La tramitació d’una quarantena de projectes de macroparcs solars que afecten 1.200 hectàrees de sòl rústic tirarà endavant malgrat la prohibició unànime del Parlament d’eliminar la via ràpida reservada per als projectes industrials estratègics. La mesura atén una esmena de MÉS, amb la qual demanava frenar l’allau de projectes de grans dimensions que havien aprofitat la consideració d’estratègics per aconseguir la benedicció del Consell de Govern sense posar-hi filtres ni criteris territorials a la seva implantació.

El Parlament de les Illes Balears ha tancat aquest dimecres una de les portes falses més importants per on s'han colat els macroparcs solars de majors dimensions i que desfiguren centenars d'hectàrees de terra fèrtil: els projectes industrials estratègics. Amb l'aprovació de la Llei de polígons industrials queda prohibit que s'autoritzin aquestes macroinstal·lacions amb el pretext de considerar-les, precisament, de caràcter estratègic i, per tant, poder fer-les per la via ràpida.

De les fonts de generació elèctrica, n’hi ha que tenen inèrcia i n’hi ha que no. La inèrcia és l’energia que s’acumula en un cos en moviment –si el moviment és lineal, s’expressa per la massa multiplicada per la velocitat al quadrat, i si gira, s'expressa per la massa i la seva distància respecte de l’eix de gir al quadrat, multiplicada per la velocitat angular al quadrat–. L’energia cinètica. Aquesta energia es dissipa amb el temps, però instantàniament tendeix a mantenir-se, tant si la força que s’oposa al gir creix com si decreix. En definitiva, si una turbina hidràulica veu augmentada o disminuïda la força que s’oposa al seu gir, abaixarà o apujarà la velocitat molt poc de manera immediata, a causa de la inèrcia. El mateix passarà amb una turbina de gas d’un cicle combinat.

L'associació 'Renovables sí, però així no!' s'ha oposat a la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) proposta pel Consell per limitar la instal·lació de parcs fotovoltaics de fins a quatre hectàrees. En un comunicat, l'entitat ha expressat la seva "profunda preocupació" per la proposta, que previsiblement rebrà l'aprovació inicial en el ple de la institució insular d'aquesta setmana.

La plataforma ‘Renovables sí, però així no’, que agrupa més de 20 entitats i organitzacions de Mallorca, s’han reunit aquest dimarts davant el Consolat de Mar per demanar al Govern que prengui mesures i freni els projectes fotovoltaics en sòl rústic.

Amb el parc solar més gran de les Balears ja en funcionament, el de Son Salomó (50 MW), i amb un altre de més gran de camí, Menorca Renovables III (60 MW), l’illa mira a la mar per augmentar la generació d’energia renovable. I no per iniciativa pròpia.

El Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic ha demanat al Govern que redueixi la mobilitat privada (en l'àmbit terrestre, aeri i marítim), que fomenti l'agricultura i que revisi la planificació de la implantació de les energies renovables.

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

La plataforma 'Renovables sí, però així no' ha presentat aquest dijous una al·legació a una nova central industrial fotovoltaica que es pretén instal·lar a sòl rústic al terme municipal de Marratxí. La central, sota el nom 'Els Tarongers', s'instal·larà a les parcel·les 142 i 554 del polígon 6 de Marratxí, amb una superfície total de 383.623 metres quadrats. En un comunicat, la plataforma ha recordat que el 9 de setembre ja va presentar una al·legació contra la central industrial fotovoltaica anomenada 'Hibridació de Son Orlandis', aquesta s'ubicaria a les parcel·les 301 i 302 del polígon 4, amb una superfície total de 2,8 hectàrees. Tot aquest conjunt de parcel·les està classificat com a sòl rústic comú.

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

En el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible és imprescindible que ens aturem a reflexionar de forma honesta sobre el paper de l’administració, les empreses i els ciutadans per aconseguir els objectius marcats.

