Els mestres de les Balears són els quarts de tot l'Estat amb un salari més elevat, amb sous bruts mensuals de 2.653,27 euros per als de Mallorca i de 2.671,06 euros per als de la resta d'illes, només per darrere de les Canàries (2.986 euros), Ceuta i Melilla (2.960) i Euskadi (2.858).

Els sindicats de l’àmbit públic estatal –CSIF, CCOO i UGT– han anunciat un calendari de mobilitzacions que arrenca aquest dimecres, 30 d’octubre, amb una concentració davant la Delegació del govern a les 12 h, i que podria culminar amb una vaga general al desembre, si el Ministeri d’Hisenda no atén les seves reivindicacions.

Permetin-me que comenci amb una anècdota personal. Un càrrec polític proper, del món de l’esquerra i sense cap vincle institucional, m’explica que un dels seus cavalls de batalla és convèncer certes persones, molt sovint companys de formació, que les feines derivades dels afers col·lectius cal remunerar-les. En el món de l’activisme i la implicació política la línia entre el voluntarisme i el retorn pecuniari és difícil de traçar, en un dilema que ara i adés genera tensions dins de les organitzacions. Bé és cert que el retorn esperat de la implicació en accions col·lectives no necessàriament és econòmic. La implicació política sol avançar gràcies a la voluntat d’aconseguir un ideal superior, de tenir un retorn més o menys tangible (com un càrrec o un reconeixement) en un futur proper o llunyà o de la mateixa expressió de satisfacció personal en veure’s envoltat de persones amb objectius similars. Tanmateix, també és habitual veure com l’absència d’una compensació econòmica suposa un fre a l’acció col·lectiva i una font de frustracions importants.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i els sindicats han signat aquest dimecres l'acord de la Mesa de negociació dels empleats públics que preveu millores laborals i retributives per als treballadors públics autonòmics, com és el cas de l'increment del plus d'insularitat i un augment del 2,9%. Ho han fet en un acte celebrat aquest migdia al pati del Consolat de Mar, al qual també han assistit la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, i els responsables sindicals Miquel Gelabert (STEI), Miguel Ángel Romero (UGT), Pep Ginard (CCOO), Luis Apolinar (CSIF) i Ramón García (Simebal). Entre enguany i 2028, període en el qual s'han d'executar les millores, el Govern hi invertirà prop de 240 milions d'euros.

Miren Arguimbau és una mestra menorquina de 26 anys que fa feina a una mina d’Austràlia des de fa quatre mesos. Fa un any i mig que viu al país –amb el visat Work and Holiday–, però abans de partir de Menorca no sabia si hi estaria un any o dos. Ara, es planteja quedar-hi encara més, però assegura que si hi està un altre any, serà “sobretot per estalviar i viatjar”.

El Govern ha posposat sine die l'acord que s'espera aconseguir amb els sindicats per fixar una millora dels complements d'insularitat dels funcionaris de les Balears, que se situen molt per sota dels que reben els canaris o els treballadors públics de Ceuta i Melilla. Ha estat una breu reunió de la Mesa d'empleats públics mantinguda aquest dimecres entre representants sindicals i de la direcció general de Funció Pública, durant la qual s'ha traslladat la voluntat de l'Executiu autonòmic de posposar l'acord. Fonts coneixedores de la reunió han indicat que la decisió comunicada pel director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, ha estat rebuda amb "sorpresa" i han expressat les sospites que "ve directament del Consolat".

La portaveu popular al Consell de Mallorca, Núria Riera, cobra 127.211 euros públics a l'any, 37.200,8 euros més que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Segons va avançar elDiario.es, Riera ocupa el càrrec de cap de servei del Govern, amb una retribució anual de 76.889 euros, que se sumen als 50.322 anuals que cobra com a portaveu del PP a la institució insular. Així doncs, Riera faria una mitjana diària de 14 hores de feina, amb una dedicació del 100% de la jornada laboral per al càrrec que té al Govern, a més d'un 75% de la jornada per al Consell. "Estic ben igual que altres portaveus", ha assegurat la popular aquest dimarts. "Ara mateix n'hi ha a aquesta sala que també estan amb una dedicació parcial del 75%", ha insistit.

La situació del mercat immobiliari i de l'accés a l'habitatge a les Illes Balears continua empitjorant i, cada cop més, llogar i comprar és més car i els residents a les Balears han de destinar més percentatge del seu sou a l'habitatge. De fet, segons el darrer estudi del portal immobiliari Fotocasa, actualment els illencs han de destinar el 63% del sou a pagar el lloguer, 11 punts més que l'any passat, quan la xifra estava al 52%.

