La primera cosa que crida l'atenció de les intervencions d'Isabel Díaz Ayuso a l'Assemblea de Madrid és que sempre llegeix un paper. Però no és un paper en què algú li ha apuntat unes xifres que ella després reformularà amb les seves paraules. No. Ella llegeix les frases literals que algú altre li ha escrit mirant directament al paper. I quan es tracta de qüestions més tècniques com ara xifres, es nota d'una hora lluny que no sap de què parla. Això sí, la icona pop de la dreta espanyola sap que juga a casa i la claca dels 65 diputats populars es deixa notar a cada frase punyent.

El ple de constitució de l'Assemblea de Madrid ha servit per visualitzar el que serà molt probablement la tònica dels pròxims dos anys: l'aliança entre el PP i Vox. El primer acord a què han arribat les dues formacions ha sigut per al repartiment dels set membres de la mesa de la cambra autonòmica, que han sigut escollits aquest dimarts. Així, els populars han pactat amb l'extrema dreta tenir quatre llocs a la mesa i Vox, un. A canvi, el PP s'ha compromès a estudiar una reducció del nombre de diputats del Parlament madrileny, una petició que havia fet el grup de Rocío Monasterio durant les negociacions —es necessitaria una majoria de 90 diputats perquè la proposta tirés endavant—. "Amb aquest acord hem decidit donar-nos suport per configurar la mesa, i el PP cedirà un lloc a Vox perquè tingui representació", ha explicat la presidenta madrilenya en funcions, Isabel Díaz Ayuso, abans de començar el ple. "Esperem que n'hi hagi moltíssims", ha proclamat, al seu torn, Monasterio.

El triomf aclaparador d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid consagra la radicalització del PP i la polarització de la política espanyola. És la victòria d'un populisme d'inspiració trumpiana i és, alhora, la normalització de la ultradreta de Vox, el discurs de la qual ha estat blanquejat per una Ayuso que necessitarà els seu suport per ser investida presidenta. Ayuso aspira ara a tot: a fer-se amb el control dels populars i a preparar, des de la plataforma que li dona el seu èxit rotund a les urnes capitalines, l'assalt a la Moncloa. La desaparició de Ciutadans també de l'Assamblea de Madrid, clau en a la victòria d'Ayuso, desbrossa per al PP el camí cap a l'hegemonia de la dreta amb la vista posada al govern de l'Estat. De fet, la victòria de la candidata popular no s'ha produït en clau local, sinó contra el primer govern de coalició d'esquerres de la democràcia, un govern PSOE - Unides Podem que va ser possible gràcies als vots de l'independentisme català i basc, per als quals l'ascens de la nova lideresa in pectore de la dreta extrema espanyola és una amenaça directa. S'eixampla la distància mental entre les majories electorals de Catalunya i Madrid. A la Comunitat de Madrid ha guanyat el discurs neoliberal desacomplexat i el discurs nacionalista espanyol desfermat: això és el que representa la suma d'Ayuso i el seu apèndix Monasterio. Ni la gestió del coronavirus ni la corrupció que arrossega el PP no han passat factura a aquesta dreta reinventada. Han comptat més els bars oberts i la promesa de baixada d'impostos, metàfores d'un precari i reduccionista ideal de llibertat, una bandera brandada davant l'espantall d'un suposat comunisme encarnat per Iglesias.

Nou capítol en l'embolic jurídic en què des de dimecres està immersa la Comunitat de Madrid. Després de la publicació aquesta matinada al Butlletí Oficial de la Comunitat del decret de convocatòria electoral per al dimarts, 4 de maig, l’Assemblea de Madrid s’ha donat per dissolta i ha reunit la mesa de la diputació permanent, l’òrgan de decisió en períodes en funcions. Ara bé, la mesa –que ahir va admetre a tràmit les dues mocions de censura presentades pel PSOE i Més Madrid– recorrerà previsiblement aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Madrid el decret de convocatòria d’Isabel Díaz Ayuso, perquè primer es van tramitar les mocions de censura, cosa que porta a un xoc sense precedents entre el poder executiu i el legislatiu a Madrid.

La Comunitat de Madrid s'enfronta a un embolic jurídic que pot acabar als tribunals de la mateixa manera que la convocatòria i posterior suspensió de les últimes eleccions catalanes. Isabel Díaz Ayuso ha anunciat la dissolució de l'Assemblea de Madrid i la convocatòria d'eleccions anticipades el 4 de maig per aturar una moció de censura i, tot seguit, el PSOE i Més Madrid han registrat dues mocions per frenar la cita a les urnes.

L’Assemblea de Madrid -amb els vots de PP, Cs i Vox- es va mostrar partidària ahir de “la il·legalització immediata” dels partits independentistes. Com que el Parlament madrileny no té competències per iniciar un procediment d’aquestes característiques, la triple dreta insta el govern espanyol a fer-ho aplicant la llei o impulsant la reforma legal necessària per poder fer-ho. Ahir la proposta ja va ser rebutjada en bloc pels partits d’esquerres -PSOE, Más Madrid i Podem-IU-, que a l’Assemblea de Madrid estan en minoria.

La futura presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, acumula un deute amb l'ajuntament de la capital. Segons ha informat InfoLibre, existeixen fins a cinc notificacions per no haver pagat l'IBI d'un immoble a nom de l'empresa de la qual la popular és copropietària, juntament amb el seu germà, Sismédica S.L. Així, segons el digital, la cap de files del PP a la Comunitat de Madrid no va pagar els tributs locals de l'empresa entre el 2013 i el 2017.

El ple per investir la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, com a presidenta de la Comunitat de Madrid se celebrarà els dies 13 i 14 d'agost, segons han informat fonts de l'Assemblea de Madrid. Així ho ha establert el president del Parlament madrileny, Juan Trinidad Martos (de Cs), després de fer una ronda de contactes amb tots els partits polítics i comprovar que la candidata popular té els suports necessaris per convertir-se en la nova presidenta de la Comunitat.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha demanat al president de Ciutadans, Albert Rivera, l'abstenció perquè Ángel Gabilondo sigui el president "digne i decent que necessita la Comunitat de Madrid". "No li demanem ni el vot a favor, a Rivera; amb l'abstenció ens val", ha dit. Així ho ha manifestat aquest diumenge Sánchez durant un acte del PSOE a la localitat murciana de Molina de Segura, on ha destacat que va assumir la seva responsabilitat dimitint com a secretari general i com a diputat quan es va negar a investir Rajoy president del govern espanyol.

Vestida totalment de blanc, Cristina Cifuentes compareix aquest divendres a la comissió d'investigació sobre corrupció de l'Assemblea de Madrid. Dos informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil l'assenyalen per haver maniobrat en l'adjudicació de la cafeteria de l'Assemblea de Madrid a favor de l'empresari Arturo Fernández, expresident de la patronal madrilenya (CEIM) i donant del PP a través de Fudescam, una fundació que pertany al partit. És a dir, demana que sigui investigada en la trama Púnica per haver col·laborat en el presumpte finançament il·legal del PP.