine Meurent o Circe (sí, la deessa), entre altres, per recrear el seu món propi, fet de cultura llegida i apresa, d’observació atenta de la vida, de records a balquena.

Ja el tenim entre nosaltres. És l’esdeveniment literari de l’any. Em refereixo a la biografia de Josep Pla que ha escrit Xavier Pla. Un monument planià. Una dècada de feina. El resultat són 1.500 pàgines. El personatge és inesgotable. Ara que estem en temps de dones fantàstiques, Pla és l’últim home d’abans. Un seductor homenot d’un temps mascle. Algú d’una altra època, un monstre creador d’una potència fenomenal, un escriptor que es va ocultar rere mil cares. D’aquí la dificultat de fixar-ne el retrat, d’explicar com era, què pensava, què desitjava. I d’aquí el seu atractiu immens. Pla sempre s’esmuny. Com expressa el biògraf, exhibint-se s’oculta; mostrant-se impúdicament, s’amaga fent servir l'estratègia del calamar: escampant tinta a cor què vols. Més que despullar-lo, Xavier Pla ha volgut vestir-se amb les seves robes, amb la seva tinta, acompanyar-lo en el seu laberint. El viatge que ens proposa és fascinant.

Una de les estrenes que ha culminat la llarga col·lecció de documentals sobre famosos que hem vist aquest 2023 és la sèrie sobre Robbie Williams. Quatre episodis on el cantant, a punt de fer cinquanta anys, repassa tota la seva trajectòria i explica la part més íntima i emocional d’algunes de les seves etapes més crítiques. Fracassos, addiccions, descontrol, conflictes amb els fans o amb els mitjans, mala gestió de la fama... Una vegada més, ens trobem davant d’un producte per netejar la imatge utilitzant el gènere documental com a excusa per a l’autopromoció. 

La imatge somrient de Peng Liyuan saludant des de l'escala de l'avió a l'arribar a la cimera del G-20 a Bali al costat del seu marit, el president Xi Jinping, és una ruptura amb les tradicions xineses formals, en què les dones dels mandataris passaven desapercebudes. Peng Liyuan, de 60 anys, tenia una carrera pròpia abans de convertir-se en primera dama. Era una coneguda cantant amb veu de soprano que interpretava cançons tradicionals i melòdiques, una de les cares més conegudes i assídues a les gales de la televisió de l'Any Nou Xinès.

Vladímir Putin ha estat descrit com un home críptic, de qui només sabem allò que ell vol que se sàpiga. Al llarg d’aquesta cronologia, ens acostem als moments clau de la seva trajectòria.

A Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, 1903 - Figueres, 1978) el perseguia una obsessió: evitar els grans desastres. Testimoni de les atrocitats de la guerra, va elaborar un procediment científic per preveure les grans crisis de la història. Farmacèutic de professió, va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. “La seva obsessió era poder millorar la vida de la humanitat, volia la pau, evitar que les diferències portessin la gent a matar-se els uns als altres”, assegura David Montserrat, que ha escrit juntament amb Juli Guitérrez Deulofeu, net d’Alexandre Deulofeu, L’home que no llegia els diaris. La biografia d’Alexandre Deulofeu, l’home que va predir que l’Estat espanyol desapareixerà el 2029 (Columna).

1925. D'una família modesta a la Universitat d'Oxford

Un matrimoni addicte al poder

L'home que va néixer el 23 d'abril de 1896 a Cubelles (Garraf) va ser "sempre desconsiderat" amb les dones, fins al punt que a la seva filla li deia "puttana" per sortir amb les seves amigues després de divorciar-se del danès Albert Schumann, el 1970, malgrat que ella va ser la seva "cara blanca", el pallasso "espavilat" que el va ajudar amb la rèplica a l'escenari en els últims deu anys de la seva vida.