La causa judicial contra la consulta del 9-N fa via cap a les instàncies europees. L'exconseller Francesc Homs ha anunciat aquest dimarts des de Brussel·les que ha presentat el primer dels recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que està vinculat a la seva condemna per desobediència, que també el va inhabilitar durant un any i un mes. Homs ho ha anunciat aprofitant l'aniversari de la celebració d'aquesta consulta i des de la seu del Parlament Europeu, acompanyat de l'expresident i ara eurodiputat, Carles Puigdemont.

El president en funcions del govern espanyol i guanyador diumenge de les eleccions generals, Pedro Sánchez, es va passar mitja campanya ridiculitzant les trucades que li feia el cap de l’executiu català. Ahir, però, Quim Torra va intentar tornar-se a posar en contacte amb Sánchez -a quarts de deu del matí, segons va recollir l’ACN- un cop més sense èxit per demanar-li que “segui i parli” amb el govern català de les “solucions reals” al conflicte polític. L’endemà del resultat de les eleccions del 10 de novembre, Torra va commemorar al costat de l’expresident Artur Mas el cinquè aniversari de la consulta del 9-N, tot i que l’efemèride va acabar passant a segon pla. “[La ciutadania] no es mereix el menyspreu i encara menys una resposta autoritària”, va lamentar el president. Segons ell, cal una reacció “al nivell de la democràcia del segle XXI”, ja que l’actitud que manté l’Estat només ha “blanquejat l’autoritarisme”, en al·lusió a la pujada de l’extrema dreta de Vox.

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

El proper 26 d'octubre els representants legals d'Artur Mas, Francesc Homs i de Teresa Prohias tornaran a visitar el Tribunal de Comptes, on rebran una liquidació provisional complementària amb una nova multa pel procés participatiu del 9-N. Segons ha pogut saber l'ARA, l'ens fiscalitzador ha localitzat un altre contracte relacionat amb la publicitat institucional per valor de 21.767,90 euros que inclou a la causa i que se sumarà als 5,2 milions d'euros que ja va demanar el 25 de setembre a les persones responsables d'organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014. Tal com va fer saber el tribunal als implicats, el 20 d'octubre hauran de dipositar la fiança abans que no es procedeixi a l'embargament dels seus béns personals.

Artur Mas és el gran damnificat de les multes econòmiques del procés participatiu del 9-N i és l'últim responsable dels més de 5,2 milions d'euros de fiança que demana el Tribunal de Comptes. L'ens fiscalitzador ha xifrat en 4,8 milions el que va costar la consulta i hi suma 400.000 euros d'interessos. A l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau l'ens fiscalitzador li demana un màxim de 3 milions, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs 2,1 i a l'exvicepresidenta Joana Ortega uns 800.000 euros.

La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat tramitar la denúncia de l'exdiputat del PDECat al Congrés Francesc Homs, inhabilitat pel mateix tribunal, contra Mariano Rajoy per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Homs acusava dels delictes de desobediència i prevaricació el president espanyol per negar-se a acatar dues sentències del TC, asseverant que els mateixos arguments amb els quals se'l va condemnar a ell es podien aplicar a Rajoy amb l'incompliment de les sentències que li donaven la raó a la Generalitat en la competència amb beques, i en la competència per repartir el 0,7% social de l'IRPF.

La fiscalia torna a entrar en joc. I altra vegada posa el focus en els quatre inhabilitats pel 9-N: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va demanar ahir que el Tribunal de Comptes obri una investigació per determinar si la Generalitat va malversar els més de 5 milions d’euros que va utilitzar per fer la consulta del 9-N del 2014. Se suma, així, a la denúncia que van presentar Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución fa dues setmanes, i que dimarts el Tribunal de Comptes va admetre a tràmit.

