Un equip internacional d’investigadors, coordinats per l’oncòleg Icrea Manel Esteller, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), ha identificat les característiques epigenètiques que comparteixen tots els càncers; és a dir, les modificacions que activen i desactiven gens sense afectar el codi, que no alteren la informació genètica en si mateixa però sí com aquesta es llegeix. Aquestes propietats permeten definir els tumors, tant els sòlids com els líquids, i expliquen per què la majoria dels càncers tenen la capacitat d’adaptar-se al microambient en què es troben per sobreviure.

Està vist i comprovat que no només els bessons homozigòtics o univitel·lins tenen una semblança extraordinària que va més enllà del físic. A qualsevol racó del planeta la possibilitat de trobar el nostre “doble”, algú que s’assembli tant a nosaltres que ens faci indistingibles a simple vista, és “notablement alta”. Així ho assenyala un nou estudi publicat a la revista Cell Reports liderat per Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), on exerceix també d’investigador Icrea. L’estudi, en què han col·laborat científics del superordinador Mare Nostrum, el Centre de Regulació Genòmica, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona, no s’ha centrat únicament en l’aparença física sinó que ha aprofundit en l’estudi genòmic, l’epigenoma i la composició del microbioma per concloure que comparteixen fins i tot “un elevat nombre de trets genètics i de comportament”.

L'epigenètica –la modificació química de les cèl·lules que altera l'expressió dels gens– pot transformar una cèl·lula leucèmica en una cèl·lula no cancerosa. Un procés extraordinari però no impossible que rep el nom de transdiferenciació i que té lloc entre cèl·lules sanes molt sovint. Totes les cèl·lules d'una persona comparteixen un mateix material genètic, però tenen una identitat cel·lular pròpia: un limfòcit i una neurona tenen els mateixos gens, però realitzen tasques molt diferents i, de fet, la seva imatge sota el microscopi és diferent. Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia de la Fundació Josep Carreras han descobert que, si es canvia l'epigenoma particular de les cèl·lules, aquestes adquireixen una nova identitat.

L'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) ha descobert el mecanisme responsable del 60% d'una de les leucèmies més agressives, la leucèmia aguda del tipus T. Es tracta d'un càncer que pateixen nens i adults i que afecta als limfòcits T, les cèl·lules responsables de la defensa contra les infeccions.

Un 30% dels malalts de càncer no responen adequadament a la quimioteràpia, fet que complica el tractament i obliga a buscar alternatives. Entre ells, a més, 1 de cada 10 pacients són multiresistents i no els funciona cap dels tractaments convencionals, la qual cosa significa que s’acaben trobant en un carreró sense sortida. Els que pateixen aquesta situació i tenen càncer de còlon i estómac presenten una alteració en el material genètic. En concret és una petita molècula la que fa que cap tractament els funcioni des de bon principi. Aquest mecanisme molecular l’acaben d’identificar els investigadors del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Idibell, que dirigeix Manel Esteller.