Comença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

El 16 de juny del 1994 la Céline i el Jesse van coincidir en un tren i van decidir baixar junts per passar un dia a Viena. La pel·lícula de Richard Linklater Abans de l’alba –que explica la història d’aquesta parella interpretada per Julie Delpy i Ethan Hawke– va estrenar-se l’estiu següent amb un gran èxit. Tant, que 28 anys després encara hi ha gent que, cada any, recorda a Twitter l'efemèride de l’inici d’aquella història d’amor (que tindria continuïtat en dues pel·lícules més). Per què se'n recorda tanta gent, d’aquella cita amb final obert? Sembla un gest petit i íntim, però demostra la fe en la utopia de l’amor.

Segur que algun cop us han preguntat: "Què us enduríeu a una illa deserta?" Tant se val el que digueu, tant se val que penseu en la companyia d’una ampolla de whisky o de les obres completes de Shakespeare. Pot ser que l'avió per arribar-hi caigui, que no hi hagi servei per una vaga o que t’enamoris de l'hostessa del vol. Sí, d’això va aquesta comèdia sobre l’atzar i l’amor escrita pel novel·lista i dramaturg Marc Artigau. L'illa deserta és un espectacle sobre què hauria passat si t'haguessis apuntat bé el número de telèfon d’aquella noia tan simpàtica que vas conèixer en un ascensor espatllat. I és que l’amor, almenys aquest amor a primera vista, pot travessar-nos en qualsevol lloc.

Les bones intencions

Centre de les Arts Lliures. Escenari Joan Brossa (Fins al 6 de juny)

Míriam Iscla ens fa riure. I molt. Acostumats a veure-la en personatges seriosos, com els de Barcelona de Pere Riera (TNC) o el més recent de la jutge de Crim i càstig (Teatre Lliure), Iscla ens redescobreix tota la seva vis còmica, els bons dots de comedianta que des que va sortir de la companyia T de Teatre gairebé no havia fet servir. Iscla domina i excel·leix en una comèdia d’aquelles que li escauen d’allò més a qualsevol festa major de Catalunya; és curiós, fins i tot estrany, que estigui programada al Centre de les Arts Lliure.

]]>

Marc Artigau (Barcelona, 1984) és l'artista que té més obres en cartell a Catalunya simultànies. Fins a cinc espectacles porten la seva firma: les adaptacions dels musicals El petit príncep (Sala Barts), El màgic d'Oz (Teatre Condal) i Cantando bajo la lluvia (Tívoli), el musical de nova creació Bye bye, monstre (Poliorama) i acaba de finalitzar les funcions Ballar (és l'únic que) ens salvarà al Maldà però ja s'estrena aquest dijous la comèdia satírica El corredor de karts a la Sala Beckett amb la companyia Parking Shakespeare i direcció de Xavi Ricart. Guanyador del premi Josep Pla el 2019, a principis d'any va publicar la seva última novel·la, Jo era el món (Destino); dona classes a l'ESCAC i la Beckett (i a partir del març a l'ERAM), i cada dia fa un conte nou a El món a RAC1. Arola li va publicar el seu teatre complet en un volum (2009-2018).

]]>

Des de fa un parell d’anys, la ciència-ficció i l’impacte social de les noves tecnologies persegueixen Marc Artigau en els seus processos creatius. El 2018 va explorar els camins dels robots en un futur amb Alba (o el jardí de les delícies) al Teatre Nacional de Catalunya i ara, un any després, el dramaturg porta al Maldà L’habitació buida, una distopia futurista en forma de musical i amb una partitura creada per Clara Peya.

]]>

No cal anar a l’Havana, ni tampoc a Calella de Palafrugell, per escoltar havaneres i beure rom cremat aquest estiu. Al teatre La Gleva, les últimes nits de juliol i les primeres d’agost seran una festa capitanejada pel dramaturg Marc Artigau, que s’ha encarregat d’idear un espectacle d’homenatge a aquest gènere musical procedent de Cuba. “Hem volgut recuperar aquest patrimoni que forma part de nosaltres i que, a vegades, el menystenim o no el valorem prou”, diu Artigau, que ha construït un artefacte teatral on capgira les havaneres per “acostar-les a un públic més jove”. Dirigit per Joan Maria Segura Bernadas, ‘No cal anar a l’Havana’ es pot veure fins al 4 d’agost a la sala del barri del Farró de Barcelona.