Francesc Homs ja no és diputat del Congrés. La presidenta de la cambra, Ana Pastor, ha firmat aquest dimecres l'execució de sentència del Tribunal Suprem, que l'inhabilita a tretze mesos per haver participat en l'organització del 9-N. Pastor ha comunicat durant el ple d'avui que havia rebut l'execució i li ha deixat uns minuts perquè s'acomiadés des de la sala de premsa de la cambra acompanyat dels diputats del PDECat, ERC i el portaveu del PNB, Aitor Esteban, i n'expliqués els detalls.

Acompanyat de la plana major del Partit Demòcrata, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i les conselleres de Presidència i Governació, Neus Munté i Meritxell Borràs, l'encara líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs, ha criticat la sentència del Tribunal Suprem que l'inhabilita un any i un mes pel 9-N. El dirigent ha titllat la sentència de política: "Se'm condemna per les meves idees".

Francesc Homs vol presentar batalla fins al final davant de la sentència del Tribunal Suprem que el condemna a un any i un mes d'inhabilitació per la seva implicació en la consulta del 9-N. Per això, l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDECat al Congrés té previst demanar al tribunal un aclariment i una suspensió de la seva condemna, abans de deixar l'acta de diputat, segons han avançat l'ARA de fonts coneixedores de les intencions del diputat.

El Tribunal Suprem ha decidit aquest dimecres condemnar el diputat del PDECat Francesc Homs a un any i un mes d'inhabilitació per la seva participació en el 9-N. El Tribunal l'absol del delicte de prevaricació, com va fer el Tribunal Superior de Justícia amb Artur Mas, i el condemna per un delicte de desobediència greu. Segons la sala, el delicte de prevaricació queda "absorbit" pel de desobediència.

L'exconseller de Presidència, Francesc Homs, s'ha declarat aquest dimecres "innocent" dels delictes que se li imputen en el judici pel 9-N que clou avui al Suprem, tot i que ha tornat a reconèixer que va cometre "els fets" que se li pretenen imputar. "Em va sorprendre la insistència de la fiscalia a imputar-me els fets quan jo ja els havia reconegut".

Artur Mas ha tornat a comparèixer davant un tribunal per explicar la celebració del 9-N, però aquest cop des de Madrid i com a testimoni en el judici a l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, al Tribunal Suprem per desobediència al Tribunal Constitucional en l'organització del procés participatiu. L'expresident del Govern està pendent de sentència pels mateixos fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha sigut "advertit de seu dret a no contestar a les preguntes que puguin resultar perjudicials per a la seva defensa".

El fiscal del cas Homs ha centrat aquest dimarts l'interrogatori als testimonis, en el segon dia del judici del 9-N al Tribunal Suprem, a intentar demostrar que la Generalitat va simular inacció després de la providència del Tribunal Constitucional que prohibia la consulta, el 4 de novembre. El fiscal, Jaime Moreno, ha centrat els interrogatoris a diversos proveïdors del Govern, i també membres de l'executiu en tres aspectes: la contractació del pavelló Italià per atendre la premsa el mateix dia 9, la contractació de la publicitat institucional, i l'enviament d'una carta del president Mas al cens que va facilitar l'Idescat.

Francesc Homs ho admet tot. Durant l'interrogatori del fiscal de l'Estat Jaime Moreno en el judici pel 9-N al Tribunal Suprem ha assegurat múltiples vegades que "admet tots els fets" que se li imputen, i fins i tot "més". "Els fets que se m'imputen no els negaré, són una evidència –ha insistit–. El que poso en dubte és si la seva comissió és constitutiva d'il·lícit penal".

Francesc Homs, durant un recés del judici del 9-N al TSJC, s'ha encarat amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled i li ha dit: "No tens coratge de preguntar-me". El diputat al Congrés del PDECat ha reaccionat així, segons ha pogut saber l'ARA, perquè Ulled, durant el judici, ha renunciat a preguntar-li res amb l'argument que Homs ja serà jutjat al Tribunal Suprem (just avui s'ha sabut que serà el 27 de febrer) per la mateixa causa, i Homs ha respost: "Quina llàstima".