La plataforma 'Renovables sí, però així no!' s’ha reunit aquest dimecres amb el director general d’Energia, Diego Daviu, i la directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística, Paz Andrade, per traslladar-los la "preocupació" davant la implantació d'energies renovables en sòl rústic amb un procediment "accelerat, desordenat i que afecta greument el sòl rústic i les terres fèrtils". En aquest sentit, la plataforma ha instat a la necessitat d'una moratòria d’aquestes instal·lacions condicionada a una planificació "integrada energètica, territorial, agrícola i ambiental".

A mesura que el canvi climàtic avança, la lluita contra les emissions i la implantació d’energies renovables no ha aturat de créixer a les Balears. Però aquest augment no se centra exclusivament en la instal·lació de plaques solars. Una de les fonts d’energia renovable més desconegudes, la geotèrmia, també s’ha disparat. El seu funcionament es basa en l’aprofitament de la temperatura constant de l’interior de la Terra per a la climatització d’edificis i per generar electricitat –mitjançant pous. Si l’any 2019 es varen sol·licitar 83 pous de geotèrmia, el 2023 el nombre de peticions va assolir un màxim de 400. Per illes, Mallorca i Eivissa encapçalen el creixement d’aquesta font d’energia, amb 183 peticions cadascuna. A Menorca se’n varen sol·licitar 18, i a Formentera, 16, segons les dades de la Direcció General de Recursos Hídrics. De fet, professionals del sector com José Martí, director de l’empresa Geomar, certifiquen que “hi ha un interès creixent per l’aplicació d’aquest sistema” i, alhora, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua afirma que es pot parlar d’un boom d’aquest tipus d’energia per a ús particular.

Fins fa poc no tenia cotxe. Anava a tot arreu amb bicicleta, però amb l’augment de temperatures a l’estiu ja no es veu amb cor de pedalar una hora cada dia a més de 40 graus. "Com que treballo en aquest àmbit, m’agrada provar les coses per entendre què funciona i què no", explica Mar Reguant, investigadora ICREA de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i professora de la Northwestern University, als Estats Units. "A casa tenim aerotèrmia, que en teoria consumeix molt poc, però em vaig adonar que si no regules bé els paràmetres pot consumir moltíssim", avisa.

Estrenem la primavera d’aquest 2024 sense pressupostos i amb eleccions anticipades, una notícia que ens agafa a més d’una per sorpresa i amb una certa desesperació. Dins els col·lectius als quals estic associada, com ara l’associació Renovem-nos, tots hem rebut la notícia amb preocupació.

Teresa Ribera és vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Atén el diari ARA des de Tarragona, després de reunir-se amb el conseller Mascort i l'endemà de la convocatòria electoral a Catalunya.

Les entitats agrupades a la plataforma 'Renovables Sí, però així NO' han reclamat al Consell de Mallorca que "prioritzi" la protecció de Son Sales (Marratxí) i que rectifiqui l'informe favorable a la tramitació del projecte d'una central fotovoltaica a la zona. Segons han assenyalat en una nota de premsa aquest dilluns, el projecte situa la central en sòl rústic protegit per la normativa urbanística de l'Ajuntament de Marratxí, la qual cosa suposa "una greu situació d'indefensió del sòl rústic protegit" davant l'"allau" de parcs fotovoltaics a Mallorca.

Els combustibles fòssils són responsables de més del 70% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic i de més del 90% del CO₂ que alliberem a l'atmosfera antropogènicament. En el cas del CO₂, romandrà a l’atmosfera durant molts segles, mantenint el planeta massa calent, i, per tant, és urgent reduir-ne el consum massivament i tan ràpidament com puguem. Perquè això passi, cal visió de futur, coordinació entre països, i un seguit de requisits que sovint ens fallen, com demostren les convencions climàtiques que sempre acaben en paper mullat.

Les entitats agrupades en la plataforma 'Renovables sí, però així no' han presentat al·legacions a la sol·licitud de declaració de Projecte Industrial Estratègic, Autorització Administrativa i Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària per als projectes fotovoltaics Son Sales I, II i III, a la finca de Son Sales (Marratxí), i n'han demanat la desestimació per haver-se dissenyat sobre sòl rústic protegit, concretament en una Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP).