Una nova onada de protestes va esclatar diumenge passat a l’orient de Cuba. Centenars de persones van sortir als carrers corejant dues consignes: “corriente y comida” –referida als prolongats talls de llum i a la manca d’aliments que viu l’illa– i una de més profunda i dolorosa, “Patria y vida”, la contraposició al lema nacional “Patria o muerte”, derivat d’un discurs que Fidel Castro va pronunciar al poc temps del triomf de la Revolució de 1959.

Abusos. França viu un nou esclat de violència al carrer. La mort filmada del Nahel, un adolescent de 17 anys, indefens, per un tret d’un policia (un “homicidi voluntari”, segons la investigació) en un control de trànsit als afores de París ha estès la revolta als suburbis de grans ciutats del país. És un aixecament contra la violència policial; contra un racisme estructural i un fracàs social que condemna molts joves, que se senten víctimes de la discriminació i la marginalitat. Joves que viuen amb una sensació d’humiliació, de desconnexió del país on han nascut.

Pressió. El règim de l’Iran ha començat a especular, entre els gestos i l’ambigüitat. Les declaracions del fiscal general iranià sobre una suposada abolició de la policia de la moral, responsable de la mort de Mahsa Amini el 22 de setembre passat, és un símptoma, més que un canvi real. La llei segueix sent la mateixa. La duresa repressora del règim, també. L’anunci oficiós de la dissolució del cos de vigilància dels codis dictats no canvia, però, la vigència i el poder d’una dictadura ultraconservadora, que segueix dempeus. Però, tanmateix, alguna cosa es mou. Els equilibris de força dins el règim –la tensió entre els aparells de seguretat i el poder religiós– estan sota la pressió del carrer.

Tot i que la Germania de Mallorca (1521-1523), de la qual commemoram cinc segles, és possiblement la revolta més coneguda de la nostra història –si bé sense gaire ressò a Menorca i les Pitiüses–, aquesta és plena de protestes, aixecaments i insurreccions, en contrast amb la suposada ‘calma’ que Santiago Rusinyol ens atribuí. L’Arxiu del Regne de Mallorca, amb motiu del cinquè centenari dels Agermanats, ha programat, a més d’un seguit de conferències, el cicle de projeccions Cinema de revolta, en un recorregut històric que comença dimarts 25 amb Espàrtac de Stanley Kubrick i continuarà, cada quinze dies a les 18 h de l’horabaixa, amb Braveheart, Los comuneros, Danton, Terra i llibertat, Gandhi, La batalla d’Alger i V de Vendetta. 

Els pobles i barriades populars de Tunísia viuen una onada de protestes protagonitzades per un jovent que reclama el seu lloc. Els càntics sorgits dels estadis de futbol, reconvertits en himnes polítics, omplen els carrers de demandes contra l’atur, la corrupció i els partits polítics, i desafiant el toc de queda milers de joves s’enfronten a la policia i l’exèrcit, que no estalvia canons d’aigua ni gasos lacrimògens. Són els desheretats, els que no tenen res a perdre i estan farts d’esperar. “És la revolució dels afamats”, afirmen els grafitis a les parets. 

Pressió per a Evo Morales. L'oposició exigeix al president bolivià que dimiteixi i permeti la celebració d'unes noves eleccions que acabin amb la inestabilitat i la crisi política i social arran de les sospites de frau en els comicis del dia 20, en què Morales es va proclamar guanyador, tot i que necessitarà una segona volta perquè no va obtenir prou majoria.

La plaça Tahrir de la capital iraquiana s'ha despertat aquest dissabte amb desenes de persones que hi han fet nit enmig de l'onada de protestes per exigir al govern més serveis bàsics, que va començar l'1 d'octubre. La jornada de divendres va ser especialment violenta i va causar 52 morts, així com més de 2.000 ferits a tot el país, segons fonts mèdiques i de l'Alta Comissió de Drets Humans. El balanç global és d'unes 200 persones motes, la majoria víctimes de la repressió policial.

