Envoltada de fils, agulles i teles, Carme Vidal (Palma, 1996) ha fet del seu hobby una passió i una sortida laboral. Mentre treballa en una botiga de teles, impulsa la seva pròpia marca de vestits de núvia amb una proposta diferent de la resta: els vestits seran modulars —aniran per peces i es podran fer diverses combinacions— i es llogaran, no caldrà comprar-los. Mentre es dedicava a aquest projecte, li ha sortit una nova oportunitat de negoci: la confecció de vestits per a la Patrona de Pollença, la batalla dels moros i cristians amb Joan Mas com a protagonista. Aquest nou projecte planteja una novetat fins ara inexistent: feminitzar els vestits de mora.

¿Tenen alguna cosa en comú l’art sacre del segle XI o els objectes decoratius del segle XVIII amb les creacions de Versace o Dior? ¿Poden conviure l’art i la història amb l’alta costura? La resposta és rotundament sí. El Museu del Louvre ha inaugurat aquest divendres una exposició inèdita, Louvre couture, que proposa un diàleg entre els dos mons, el de l’art i el de la moda. Es podrà veure fins al 21 de juliol. 

S'acaben els moments per lluir els millors estilismes de la Setmana de l'Alta Costura de París i Katy Perry no ha volgut desaprofitar la seva oportunitat. Des de fa anys la cantant californiana s'ha posicionat com una de les celebrities més vinculades als dissenys espatarrants, i el d'avui no ha estat una excepció: un vestit de 200 metres de cua amb la lletra de la seva pròxima cançó.

No és el més vistós de l’exposició, però brilla des d’una aparent discreció. És un vestit negre de còctel que data del 1961, però es veu rabiosament actual: consta d’un top sense mànigues ajustat i una faldilla arran del genoll de crepè de seda, tot prisat de dalt a baix. Un llaç s’ajusta a la cintura i estructura la silueta femenina. La seva anterior propietària es deia Eulàlia Artés de Ribera i ara el seu vestit forma part de l’arxiu de la botiga Santa Eulàlia.

“Només m’agrada el camí que condueix a l’èxit”, confessava Lagerfeld en una entrevista a Le Figaro l’any 2001. Sense floritures ni marxes forçades, el modista només volia dissenyar peces per fer felices les dones que les portessin. Les seves idees estaven en constant moviment, l’horroritzava la institucionalització de la moda, no es considerava artista i tampoc feia art, simplement creava per desafiar la permanència i modernitzar la indústria. Amb unes ulleres de sol negres que li permetien observar sense ser observat, cabell blanc platí estilitzat amb una cua de cavall baixa i sempre vestit amb trajo clàssic, Karl aprèn a viure sota el seu personatge.

Les campanes repicaven mentre els assistents a la desfilada de Schiaparelli buscaven el seu lloc assignat. El xou havia de començar a les 10 del matí, ubicat a París, però, com ja se sap, aquestes coses mai comencen puntuals. Trenta minuts més tard de l’hora establerta, la primera model trepitjava la passarel·la i iniciava la jornada: dramatisme i contrastos, l’ADN de Schiaparelli sota la batuta del dissenyador Daniel Roseberry, anticipava una setmana plena d’art, moda, creació i glamur; un espai en què cada dissenyador interpreta i reinterpreta la costura i l’artesania a la seva manera.

En temps confusos es tendeix a abraçar la bellesa com a via d’escapatòria de la realitat. En l’àmbit de la moda, aquest bàlsam estètic es va teixir a París durant la segona meitat del segle XIX amb el naixement de l’alta costura i amb tots els mestres de l’agulla que van convertir el seu saber fer en un art. Ara, el llegat dels dissenyadors que van construir aquesta fàbrica de somnis apareixen com a desplegables en un llibre pop-up que retrata les escenes més icòniques de la indústria de la moda a través d’anècdotes que també permeten descobrir la persona que s’amaga darrere de cada disseny. Escenes d’alta costura el signa l’il·lustrador Jordi Labanda amb els textos d’Estel Vilaseca, editora de continguts de moda. Fem un repàs als grans dissenyadors que apareixen en aquest llibre.

