L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) activarà l'avís groc (risc) a les Balears davant la previsió que es registrin plogudes fortes durant aquest dijous.

La calor de ple estiu ha arribat abans d’hora aquest any, i no donarà treva. Després de l’atípica calorada de finals de maig que va deixar alguns rècords, aquesta setmana n’arriba una altra que ens portarà valors totalment fora de lloc per trobar-nos a la primera quinzena de juny. Les temperatures estaran en molts casos entre cinc i vuit graus per sobre de la mitjana i seran més pròpies de la canícula. Tot plegat és fruit de l’arribada a casa nostra d’una bombolla d’aire molt càlid provinent del nord d'Àfrica.

Les Illes Balears han viscut una tardor molt càlida, amb una temperatura mitjana de 20,1 °C, que la converteix en la quarta més càlida i la tercera més seca des que hi ha registres. Així ho ha explicat la delegada territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a les Balears, María José Guerrero, que ha fet el balanç trimestral del temps a les Illes. També ha estat una estació especialment seca, la tercera més seca des que es tenen registres, ja que ha plogut un 54% manco del normal. "Si el normal és que de mitjana plogui 220 l/m², durant aquesta estació ha plogut 101 l/m²". Els mesos de novembre i desembre han estat especialment secs a les Illes, amb casos com el del mes de novembre a Sant Joan de Labritja, a Eivissa, el més sec des de 1993, amb només 1,2 l/m² acumulats.

Les Balears experimentaran, a partir de divendres, l'entrada d'un front fred que provocarà una baixada de les temperatures, mentre que les màximes es registraran, inusualment, a la matinada, i aniran descendint durant el dia. Així, segons ha informat l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i ha recollit Europa Press, la nit de divendres les temperatures se situaran entre 14 i 18 graus, i baixaran fins a situar-se entre 4 i 10. Per al mateix divendres, a més, es preveuen cels coberts al matí amb probabilitat de ruixats a totes les Illes.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

La temperatura ha superat els 20ºC a la serra de Tramuntana aquest dilluns vespre, segons ha informat al seu compte de Twitter l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a les Balears. L'entitat ha assenyalat que a la majoria d'estacions s'estava registrant la màxima en les darreres hores del dia a causa del vent de ponent. Pollença, Banyalbufar, Sóller i Palma han registrat la temperatura més alta, que se situava entre els 20 i els 21ºC.

Aquest dilluns el Servei d'Emergències de les Illes ha activat l'alerta taronja per forts vents i tempestes a tot l'Arxipèlag. A través d'una piulada a les xarxes socials, han recomanat a la població illenca que tingui molta precaució i no s'acosti a les zones costaneres davant el risc de successos relacionats amb les condicions meteorològiques que s'esperen durant la jornada d'avui.

L'economia de les Illes Balears continua amb una tendència d'acceleració clara, segons ha informat el Cercle d'Economia de Mallorca. La guerra, així mateix, ha fet que la línia ascendent s'hagi moderat, però, així i tot, la recuperació és intensa, amb un 83% dels indicadors disponibles en creixement, molt similar al mes de febrer.

Les perspectives econòmiques globals —amb la guerra entre Ucraïna i Rússia i una escalada sense aturador de la inflació pel mig— han canviat molt des de les últimes prediccions del Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme ha publicat aquest dimarts una rebaixa significativa en els seus càlculs respecte als que va compartir el gener passat. En el cas d'Espanya, el xoc dels últims mesos de turbulències geopolítiques s'ha traduït en una reducció de la previsió del PIB per al 2022 d'un punt percentual, fins a situar-se en el 4,8%. El pronòstic per al 2023 també és una mica menys optimista i baixa cinc dècimes, fins al 3,3%.

Les previsions per a la pròxima temporada turística no deixen d'augmentar cada dia més. La Federació Empresarial d'Hotelers de Mallorca (FEHM), ha anunciat aquest dijous que el 84% de la seva planta hotelera estarà oberta a l'abril. Això significa que 691 hotels tindran les portes obertes.

