Mia Lardner i Quique González tenen 21 i 19 anys, respectivament, i, per primera vegada, protagonitzen un gran musical. Fins ara, per a ells Grease era una pel·lícula mítica que veien de petits amb la família, plena de cançons que després cantaven sense parar. Fins al 12 de febrer hi posaran veu a l'escenari del Teatre Tívoli de Barcelona, com a Sandy Olsson i Danny Zuko i acompanyats d'una vintena d'intèrprets i una banda de músics en directe. La nova producció de Grease, que commemora el 50è aniversari del musical i ha anat a càrrec de Som Produce, aterra així a la capital catalana després d'haver fet temporada a Madrid i abans d'iniciar una gira per l'estat espanyol.

Grease és droga de la bona. Qualsevol camell (i dromedari) la voldria. Té efectes que duren anys. De fet, bona part de la gent queda col·locada de per vida. Grease és una pel·lícula feta el 1978. Que parla del 1958. I que han vist, i continuen mirant, des del padrí de Madagascar que està amb mangala a la residència fotent-se un gintònic fins als adolescents incandescents de pell de byte de Torremolinos i, segurament, el 2555 la seguiran veient selenites a l’atur, robots onanistes i humans editats amb software de bacallà sideral. Tothom tindrà i té nostàlgia de Grease. Grease és melangia socialitzada. Narcòtic. Estupefaent. Somnífer. I com una bella dorment a pany i forrellat ens acaba de tancar els ulls Olivia Newton-John (que tots la coneixíem de tota la vida) i espera el dia que estiri el tupè John Travolta. Se’ns moren, però Grease continua més viva que una sardina amb xeringa d’hiperactivitat a l’aleta. De fet, Grease és el més semblant que tenim a la Constitució, espanyola, esclar. You’re the one that I want.

Hi ha articles que s’escriuen amb rapidesa, articles que s’escriuen amb ganes i articles que s’escriuen amb banda sonora. Fou molt bonic veure com fa uns dies les xarxes socials s’omplien d’imatges i paraules de comiat per a Olivia Newton-John, la inoblidable Sandy de Grease. Més enllà de l’exitosa i prolífica carrera musical de Newton-John, el personatge que la cantant i actriu va interpretar en aquesta mítica pel·lícula fou, sense cap mena de dubte, l’evocació més recurrent el dia que es va saber que havia mort, i no és d’estranyar que sigui així. 

La jaqueta de cuir i els pantalons del mateix material que Olivia Newton-John va portar a Grease el 1978 es van vendre aquest dissabte per 405.000 dòlars en una subhasta de la casa Julien's a Beverly Hills, a Los Angeles, en la qual també es va poder participar per internet. Julien's havia explicat prèviament que els fons obtinguts per la subhasta d'aquestes dues icòniques peces de roba es destinarien a l'Olivia Newton-John Cancer Wellness & Research Centre de Melbourne, a Austràlia, un centre des del qual l'actriu impulsa des de fa anys la investigació i el tractament del càncer, una malaltia que ella mateixa ha patit.

Aquest dijous s'ha presentat a la cúpula del centre comercial Arenas el nou muntatge de Grease. És una actualització de la versió que ja es va estrenar a Barcelona la temporada 2006-2007 i que va tenir una llarga vida: la van veure 1,4 milions de persones a Espanya, calculen els productors. Joan Lluís Goas torna a estar al darrere d'aquest musical que ha hagut de construir fins i tot un nou teatre. La cúpula d'Arenas, de 1.500 localitats, s'estrena com a sala teatral amb aquesta funció.

El concurs de ball de d'escola Raider, una de les escenes més populars de 'Grease', el moment en què Anette Charles (com a Cha Cha DiGregoria) pren Danny Zucco (John Travolta) a Sandy Olson (Olivia Newton-John) i guanya el certamen amb un ball d'alt voltatge. Anette Charles ha mort aquest dimecres, 3 d'agost.

Grease