L’aeroport de Palma és el centre de treball més important de les Illes Balears. A l’estiu esdevé una veritable caldera de l’economia illenca, que no atura en cap moment de les 24 h i que és un bon mirall per analitzar la situació laboral dels balears. José Manuel Peces du més de 35 anys al sector aeri, i és el delegat d’aquesta àrea al sindicat UGT. 

El sou mitjà dels treballadors més joves de les Illes no arriba al salari mínim interprofessional (SMI). Això es desprèn de les primeres dades de la recent macroenquesta de la Conselleria d'Afers Socials, elaborada amb l'Ibestat, que analitza la situació del jovent de les Illes Balears des de diferents àmbits. En detall, el salari dels joves menors de 25 anys se situa en 13.984 euros a l'any, mentre que el SMI és de 15.120 euros bruts a l'any.

Tots els treballadors de l'Ajuntament de Palma, inclosos els membres de l'equip govern i l'oposició, rebran a partir d'aquest mes una pujada salarial del 2,5% a les seves nòmines, amb efecte retroactiu de l'1 de gener del 2023. Així n'ha informat aquest dimecres en roda de premsa la regidora d'Hisenda, Funció Pública i Govern Interior, Mercedes Celeste, que ha detallat que la modificació afectarà tots els treballadors, "tant funcionaris com laborables de les empreses, eventuals o membres de la corporació".

Els ciutadans de les Balears necessiten 10,26 anys de sou íntegre per pagar una hipoteca, segons una anàlisi del portal Hipotecas.com recollit per Europa Press. Les Illes es converteixen així en la regió on es requereix un major esforç salarial, enfront dels 4,22 anys de Castella - la Manxa.

La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha donat la raó a José Ramón Bauzá assegurant que era legal que cobràs el sou complet de batle de Marratxí tot i ser el titular de la seva farmàcia. D'aquesta manera, tanca la investigació i defensa que tenia dret a cobrar la dedicació exclusiva quan era batle i no havia de cobrar el sou reduït com denunciava Esquerra Unida.

Després de quatre trimestres de caigudes, el sou mitjà espanyol ha registrat un increment interanual d'un 3% i s'ha situat en 1.701 euros. Aquest increment està accentuat pel fet que el sou mitjà del segon trimestre de l'any passat va ser el més baix dels darrers 14 anys. Tot i això, la realitat de les Illes Balears i les Illes Canàries no ha anat pel mateix camí: les dues regions són les úniques que han registrat descensos interanuals, concretament -0,1% i -3,6% respectivament, segons el darrer informe d'Adecco.

Avui el calendari europeu marca de manera simbòlica (o reivindicativa) el dia en què les dones deixen de cobrar per la feina feta malgrat que no deixaran de treballar el que queda d’any. Respecte a l’any passat, només són dos dies de millora, perquè la bretxa salarial de gènere europea només s’ha reduït dues dècimes, del 16,2% al 16%. Com assenyala la Comissió Europea en el seu últim informe, al conjunt de la UE la bretxa salarial de gènere amb prou feines s’ha retallat un punt en set anys. A Espanya, on hi ha dades disponibles des del 2008, la reducció ha sigut exactament la mateixa.

Felip VI ha decidit reduir en un 20 per cent l'assignació que rep com a cap de l'Estat, de manera que percebrà 234.204 euros bruts l'any 2015. El seu pare obtindrà el 80 per cent d'aquest sou, en total 187.356 euros, una quantitat superior a la de la reina Letizia, que en rebrà 128.808. La reina Sofia percebrà 105.396 euros anuals. El fet que per primera vegada coincideixin dos reis i dues reines fa que, tot i que el salari hagi abaixat, el total dedicat a percepcions salarials dels monarques ha augmentat ja que ara n'hi ha quatre, de monarques.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, cobra 4.443,7 euros nets al mes repartides en catorze pagues l'any, té dos habitatges en propietat amb garatge, un cotxe i accions per valor de 19.144,2 euros.

Tal com es preveia, el govern espanyol ha aprovat aquest divendres la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2014 en els 645,30 euros mensuals. És la segona vegada des del 1966 que el govern espanyol decideix congelar el salari mínim. L'anterior ocasió va ser el 2012, quan l'executiu de Rajoy, que acabava d'arribar al poder, va decidir no apujar el sou per primera vegada des de l'arribada de la democràcia.