Volveréis, la nova pel·lícula de Jonás Trueba (Madrid, 1981) que s'estrena aquest divendres, comença amb un supòsit, si més no, insòlit: una parella se separa després de quinze anys de convivència i decideix que ho celebraran amb una festa. A partir d'aquí i amb la complicitat habitual de l'actriu Itsaso Arana i l'actor Vito Sanz, Trueba lliga una comèdia en què també participa com a actor el seu pare, el cineasta Fernando Trueba. El fill comenta la jugada amb l'ARA a l'Hotel Balmoral de Barcelona.

En una de les primeres escenes de Volveréis, una parella es planteja la possibilitat d’organitzar una festa per celebrar la ruptura després de 15 anys de relació. Aquesta improbable idea va prenent força gràcies a l’afany del duo per demostrar que, malgrat el final de l’amor, tots dos es troben “molt bé”. Tanmateix, en una de les múltiples converses que van teixint el relat, la noia (fascinant Itsaso Arana) veu la llum i afirma: “Això podria funcionar en una pel·lícula, però a la vida real...”. I és justament en aquest indret, en la frontera entre la cinefília i el fluir del real, on el madrileny Jonás Trueba construeix un estimulant joc de miralls entre l’art i la vida.

Alfred Hitchcock i Patricia Highsmith són els referents que remena Fernando Trueba (Madrid, 1955) a la pel·lícula Isla perdida, que s'estrena aquest divendres. En aquest thriller romàntic ambientat el 2001, l'actor nord-americà Matt Dillon (Nova York, 1964) fa el paper d'un home misteriós que té un restaurant en una illa grega. El passat inquietant del personatge sortirà a la llum amb l'arribada d'una cambrera catalana interpretada per Aida Folch (Reus, 1986). Trueba i Folch en parlen amb l'ARA.

“Si fos fàcil, no seria l’Atlàntida”. Així ho ha resumit el director del festival, Jaume Ripoll, durant la gala inaugural de la seva novena edició a Palma. Ho deia en clara referència al fet que, una vegada més, l’esdeveniment ha començat sense tenir confirmades les aportacions econòmiques pactades amb les diferents institucions. De fet, ni la presidenta del Govern, Marga Prohens, ni el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ni el batle de Palma, Jaime Martínez, han estat presents a una inauguració on s'han concentrat més estrelles que mai, des de Fernando Trueba a Matt Dillon passant per Juan Antonio Bayona, i presidida per una autèntica llegenda del cinema com Liv Ullman, qui ha protagonitzat un dels homenatges més emotius i merescuts de la història del festival. 

El 2004, mentre rodava el documental El milagro de Candeal, Fernando Trueba es va instal·lar a Salvador de Bahia i, en el seu temps lliure, es dedicava bàsicament a escoltar els discos de bossa nova i samba jazz dels anys 60 i 70 que s’estaven reeditant al Brasil per primera vegada després de molts anys fora de circulació. En un d’aquells discos, OLP d’Os Cobras, Trueba es va fixar en el nom d’un pianista que no coneixia, Tenório Júnior, a qui acompanyaven alguns dels millors músics de l’escena brasilera. Però quan va intentar esbrinar més coses sobre el músic va descobrir que Tenório Júnior havia desaparegut el 1976 a Buenos Aires, en plena repressió de la junta militar. Trueba va detectar que allà hi havia una bona història per explicar i va començar a parlar amb músics brasilers que coneixien el pianista, familiars i especialistes en bossa nova. Dues dècades després, aquella petita investigació personal s’ha convertit en una pel·lícula animada, Dispararon al pianista, que arriba divendres als cinemes i reuneix altra vegada Trueba amb Javier Mariscal: és a dir, l’equip de la premiada Chico & Rita (2011).

L'any 1976 el pianista brasiler Francisco Tenório Júnior acompanyava Vinícius de Moraes i Toquinho en una gira per l'Argentina quan, fent estada a Buenos Aires, va sortir a la matinada de l'hotel per comprar un analgèsic per a la seva parella. No se'n va saber res més. Fernando Trueba i Mariscal recuperen la figura del desaparegut Tenório en un docudrama animat que vol ser alhora una immersió en l'edat d'or de la música brasilera a partir de reivindicar un dels seus representants menys coneguts i una denúncia de les complicitats entre els governs feixistes que va patir l'Amèrica Llatina als anys setanta.

A les pel·lícules de Fernando Trueba no hi acostuma a haver herois. Hereu del realisme tragicòmic d'Azcona, al madrileny sempre li han interessat més els defectes que les virtuts dels personatges. Però més que un heroi, el protagonista d'El olvido que seremos –que s'estrena aquest divendres– va ser un home bo. Héctor Abad Gómez era un metge colombià que es va deixar la vida lluitant per millorar la salut pública i les condicions higièniques de la seva ciutat, Medellín. “L'aigua potable salva més vides que totes les teràpies”, repetia sempre, i es va acabar convertint en un referent de la lluita pels drets humans en un país travessat per profundes desigualtats socials. Això el va posar en el punt de mira de grups paramilitars d'extrema dreta i el 1987 el van assassinar.

El cineasta Fernando Trueba i l'artista plàstic Javier Mariscal tornaran a unir cinema d'animació i música en una nova pel·lícula, They shot the piano player, una cinta sobre la bossa nova en què l'actor Jeff Goldblum doblarà el personatge principal, un periodista novaiorquès que viu una aventura mentre intenta esbrinar les raons de la desaparició d'un jove i virtuós pianista brasiler. El film inclourà música de llegendes de la música brasilera com João Gilberto, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Vinícius de Moraes i Paulo Moura.

Fernando Trueba ha presentat aquest dilluns al Festival de Sant Sebastià 'El artista y la modelo', el seu darrer llargmetratge, acompanyat dels intèrprets Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale i Chus Lampreave. El film, que s'ambienta en un poblet del sud de França durant l'ocupació nazi, narra la relació entre un vell escultor (Rochefort) i una noia de Reus (Folch) que ha fugit dels camps de refugiats de la Guerra Civil. "La pel·lícula vol retratar un moment de plenitud inesperat, en què la vida irromp gràcies a l'aparició del personatge de Mercè. Tot i ser una època negra, l'escultor pot tornar a sentir la vida un altre cop", ha explicat el director.

No serà Pa negre, però hi haurà un català a la gala dels Oscars 2012. Serà Javier Mariscal, codirector amb Fernando Trueba i Toni Errando de la pel·lícula d'animació. Ja havien rebut el premi de l'Acadèmia de Cinema Europeu el desembre passat, i estan nominats a millor direcció als premis Gaudí.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Fernando Trueba ha escollit la Garrotxa i Ceret, a la Catalunya del Nord, com a escenaris de la seva pròxima pel·lícula, El artista y la modelo. El director madrileny recrea la França ocupada del 1943 i assegura que, mentre escrivia, no li venien imatges en color a la ment i que, per això, la roda en blanc i negre. Trueba s'ha envoltat d'un equip d'actors en què contrasta la dilatada experiència de Claudia Cardinale, Chus Lampreave i Jena Rochefort amb la joventut d'Aida Folch, descoberta fa deu anys pel mateix Trueba.