Una jove vestida completament de blanc es va posar dreta sobre el sostre d’un cotxe i va entonar proclames davant de milers de persones per exigir la fi de la dictadura d’Omar al-Baixir. La imatge es va fer viral i aquella noia es va convertir en el símbol de la revolta al Sudan. No és estrany que ara el Sudan sigui el primer país àrab de l’Orient Mitjà que té una dona ministra d’Afers Estrangers, Asmaa Abdallah. Ningú com ella encarna millor aquesta nova era d’esperança, en què les dones van tenir un rol crucial al fer possible el canvi al país. Darrere queden més de tres dècades de dictadura militar.

L’abril de l’any passat, la crida al boicot de consum de tres marques al Marroc corria com la pólvora a través de Facebook: la llet Centrale Danone, l’aigua Sidi Ali i les gasolineres Afriquia. Era una forma de protesta sorda, protagonitzada pel jovent, que va néixer qüestionant la pujada de preus de productes bàsics i de seguida es va convertir en un moviment contra les desigualtats socials, el nepotisme i la corrupció, i es va concentrar contra personatges de l’entorn del rei Mohamed VI. El mukhateb (boicot) no es podia reprimir a cops de porra, com va passar amb la revolta del 2016 a la zona del Rif per exigir millores socials. Dues de les tres empreses afectades han acabat abaixant preus, però probablement la principal victòria del moviment, sense cares visibles, és haver obligat un règim de naturalesa oligàrquica a parlar dels problemes socials i econòmics del poble. “Els joves al Marroc se senten exclosos del sistema polític i per això hi ha tanta emigració -legal i clandestina-. Les xarxes socials són un refugi per expressar-se amb llibertat i una resposta a la premsa oficial, i a més Facebook contribueix a crear un sentiment d’identitat compartida, una possibilitat de desafiar l’ordre establert”, explica l’investigador Taha Tayebi.

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acollirà fins al 28 de gener l'exposició 'En rebel·lia. Narracions femenines al món àrab', una mostra que pretén denunciar com "les visions estereotipades i unilaterals sobre la dona àrab com a submisa i obedient no es corresponen amb la realitat".

La sociòloga i escriptora marroquina Fatima Mernissi, considerada un referent al món àrab pels seus escrits sobre el paper de la dona en les societats àrabs i islàmiques, ha mort aquest dilluns en una clínica de Rabat als 74 anys a causa d'una malaltia que ha patit durant els últims tres anys.

Un tribunal sudanès ha ordenat avui dilluns l'alliberament de la dona que va ser condemnada a mort el passat mes de maig per abandonar l'islam i convertir-se al catolicisme.

En un any de revolucions les dones del món àrab s'han fet un lloc al carrer. Però el seu protagonisme a la revolta no ha trencat la barrera de les institucions ni ha posat al centre la lluita per la igualtat. Van estar en primera línia per fer caure el vell ordre i es van guanyar a pols un espai al carrer exposant-se a les porres, les bales i els gasos lacrimògens, al costat dels seus companys. No s'oblida fàcilment la imatge de policies egipcis apallissant una manifestant coberta amb nicab que va acabar tirada a terra, mig despullada, prop de la plaça Tahrir. Tampoc la Pietà contemporània, en forma de dona iemenita abraçada al fill ferit, que ha merescut a Samuel Aranda el World Press Photo. Les dones han estat en primera línia de la reivindicació de dignitat i llibertat que ha sacsejat el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, però el seu esforç no s'ha vist recompensat en unes transicions en què l'islamisme polític és hegemònic a les institucions més o menys remodelades.