El govern de Burkina Faso ha anul·lat la votació de l'esmena constitucional que hauria permès el president Blaise Compaoré continuar al càrrec, després de les violentes protestes ciutadanes que han assaltat i incendiat el Parlament. Algunes fonts parlen que durant els dos dies que han durat les manifestacions i marxes populars hi ha hagut "desenes de morts". A més, desenes de joves han aconseguit entrar a l'edifici de la televisió pública.

P { margin-bottom: 0.21cm; } El subsecretari d'Estat dels Estats Units, William Burns, s'ha reunit aquest dilluns al Caire amb el president interí egipci, Adly Mansour, i amb el primer ministre, Hazem el-Beblawi, en la primera visita d'un responsable nord-americà des de l'enderrocament del cap d'estat Mohammed Mursi, el 3 de juliol.

El candidat pro-Mubàrak hauria guanyat les eleccions presidencials a Egipte. Segons informen diferents fonts governamentals, i ho confirmen diplomàtics occidentals al Caire, citats pel diari egipci Al-Ahram, Ahmed Xafik hauria guanyat els comicis amb un 50,7% dels vots. El nou president seria investit diumenge, segons aclareixen les mateixes fonts, que confirmen que han sentit parlar d'aquests resultats durant els últims tres dies.

L'ex número dos de Hosni Mubàrak no podrà presentar-se a les presidencials a Egipte, com tampoc l'ànima dels Germans Musulmans o l'abanderat dels islamistes ultraconservadors. La Comissió Electoral egípcia ha ratificat aquest dimarts l'exclusió de deu candidats a concórrer a les eleccions per diverses raons tècniques. L'organisme ha confirmat així la resolució adoptada dissabte, que apartava de la carrera electoral a tres dels cinc favorits en la cita a les urnes: Omar Suleiman, Kheirat al-Xater i Hazem Abu Ismail.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, han demanat a la comunitat internacional que s'uneixi per parlar en una sola direcció sobre el conflicte a Síria. Clinton ha explicat que "la campanya terrible de violència ha commocionat la consciència del món".

En un any de revolucions les dones del món àrab s'han fet un lloc al carrer. Però el seu protagonisme a la revolta no ha trencat la barrera de les institucions ni ha posat al centre la lluita per la igualtat. Van estar en primera línia per fer caure el vell ordre i es van guanyar a pols un espai al carrer exposant-se a les porres, les bales i els gasos lacrimògens, al costat dels seus companys. No s'oblida fàcilment la imatge de policies egipcis apallissant una manifestant coberta amb nicab que va acabar tirada a terra, mig despullada, prop de la plaça Tahrir. Tampoc la Pietà contemporània, en forma de dona iemenita abraçada al fill ferit, que ha merescut a Samuel Aranda el World Press Photo. Les dones han estat en primera línia de la reivindicació de dignitat i llibertat que ha sacsejat el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, però el seu esforç no s'ha vist recompensat en unes transicions en què l'islamisme polític és hegemònic a les institucions més o menys remodelades.

El president sirià, Baixar Al-Assad, ha dictat un indult per detinguts i imputats durant les protestes contra el règim que van esclatar el 15 de març. Segons l'agència oficial de notícies del país, Sana, la mesura s'aplica a "manifestants pacífics" i aquells que hagin entregat armes i munició no llicenciades.

La segona jornada electoral a Egipte ha arrancat aquest dimarts amb menys cues que dilluns. Els col·legis electorals han obert les portes a les vuit del matí, hora local.

Quin serà el proper règim que caurà al món? El web del setmanari The Economist ha desenvolupat un gràfic interactiu perquè els mateixos usuaris ho puguin concloure a partir dels factors que considerin més determinants. L'eina ha estat batejada com a Índex de llançament de sabates, una referència metafòrica a la protesta consistent a llançar una sabata, com va fer un iraquià a George Bush quan va visitar el país Iraq, en un gest que s'ha convertit en símbol de la revolta.