El debat sobre la possibilitat de tenir un pressupost per a la zona euro s'havia convertit en una llarga batalla -més filosòfica que pràctica- entre els països que comparteixen la moneda i que deixava sempre assumptes pendents. Les posicions inicials dels dos blocs (els països nòrdics vs. França, Alemanya i els països del sud) estaven força allunyades i això explica el resultat d'aquest dimecres a la matinada. Els ministres de Finances de la zona euro reunits a Luxemburg han acordat noves línies bàsiques del que només es pot definir com l'embrió del que algun dia podria arribar a ser un pressupost de l'eurozona, amb capacitat real de contrarestar futures crisis. Se l'ha anomenat Instrument Pressupostari per a la Convergència i la Competitivitat (BICC) i neix empetitit i limitat, però l'opció d'ampliar-lo i el fet que reculli la possibilitat que una petita part dels seus recursos es destinin a inversions per a moments de dificultats fa contentes les dues parts.

L'economia espanyola va créixer més del que Brussel·les esperava la primera meitat de l'any i, per això, la Comissió Europea ha millorat dues dècimes la previsió global de creixement del PIB espanyol per a aquest 2019, que passa del 2,1% al 2,3%. Un progrés que s'ha basat en una forta demanda interna més que en les exportacions, que comencen a perdre pistonada. De fet, les tensions comercials internacionals són la principal preocupació d'una Comissió Europa que considera que el creixement econòmic ha quedat "ennuvolat" per factors externs, com la guerra d'aranzels que impulsen els Estats Units i la Xina.

Pedro Sánchez ja pot apuntar-se la fita d'haver sigut el president del govern espanyol quan la Comissió Europea va decidir aixecar el procediment per dèficit excessiu de les finances espanyoles. Però els dubtes sobre l'economia espanyola no s'han esvaït, ni de bon tros. La Comissió ha confirmat la proposta que Espanya surti de l'expedient per dèficit excessiu, és a dir del braç corrector, però recorda a l'Estat que té moltes assignatures pendents, sobretot el deute públic, i que manté el control dins el mecanisme preventiu. La Comissió Europea ha publicat aquest dimecres el seu últim informe semestral sobre l'economia espanyola i sobre l'últim pla d'estabilitat que l'executiu espanyol va presentar a principis de maig. Un pla d'estabilitat que Brussel·les no s'acaba de creure, sobretot per la part dels ingressos, com ja havia passat el novembre passat.

Quan deixin de bufar vents de cua, l'economia espanyola posarà a prova la seva fortalesa. Les previsions econòmiques publicades aquest dimarts per la Comissió Europea constaten que la falta de pressupostos amb què es troba encara Espanya provocarà que el dèficit públic gairebé es mantingui igual aquest any i, sobretot, que el dèficit estructural (aquell que descompta els vents de cua del creixement econòmic) comenci a escalar. El 2018 el dèficit estructural espanyol va ser del 2,7%, i la Comissió Europea pronostica que aquest 2019 se situarà al 2,9% i que passarà al 3,2% el 2020 en absència de mesures pressupostàries. De fet, serà el país de la UE amb més dèficit estructural.

Els països de l'euro fan pinya amb la Comissió Europea davant el desafiament pressupostari que ha encetat Itàlia. La reunió de l'Eurogrup que ha tingut lloc aquest dilluns ha acordat donar suport al posicionament de la CE, que, per primera vegada, va retornar a un estat l'esborrany del pressupost, ja que considera que incompleix les normes d'estabilitat pressupostària comunitària. Itàlia té fins al dia 13 de novembre per presentar un nou esborrany que redueixi més el dèficit i el deute com exigeix la Comissió Europea. Fonts oficials italianes han assegurat que el ministre de Finances italià ha mantingut una trobada constructiva amb el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i que l'objectiu és arribar a un acord i no posar en risc la unitat de l'eurozona. I, tot i que Brussel·les manté un to baix i ja ha rebutjat en altres ocasions aplicar sancions, ja juga amb aquesta 'amenaça'.

Visita de la Comissió Europea a Pedro Sánchez. Just quan l'executiu del PSOE està en plena negociació pressupostària amb un soci principal (Podem) poc partidari de les exigències de Brussel·les, el comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, s'ha reunit aquest dijous amb el president espanyol i li ha arrencat el compromís de tenir presentat el pla pressupostari del 2019 el dia 15 d'octubre. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, però, no ha semblat que ho tingués tan clar unes hores després en un col·loqui amb el comissari europeu.

El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, ha instat aquest dijous el govern espanyol a respectar els compromisos assumits en matèria de reducció de dèficit públic, que estableixen que Espanya ha de situar el desviament aquest any en el 2,2% i fer un esforç estructural d'uns 7.000 milions d'euros el 2019. "Els compromisos han de ser respectats i no són desfavorables a Espanya", ha expressat el socialdemòcrata francès en una roda de premsa prèvia a la reunió que mantindrà aquest mateix dijous amb la ministra espanyola.

El comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, ha insistit aquest dilluns que Espanya no es pot relaxar sobre l'objectiu de dèficit, sigui quin sigui el govern que surti de les eleccions del 26 de juny.