El 2021 arrancava amb dures restriccions per fer front a la tercera onada del coronavirus i aquestes restriccions han alentit l'activitat econòmica durant les primeres setmanes de l'any. Encara no ha acabat el març, però tots els indicadors apunten a un primer trimestre més fluix del previst. El govern espanyol manté, per ara, les seves previsions econòmiques per al 2021, tot i que el Banc d'Espanya ja ha rebaixat lleugerament el seu optimisme. Segons el regulador, aquest any l'economia començarà a aixecar el cap, però ho farà més tard i més tímidament del previst. El primer trimestre de l'any, el PIB caurà un 0,4%. "Les dades de mobilitat, ocupació i consum han estat dolentes al gener i al febrer", ha apuntat aquest dimarts el director general d'economia del Banc d'Espanya, Óscar Arce.

L'economia europea avança, però cada vegada més lentament. Com fa trimestralment, aquest dimecres la Comissió Europea ha tornat a refredar les perspectives de creixement econòmic amb una especial retallada en el cas d'Espanya. Si a l'estiu Brussel·les preveia que el PIB espanyol avançaria un 2,3% aquest 2019, ara rectifica els càlculs i ho deixa en un 1,9%. La certificació de la frenada no sorprèn. La rebaixa no afecta només el 2019, sinó que s'allarga els anys vinents. La Comissió espera que el creixement espanyol el 2020 baixi a l'1,5%, i de cara al 2021 a l'1,4%. És a dir, l'economia s'anirà desaccelerant progressivament, però la frenada és una mica més brusca del que s'havia pronosticat. Fa mesos que la majoria d'organismes internacionals avisen de la desacceleració. S'acosten sotracs encara que a la seu de la burocràcia europea es resisteixen a parlar d'una nova crisi econòmica.

El cel de l’economia s’ennuvola cada cop més. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a la baixa les perspectives de creixement mundial per al 2019 i el 2020 fins al nivell més baix en una dècada a causa de la incertesa econòmica i política.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut aquest dilluns les perspectives de creixement per a l'economia espanyola en un 2,2% per al 2019 i un 1,9% per al 2020, en un context de "marcat" alentiment a la zona euro, per a la qual preveu un creixement de l'1,6% aquest any, tres dècimes menys del que s'esperava a l'octubre.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha elevat en dues dècimes la seva previsió de creixement d'Espanya per al quart trimestre de l'any, fins al 0,8%, després de les últimes dades d'atur registrat, i preveu un augment del PIB similar el primer trimestre de l'exercici 2019, d'acord amb l'última actualització del seu model Mipred, que pronostica la taxa de creixement en temps real.

El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, ha instat aquest dijous el govern espanyol a respectar els compromisos assumits en matèria de reducció de dèficit públic, que estableixen que Espanya ha de situar el desviament aquest any en el 2,2% i fer un esforç estructural d'uns 7.000 milions d'euros el 2019. "Els compromisos han de ser respectats i no són desfavorables a Espanya", ha expressat el socialdemòcrata francès en una roda de premsa prèvia a la reunió que mantindrà aquest mateix dijous amb la ministra espanyola.

El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça en tres dècimes la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) per a l'any 2017, fins al 3,1%, i també millora les expectatives per al 2018 amb un creixement del 2,5%, a causa de l'evolució recent de la situació a Espanya i un entorn internacional, que "és més favorable" del que es preveia. Per al 2019 la previsió de creixement la fixa en el 2,2% el Banc d'Espanya.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat aquest dilluns a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola, que ara situa en el 2,3% per al 2017 i un 2,1% el 2018, una i dues dècimes més, respectivament, que les previsions publicades el passat mes d'octubre.

La poca qualitat de l'ocupació fa disminuir la productivitat de les empreses i, com a conseqüència, resta competitivitat i potencial de creixement a l'economia catalana i espanyola. El nou economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, ha assenyalat aquest dimarts que les prioritats de l'economia espanyola són disminuir la taxa d'atur (que ha qualificat d'"escandalosament alta") i millorar la qualitat de l'ocupació "per raons socials i perquè hi ha evidències que la qualitat de l'ocupació i la productivitat van agafades de la mà".