A cada reforma legislativa el català perd espais i altaveus al País Valencià, i ara encara més amb el Partit Popular i Vox governant. Aquest és el sentiment compartit per molts ciutadans després que, tal com estava previst, aquest dijous les Corts valencianes hagin aprovat tres lleis cabdals per al bipartit ultraconservador. Es tracta de les normes que preveuen la reforma de l'ensenyament, la reestructuració d'À Punt (la televisió pública valenciana) i el funcionament de l'Agència Valenciana d'Antifrau.

El Partit Popular i Vox han acordat la supressió del Premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts Valencianes concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi. El guardó portava el nom del jove antifeixista valencià assassinat l’any 1993 per un grup d’extrema dreta, i s'atorgava coincidint amb la commemoració del 25 d’Abril, diada tradicional del valencianisme polític i del Parlament.

El full de ruta de Vox passa per promoure el castellà i una versió secessionista del valencià que negui la unitat del català. Fins ara ja havien impulsat la doble denominació de la ciutat de València, en castellà i en valencià en una forma contrària a la normativa, i havien anunciat la modificació de la llei de plurilingüisme per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular de les escoles a les vuit comarques on històricament el català ha estat present residualment. Doncs ara s'hi sumen dues iniciatives més. Una és la proposta que l'Ajuntament d'Alacant sol·liciti a la Generalitat que la ciutat sigui inclosa entre les localitats on s'aplica l'exempció de català. I l'altra, una proposició no de llei perquè les Corts demanin a la conselleria d'Educació que reconegui els títols de valencià impartits per les entitats secessionistes de Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que aquests siguin equivalents als oficials i serveixin per impartir classe en català als centres educatius.

Girat com un mitjó. Així és com ha quedat el País Valencià després dels comicis del 28 maig que van liquidar dues legislatures de governs progressistes. Un tomb del qual s'han beneficiat Vox i, especialment, el PP, que ha aconseguit la presidència de les principals institucions, incloent-hi la Generalitat, les tres corporacions provincials i els ajuntaments de totes les ciutats més habitades. Es tracta d'un domini que l'esquerra no va poder assolir en els seus últims vuit anys de govern, quan, primer la Diputació d'Alacant, i, després, l'Ajuntament d'Alacant, es van convertir en els bastions des dels quals els conservadors van organitzar la seva reconquesta del poder.

"El govern del canvi [de PP i Vox] eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S'ha acabat. Per justícia. Perquè tenim personalitat pròpia. Perquè som espanyols i valencians, castellonencs o alacantins". Així ho ha avançat aquest dijous Carlos Mazón en el ple de les Corts que l'ha escollit com a nou president de la Generalitat Valenciana amb els vots del Partit Popular i Vox. Les paraules del polític conservador han suposat una transparent defensa de la polèmica decisió presa per les dues formacions al municipi de Borriana (Plana Baixa) perquè es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock.

L'antiavortista i ultracatòlica diputada de Vox Llanos Massó ja és la nova presidenta de les Corts Valencianes. Massó encapçala la segona institució del País Valencià en compliment del pacte de govern al qual van arribar la formació d'extrema dreta i el Partit Popular. En la votació celebrada aquest matí, la dirigent ultra ha obtingut 53 vots –els del PP i Vox– i la socialista Laura Soler 31 –els dels representants del PSPV–. També s'han comptabilitzat 13 paperetes en blanc –provinents dels diputats de Compromís– i un vot nul.

L'executiva de Podem al País Valencià ha dimitit en bloc a conseqüència dels mals resultats aconseguits en les últimes eleccions del 28 de maig quan la formació es va quedar sense representació en les Corts i en ajuntaments tan importants com els de València, Elx i Castelló de la Plana. Així ho ha anunciat aquest dilluns la seva coordinadora, Pilar Lima, que també abandona el càrrec.

"La classe política del franquisme va ser brillant, segurament la més culta i preparada que hem tingut en segles". Aquestes reflexions del dirigent de Vox Vicente Barrera (València, 1968) –difoses a Twitter pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos– mostren de manera transparent el posicionament ideològic de qui serà el pròxim vicepresident del govern valencià.

Tot i haver-se passat tota la campanya electoral ignorant Vox i remarcant que el seu objectiu era un govern en solitari del PP, Carlos Mazón va ser dels primers barons populars que es va posar en contacte amb la formació d'extrema dreta per posar-se a negociar. "Felicitats pel resultat: hem de parlar", va escriure al polèmic Carlos Flores l'endemà dels comicis. Després de vuit anys de calvari a l'oposició, els conservadors valencians estaven ansiosos de tancar l'acord que els permetés tornar a ocupar els despatxos del Palau de la Generalitat i no estaven disposats a permetre que l'anunci de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions interferís en els seus plans.

