600 alumnes de Manacor han participat aquest dimecres en la Diada de la infància que ha organitzat l’Ajuntament del municipi amb motiu del Dia internacional dels drets dels infants, que enguany ha tingut lloc al CEIP Ses Comes de Portocristo. L'esdeveniment ha tingut la participació de l’alumnat de cinquè de Primària de totes les escoles del municipi, posant el focus en la importància de la convivència.

"Mama, quan tindré una habitació per a mi sola?", pregunta la Jasmina, de vuit anys. Des del desembre passat, ella, juntament amb la Samia, la seva mare; el Redouan, el pare, i la Tamara, la seva germana, de tan sols tres mesos, viuen en una habitació d’un pis compartit dels serveis socials de Barcelona. Van patir un desnonament. Aquesta família marroquina subsisteix, a més, amb una ajuda de 300 euros, mentre el Redouan, que està fent uns cursos, espera aconseguir feina per aportar més diners a casa. Però a quina llar? Un habitatge on conviuen amb dues famílies més en la mateixa situació: tots en llista d’espera per aconseguir un habitatge que no arriba. La Jasmina, a qui li costa concentrar-se a classe, encara recorda el desconcert del dia del desallotjament. "Per què venen aquests homes? Per què criden?", preguntava als seus pares, que només li van saber respondre: "Ens canviem de casa, momentàniament".

Si les previsions no fallen, el primer que ens portaran els Reis és pluja i, en època de sequera, això sí que és màgic. Però a les criatures l’aigua no els farà la mateixa il·lusió perquè els esguerra el seu dia de l’any. La cavalcada en remull no és el mateix. Potser pels bons records que tinc de petita, i m’estic justificant, que la nit i el dia de Reis encara tinguin tants seguidors feliços em commou. Els veig l’emoció i els nervis en una fantasia qüestionable però en un temps que socialment dediquem als infants. És bonic veure com ocupen els carrers amb els seus abrics i els seus somriures. Alguns també tenen por i ploren, perquè costa d’entendre, tot plegat, i perquè la gent no acostuma a anar vestida de patge pel món. Afortunadament. El vestuari dels Reis i companyia a mi tampoc no m’ha acabat mai de fer el pes. Massa barroc. Però venen els Reis i se’ns omplen els espais d’infància. De la nostra, de la seva. De tendresa en temps interminables de guerres. 

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants ja té trenta-quatre anys. Necessitaria uns quants canvis. Però serà millor no intentar-ho. En molts països encara és paper mullat i molts del nostre entorn, més o menys complidors, acaben d’acceptar que es poden bombardejar i matar infants si és com a odi i revenja entre adults. Així és que millor no tocar-la. 

Els infants, per raons jurídiques i de capacitat de discerniment, no voten. Ara bé, des que es va aprovar la Convenció dels Drets de la Infància que reconeix el seu dret a la participació, hi ha hagut intents d’escoltar les seves opinions, molt necessàries. I és que els infants no són només persones adultes a esdevenir, sinó ciutadans de ple dret que han de ser considerats.

Els pares investigats per violència masclista no tindran dret a les visites dels seus fills menors d'edat. Aquest divendres entra en vigor una reforma del Codi Civil que estableix que a partir d'ara en cas que hi hagi en curs un procés penal obert contra l'home per agredir la seva parella o fills, o hi hagi “indicis fundats de violència domèstica o de gènere”, els jutges no podran fixar cap règim de visites o l'hauran d'anul·lar si ja estava concedit.

Segons un informe de l'Unicef d'aquest 2019, les guerres, els desastres naturals i les epidèmies posen en risc els drets i la vida de milions de menors d'edat arreu del món. La Convenció dels Drets dels Infants va ser aprovada ara fa 3 dècades, no sense dificultats. Es va trigar una dècada a trobar un consens bàsic, però al final és el text que han acabat rubricant més països del món. Queda malament no firmar-lo. Però una altra cosa és que aquest cant legal s'apliqui, perquè la pura i dolorosa realitat és que molts nens i nenes pateixen situacions dramàtiques: cada dia 15.000 infants moren en diferents punts del planeta per la impossibilitat de disposar d'una dieta sana, d'aigua potable o de vacunes. 28 milions de menors s'han vist obligats a fugir de casa per culpa de la violència, 58 milions no poden anar a l'escola per diferents raons i 73 milions viuen en condicions extremes. Els països o col·lectius que pateixen més aquests situacions dramàtiques són Líbia, Veneçuela, Ucraïna, la població de la conca del llac Txad, Síria, l'Afganistan, els rohingyes, el Iemen, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud i Etiòpia. Com es pot comprovar, el continent africà és el que en surt més malparat.

El terror en majúscules entre quatre parets d'un suposat centre d'ensenyaments religiosos a Nigèria. D'això va intentar fugir el Jibril, i el càstig va ser estar penjat dels braços fins que els ossos de l'espatlla se li van trencar. Ell és un dels gairebé 400 –en un principi es va parlar de 300– homes i criatures que dijous van ser rescatats d'aquesta mena d'escola de l'horror a la ciutat de Kaduna, que comparteix nom amb l'estat al nord del país.