L'Alfonso Gómez és alcalde de Ginebra i quan atén la trucada de l'ARA –dimecres a la tarda– acaba de dipositar el seu vot des de l'estranger (no amaga la seva simpatia pel Bloc Nacionalista Gallec). Ell és un dels 476.514 gallecs inscrits al Cens d'Electors Residents Absents (CERA), és a dir, amb dret a participar des de l'estranger a les eleccions d'aquest diumenge. Galícia és la comunitat autònoma de l'Estat amb més electors a l'exterior i en aquests comicis la xifra és de rècord: dels gairebé 2,7 milions de persones que poden votar, un 17,7% no viu al territori. De fet, són més que tots els electors que podran votar diumenge a la circumscripció d'Ourense (355.800) i de Lugo (337.734). Molts són fills i nets d'emigrants a l'Amèrica Llatina de principis del segle XX i d'altres que ho van fer a Europa durant la postguerra. "Els meus pares van venir a Suïssa l'any 61, de joves, per veure món i sortir de la llarga nit que vivia el país. I es van acabar quedant", explica Gómez, que va passar part de la infantesa a Corme, un municipi de la Costa do Morte d'on no es va moure el seu avi, a la província de Corunya.

Abans del 2011, una mitjana del 20,7% dels catalans que residien a l'estranger van votar en les successives eleccions al Parlament. Del 2012 en endavant, només ho han fet el 7,6%. De fet, en les eleccions del 2010 la participació exterior es va situar en un 13% i, al cap de dos anys, en els comicis del 2012, va caure a gairebé la meitat (6,7%). Què va passar entre aquestes dues dates? Que el Congrés va aprovar el vot pregat per als ciutadans a l'estranger. És a dir, que havien de demanar el vot amb antelació per després poder exercir el seu dret a sufragi. Si el fet de votar des de l'exterior sempre ha sigut complicat, havent d'acudir a un consolat o una ambaixada o fent-ho per correu, haver de sol·licitar tota la documentació electoral encara portava més problemes, amb el risc que no t'arribés a temps per votar. Onze anys després, el Congrés rectifica i dijous passat va eliminar el vot pregat. Els experts repeteixen que aquest és un pas endavant "positiu" però que hauria de ser el primer de molts perquè votar des de l'estranger no sigui una cursa d'obstacles.