]]>

A l’any es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya fa segles que és un país de llibres. Fins al segle XV es feien manuscrits i, per tant, només a l’abast d’elits. El 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona (a València un any abans). Aviat n’hi va haver a Tortosa (1477), Lleida (1479), Girona (1483), Tarragona (1484) i Montserrat (1499). Sí, ens hi vam posar d’hora. A partir d’aquí comença una fructífera història que ha convertit Barcelona en capital del llibre (en català i castellà), amb la diada de Sant Jordi com a emblema popular, convertida el 1995 en Dia del Llibre per la Unesco.

]]> ¿Eres dels que es van sentir dir “Aquest nen escriu molt bé”?

]]> Al guanyador del premi Josep Pla el convoquen a mitja tarda en una habitació del Palace on passa tres o quatre hores tan incomunicat del món com avui és possible, i el fan baixar al menjador quan tots els convidats ja hi han entrat. Em van assignar la taula del guanyador d’aquest any, Marc Artigau, barceloní de Sants, 34 anys. Ens va confessar que se sentia amoïnat davant la imminència d'haver de fer un discurs televisat. Quina ironia: un jove que ha trobat la seva veu literària es pregunta si serà capaç de fer sortir la veu quan es posi davant les càmeres, encara que sigui al costat d’una presentadora que fa allò tan difícil de fer-ho fàcil com la Lídia Heredia. Artigau va tornar del faristol mentre ressonava una bona ovació. Avui surt entrevistat a tot arreu i aviat podrem llegir 'La vigília', i també podrem llegir 'Los crímenes de Alicia', de Guillermo Martínez, premi Nadal. A ells, o sigui, a la literatura, a la cultura, els correspon ser els protagonistes de la nit del dia de Reis a Barcelona.

]]> Ahir a la nit vaig assistir al lliurament dels premis Pla i Nadal. Era a la mateixa taula que el guanyador del Pla, Marc Artigau, i el vaig veure marxar a la sala del costat, on l’esperaven el premi i els micròfons. A la meva sala, en una altra taula, hi havia Manuel Valls. Quan Artigau ha dit: "Sento una ràbia que no puc evitar per viure en un país on hi ha presos polítics", Manuel Valls, mirant la pantalla, s'hi ha encarat. Ha dit “Això ja ho veurem!” i, davant les mirades estupefactes de reprovació de la resta de convidats que seguíem la intervenció en silenci, ha dit “Que pesats!”. O sigui que Valls parlava amb la pantalla. I encara ha arrodonit el seu numeret quan ha estat dels primers de marxar, s’ha acostat a la delegada del govern espanyol Teresa Cunillera i li ha deixat anar un “¡Pero cómo permites esto!”

]]>

Sovint els titulars ajuden a resumir -de manera atractiva- la notícia que serà detallada en un text d’unes dimensions variables. En altres ocasions, l’encapçalament de la notícia deriva cap a l’espectacularitat i fins i tot la deformació. En el cas que ens ocupa, la presentació en societat de la segona novel·la del detectiu barceloní Albert Martínez, escrita a quatre mans entre Jordi Basté i Marc Artigau, el titular escollit respon a un desig que no es farà realitat. “Matar un futbolista del Barça en un llibre seria la bomba -diu Basté, que ja fa setmanes que pensa en el desllorigador de la pròxima novel·la-. Un home cau [2017] estava ambientada al port. Els coloms de la Boqueria, al mercat barceloní per excel·lència. El pròxim cas del detectiu podria passar al Camp Nou!”.

]]>

La mort no fa concessions ni a l’hora de sopar. A l’investigador Albert Martínez se li apareix al capvespre, mentre celebra l’aniversari d’un amic a un restaurant de la Barceloneta. Durant l’àpat, el detectiu observa com dos homes caminen per l’espigó de la Mar Bella. Al cap d’una estona, només en torna un. Les incògnites darrere d’aquesta escena inquietant vehiculen 'Un home cau' (Rosa dels Vents), la novel·la escrita a quatre mans pel dramaturg Marc Artigau i el periodista Jordi Basté, que debuta en la ficció.

]]>

La Sala Flyhard enceta la nova temporada aquest dijous 24 amb l'última obra del dramaturg Marc Artigau: 'Caixes'. La nova aposta d'Artigau està dirigida per Montse Rodríguez i parla sobre com canvien les vides d'en Pau i la Maria quan, durant una mudança, reben els objectes emmagatzemats en caixes dels seus veïns, la Paula i en Mario. Ells, per contra, reben les pertinències d'en Pau i la Maria, els nouvinguts al barri.

]]> 'Aquellos días azules' arriba al Círcol Maldà del 21 de maig i fins el 8 de juny, escrita i dirigida per Marc Artigau. El títol de l'obra s'inspira en el vers de Machado: "Estos días azules y este sol de infancia". L'espectacle vol ser un retrat de l'etapa de la infantesa amb els seus moments àcids i dolços.

]]>