Ni a les primeres, ni a les segones, ni a les terceres, ni a les quartes ni a les cinquenes. El primer debat electoral entre candidats a la presidència del govern espanyol va haver d’esperar fins a les sisenes eleccions de la democràcia, l’any 1993. Però és que no es va repetir ni a les setenes, ni a les vuitenes ni tampoc a les novenes i, en format cara a cara, no es va tornar a viure fins a les desenes, les del 2008 entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

El fracàs de la UCD post Adolfo Suárez en les eleccions del 1982 va fracturar l’espai que es pretenia de centre davant el creixement dels pols. A l’esquerra, la majoria absoluta del PSOE. A la dreta, l’Aliança Popular de Manuel Fraga per prosseguir amb el bipartidisme. Aquell va ser el context propici perquè desencantats de la UCD -el partit es va dissoldre el 1983- i liberals i centristes fins aleshores en un segon esglaó polític impulsessin el que havia de ser el partit de centre, que es va acabar dient Partit Reformista Democràtic (PRD).

La repetició electoral aquest 2019 ha impulsat un clam unànime dels partits independentistes a favor de l’amnistia dels presos polítics. Una reivindicació ignorada en el millor dels casos pels partits estatals, que de manera molt majoritària l’han rebutjat sense contemplacions. La petició d’amnistia no és nova en campanya. Té un precedent molt clar l’any 1936, tot i que aleshores la situació era ben diferent de l’actual. El Front Popular, una coalició de partits d’esquerres encapçalada pel PSOE de Francisco Largo Caballero, va convertir l’amnistia dels empresonats pels fets d’octubre del 1934 en el primer punt del seu programa electoral.

No ho van poder fer l’abril del 1931, en les municipals que van donar lloc a la Segona República, ni tampoc en les eleccions constituents d’aquell mes de juny, però amb el final de la monarquia era qüestió de temps que es reconegués el dret de vot de les dones. Va ser en les generals del 19 de novembre del 1933-seixanta-quatre anys després que es comencés a aplicar el sufragi universal masculí-, les que van donar pas al Bienni Negre. 6,8 milions de dones estaven cridades a les urnes per primera vegada en la història de l’estat espanyol.