"Pensem que una persona condemnada per violència de gènere no s'hauria de dedicar a la política", és "una línia vermella". Aquestes paraules del portaveu del comitè de campanya del Partit Popular i subsecretari de Cultura i Societat Oberta, Borja Sémper, en referència a la presència del líder de Vox al País Valencià, Carlos Flores, en un futur govern conjunt a la Generalitat, han posat sobre la taula un dels grans dilemes que haurà de resoldre el líder dels conservadors espanyols, Alberto Núñez Feijóo, durant els pròxims mesos.

Una derrota electoral no s'explica mai per una única causa. Tampoc la de l'esquerra valenciana d'aquest mes de maig del 2023, que posa fi a vuit anys de govern del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. En el cas del Botànic, la davallada s'ha produït per quatre motius principals: l'onada dretana estatal i el seu monopoli del debat públic, la concentració del vot conservador en el Partit Popular –premiada per la llei electoral–, la incapacitat d’UP-EU per superar el llistó electoral del 5% i la desmobilització de part de l'electorat progressista, crític amb una gestió del Botànic menys transformadora del que haurien desitjat.

La comissió de l'espai audiovisual de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei que reclama que es faci efectiva la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3, ja sigui amb la concessió per part del govern espanyol d'un segon múltiplex, tecnologia que permet l'emissió de quatre canals en alta definició, amb l'aprofitament del múltiplex actual mitjançant la fórmula de comprimir els senyals o amb la revisió del compliment dels requisits de les llicències concedides a Mediterráneo TV i Las Provincias TV. La iniciativa, impulsada per Compromís, ha comptat amb els vots de la coalició valencianista, del PSPV i d'Unides Podem, i amb l'oposició del Parit Popular, Vox i Ciutadans.

Partit Popular, Ciutadans i Vox han demanat al Consell que no atorgui cap subvenció més a entitats com Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua després que el passat dilluns aquests col·lectius van convocar i donar suport a les concentracions organitzades al País Valencià per rebutjar la condemna als líders independentistes catalans.

La atesa la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia de Drets Digitals, la resposta d’aquesta petició de documentació "podria suposar la revelació de l’orientació i identitat sexual dels afectats, cosa que podria comportar una intromissió en la intimitat".

El president del Parlament valencià, Enric Morera, no tramitarà la petició del grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes per demanar informació sobre subvencions a col·lectius LGTBI que fan activitats de formació, incloses les dades sobre les persones que han impartit "activitats amb menors", perquè considera que la sol·licitud podria ser constitutiva d'un delicte d'odi. Morera s'ha negat a "començar una causa general contra un col·lectiu de persones i entitats per una qüestió d'orientació sexual i afectiva, protegida constitucionalment, per la legislació vigent i pels tractats internacionals adoptats per l'estat espanyol”.

El grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes ha sol·licitat informació sobre les subvencions concedides per la Generalitat Valenciana a col·lectius LGTBI que fan activitats de formació, en una petició que han justificat per sentir-se "preocupats" per saber "en mans de qui deixem els nostres xiquets" i per "l'adoctrinament al qual poden haver sigut sotmesos". Entre la informació que han reclamat hi ha "les dades de les persones" que han impartit "activitats amb menors".

Les Corts Valencianes han reelegit aquesta tarda Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana amb els 52 vots del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. Minuts abans de rebre el suport de la cambra, Puig ha promès dur a terme un mandat "inclusiu" que millori la vida de "tots els valencians".

Enric Morera tornarà a presidir les Corts Valencianes després d'haver aconseguit 52 vots, els corresponents als diputats del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. No han donat suport a la candidatura del dirigent de Compromís els 37 representants del Partit Popular i Ciutadans, que han votat en blanc, ni tampoc els 10 de Vox, que han votat a favor del seu líder, José María Llanos.

El PSPV tornarà a guanyar les eleccions a les Corts Valencianes després de 28 anys, i amb el suport de Compromís i Podem podrà revalidar el govern que es va iniciar ara fa quatre anys. Aquesta és la principal conclusió de totes les enquestes publicades al País Valencià fins ahir, l’últim dia permès per difondre les anàlisis demoscòpiques.