El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat en desacord aquest matí a Barcelona amb la decisió de la justícia belga de no extradir Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. "Vivim en una Europa en què els sistemes jurídics estan cridats a coordinar-se, en la qual hem d'enfortir la confiança mútua", ha assegurat mentre sortia d'un acte del Col·legi d'Advocats: "Vaig tenir l'oportunitat de treballar en l'ordre europea de detenció i entrega que es va aprovar l'any 2002, i no obstant això veiem que en alguns casos concrets el model que teòricament havíem dissenyat, basat en la confiança i la reciprocitat, no funciona com es pretenia".

El president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), Joaquín Galve, ha sortit en defensa del magistrat que va redactar un vot particular a favor de l'absolució dels cinc membres de la Manada acusats de violar una jove de 18 anys als Sanfermines del 2016 i que finalment han sigut condemnat a nou anys de presó per abusos sexuals i no per violació. "Ningú sap a què es refereix Catalá quan diu que el jutge té problemes. Sobretot perquè immediatament després diu que no el coneix", ha assegurat Galve en una entrevista a la Cadena SER, en què ha defensat el magistrat Ricardo González: "És un bon jutge. El conec i li puc assegurar que és una persona absolutament normal, com qualsevol altra".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, no ha tingut cap mirament aquest divendres a informar que havia parlat amb el fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, per saber com va anar la reunió entre el fiscal espanyol i l'alemany a l'Haia. En una entrevista a Onda Cero, el ministre ha assegurat que havia sigut "una bona reunió de treball", que havia "anat bé". I ha dit, a més: "Sembla raonable que el Tribunal Suprem espanyol, després de mesos d'investigació, pugui aportar més informació al tribunal alemany perquè resolgui el més oportú i convenient amb tota la informació sobre la taula".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha dit avui que l'anunci de la majoria independentista del Parlament de presentar una querella contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena "amaga un cert ànim d'amenaça". "Contra les decisions dels jutges hi ha els recursos, i a mi em sembla que s'estan equivocant en intentar acovardir o fins i tot amenaçar un magistrat a base d'escarnis, de pintades a casa seva i de presentar-li una querella per fer la seva feina", ha defensat en una entrevista a Onda Cero. I ha insistit: "Crec que és un error gravíssim que a més amaga un cert ànim d'amenaça, de si no em dius el que jo vull et poso una querella".

El govern espanyol "està convençut que la justícia espanyola adoptarà les mesures més adequades" davant de la decisió de la justícia alemanya de deixar Carles Puigdemont en llibertat sota fiança i descartar el delicte de rebel·lió, segons han dit fonts de la Moncloa. L'executiu ha assegurat que "desconeix els termes exactes en què s'ha pronunciat el tribunal alemany i per tant no pot fer cap valoració", i ha afegit que "mai opina sobre decisions judicials, més encara quan es tracta de decisions d'un tribunal d'un altre país".

Soraya Sáenz de Santamaría dibuixava un somriure durant una conversa informal amb periodistes aquesta setmana. Responia d'aquesta manera si el govern espanyol sabia on eren les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. Denotava autocomplaença i seguretat. I semblava voler explicar que tenen asos a la màniga. Aquesta vegada, a diferència del 9-N, a l'executiu espanyol tenen la sensació d'haver arribat al dia D amb els deures fets. No els han sorprès, diuen fonts de la Moncloa, els últims moviments dels sobiranistes, que sí que han desconcertat els poders fàctics espanyols.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, que és qui proposa a Mariano Rajoy els recursos a presentar davant el Tribunal Constitucional, ha optat per elevar davant aquest organisme un "incident d'execució de sentència" tan bon punt la mesa del Parlament ha aprovat la proposta d'alterar l'ordre del dia per tramitar la llei del referèndum, sota el pretext que s'incomplien resolucions anteriors.

L'Agència Tributària ja "actua d'ofici" al voltant del cas que ha provocat la dimissió del ja exfiscal en cap d'Anticorrupció espanyol Manuel Moix. Així ho avança aquest dissabte 'Infolibre', el mitjà digital que ha anat revelant que Moix té una societat a Panamà. Fonts de l'Agència Tributària citades per 'Infolibre', però, no detallen si la investigació ja ha començat o si començarà els pròxims dies, ja que es tracta d'un procés secret. Asseguren, però, que l'organisme ja actua d'ofici en aquest cas.

La pressió de l'oposició sobre el fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, que té una empresa a Panamà, és extrema. I el govern espanyol comença a deixar enrere el tancament de files al voltant del fiscal. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat aquest dimecres el futur de Moix en mans del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, adduint que és a ell a qui li correspon el nomenament o cessament dels caps dels fiscals.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat aquest dimarts que en el missatge que va enviar a Ignacio González el novembre del 2016 no es referia a "qüestions judicials" que tinguessin a veure amb l'expresident madrileny, sinó que quan parlava d'"embolics" es referia a la situació política.

El govern espanyol nega que estigui posant bastons a les rodes per evitar les exhumacions de víctimes del franquisme del Valle de los Caídos. És més, assegura que està fent tot el possible perquè les famílies puguin poder recuperar els cossos, després que la justícia els donés la raó. Preguntada pel PSOE per aquest tema durant la sessió de control al Congrés, la vicepresidenta de l'executiu popular i ministra de la Presidència –l'ens que controla el Valle de los Caídos–, ha afirmat que "fa tot el que és a les seves mans per complir l'expedient" judicial. Ara bé, Soraya Sáenz de Santamaría ha al·legat "dificultats" i "limitacions" per poder accedir a les criptes perquè es puguin traslladar els ossos i poder-se identificar. "Des de Patrimoni ho hem intentat fer però ens hem trobat l'oposició de tercers", ha defensat.

Una situació que es presenta com una "amenaça i alhora una oportunitat". És a la conclusió que arriba l'escola de negocis Esade després d'haver realitzat un estudi sobre els empleats del sector públic espanyol. La principal dada de l'informe posa de manifest que el 63% dels treballadors públics a l'Estat tenen més de 50 anys.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha revelat aquest dimecres haver rebut un total de 26 denúncies per les paraules de l'exsenador d'ERC Santiago Vidal sobre l'obtenció il·legal de dades tributàries dels catalans i ha assegurat que totes estan sent investigades o s'han remès a l'autoritat catalana de protecció de dades. Les paraules de l'exsenador assegurant que la Generalitat hauria obtingut il·legalment les dades tributàries dels ciutadans catalans han arribat al ple del Congrés de la mà del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha exigit conèixer les mesures que ha emprès el govern espanyol després d'aquesta afirmació i ha requerit una resposta política.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat aquest dimarts que l'Audiència de Palma "resoldrà d'acord amb la llei" si és procedent acordar ja ingressos a la presó per la sentència del cas Nóos, que va absoldre la infanta Cristina i va condemnar a sis anys i tres mesos de presó el seu marit, Iñaki Urdangarin.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat aquest dijous disposat a comparèixer com a testimoni en el judici pel 9-N, tal com han demanat les defenses d'Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigau. "No tinc cap inconvenient a col·laborar amb la justícia. No conec la sol·licitud però no tindré cap problema si se'm sol·licita", ha dit en declaracions als mitjans des dels passadissos del Congrés.

Assumir les autopistes radials que han fet fallida no vol dir "llençar els diners". És el missatge que ha intentat traslladar el ministre de Foment en funcions, Rafael Catalá, en una entrevista a TVE aquest matí. De fet, Catalá considera que fins i tot poden ser "un bon negoci" perquè "acabaran costant menys que si s'haguessin construït directament a càrrec dels pressupostos" i no mitjançant un contracte de concessió.