Vaig anar a veure la teva pel·lícula Mientras dure la guerra el 12 d'octubre, quan no coneixíem la sentència del Procés ni el resultat de les eleccions, el Tsunami encara no s'havia estrenat a l'aeroport i Franco era al Valle de los Caídos. Ha passat un mes i vull intentar escriure per què em va deixar regirat aquella pel·lícula tan elogiada.

Com explicava Xavi Serra a l'entrevista que va fer a Alejandro Amenábar, la nova pel·lícula del cineasta, Mientras dure la guerra, va fer aixecar moltes celles per la tebior i l'equidistància amb què relata l’ascens al poder de Franco durant la Guerra Civil quan es va estrenar al Festival de San Sebastià. Tanmateix, als grups d'extrema dreta no els ha semblat prou equidistant. Ahir a la nit un grup de radicals d'Espanya 2000 van entrar als cinemes Lys de València per boicotejar la pel·lícula d'Amenábar. En total eren una vintena de persones les que van irrompre a la sala amb crits d'"Arriba España" i "Viva Cristo Rey".

Encara està per veure si vencerà, però la nova pel·lícula d’Alejandro Amenábar, Mientras dure la guerra, no va convèncer en la seva presentació ahir al Festival de Sant Sebastià. Va ser aplaudida, sí, però també va fer aixecar moltes celles per la tebior i equidistància amb què relata l’ascens al poder de Franco durant la Guerra Civil. La història principal, tanmateix, gira al voltant de Miguel de Unamuno quan, pensant que portaria l’ordre a la República, es va posicionar a favor de la insurrecció militar per després retirar-li el suport amb un famós discurs davant del general Millán-Astray i altres líders franquistes al paranimf de la Universitat de Salamanca, uns fets que encara avui són objecte de discussions acadèmiques. Amenábar no falta a la història, però dispensa a l’escriptor un tractament massa sentimental, presentant-lo com un ancià rondinaire i excèntric amb un gran cor, estereotip de provada eficàcia dramàtica però que esborra la complexitat del personatge. Això sí, no se li pot negar a Mientras dure la guerra un cert sentit d’oportunitat, ja que arriba just quan el feixisme està ressorgint de la cova; alhora, no sembla el moment ideal per plantejar reconciliacions, sinó per exigir justícia i memòria històrica.