Després d'un any sense desfilades, el calendari oficial de la Federació d'Alta Costura i Moda ha ressuscitat aquesta setmana amb fins a vuit passarel·les presencials. Grans maisons com Dior, Chanel, Jean-Paul Gaultier, Balenciaga, Zuhair Murad, Giorgio Armani Privé i Vaishali S. han presentat de manera física les seves col·leccions tardor-hivern 2021-2022, mentre la resta optaven pel format virtual. D'entre totes les presentacions han destacat per motius d'actualitat Balenciaga i Jean-Paul Gaultier, que han acaparat tota l'atenció per motius diversos.

En la història de l’alta costura hi ha hagut grans noms femenins, des de Coco Chanel a Elsa Schiaparelli, però el cert és que ha sigut un sector en què històricament han triomfat els homes, una tendència que tot just ara es comença a trencar. “I en el cas de l’alta costura a l’estat espanyol això encara era més flagrant”. Ho diu Josep Casamartina, historiador de l’art i director de la Fundació Antoni de Montpalau, responsable de l’exposició Les tres dames de l’alta costura, que es podrà veure fins al 18 de desembre a la seu de la Fundació Rocamora, al barri del Putget de Barcelona.

Entre la marea negra que ha sigut l'última desfilada de Christian Dior a París, ha destacat de manera evident el vestit que la italiana Maria Grazia Chiuri ha creat per tancar la presentació. Es tracta d'un vestit que sembla inspirat en una casa de nines però que en realitat recrea amb or –tal com expliquen diversos mitjans especialitzats– la casa de la mítica 'maison' a París, ubicada al número 30 de l'avinguda Montaigne i on estava tenint lloc la desfilada.

El 23 de gener, pocs minuts després de les 3.30 de la tarda, les germanes Yolanda i Cristina Pérez van sortir a saludar el públic que omplia una de les sales de l’Hotel Le Marois de París, on acabaven de presentar la primera col·lecció d’alta costura de la seva marca, Yolancris. Entre el públic, a primera fila, la Mercedes -la seva mare- aplaudia emocionada i orgullosa. “Quan vaig sortir a saludar i la vaig veure allà asseguda no sé què em va passar però em va agafar un atac de plorera incontrolable”, recorda la Yolanda, l’encarregada de la part creativa i dels dissenys. “Jo no soc gens de plorar, però en aquell moment no podia ni parlar, així que vaig anar cap al backstage i allà ho vaig treure tot. Allò era incontrolable”, diu ara entre rialles mentre la Cristina, la germana encarregada de la part financera i la gestió de la marca. Les llàgrimes van ser el final feliç d’una aventura que ha portat aquestes germanes de Sabadell fins a la Setmana de l’Alta Costura de París, un dels clubs més selectes i hermètics del món de la moda. Així, al mes de gener es van convertir en la primera marca catalana -i espanyola- en 10 anys a desfilar en aquest marc únic. L’últim a fer-ho va ser Josep Font, un dels dissenyadors més valorats a nivell internacional.

En un apartament al segon pis d’un casa al poble de Santeramo in Colle, al sud d’Itàlia, una dona de mitjana edat treballa àrduament sobre la taula de la cuina, asseguda en una cadira negra encoixinada. Cus amb cura un sofisticat abric de llana que es vendrà per entre 800 i 2.000 euros quan arribi a les botigues com a part de la col·lecció tardor-hivern de Maxmara, una de les marques d’alta costura italiana. Tanmateix, la dona, que va demanar mantenir l’anonimat per por de perdre la feina, només cobra un euro per metre de roba cosit. Està contractada per una fàbrica local que també fa roba per altres marques molt conegudes de la indústria de la confecció de luxe, com Louis Vuitton. Segons ella, el màxim que ha guanyat són 24 euros per haver cosit un abric sencer.

"Els vestits d’alta costura tenen el caràcter únic i insòlit de l’obra d’art. Són de les últimes coses que es continuen fent a mà i aquest valor és insubstituïble, perquè dona a tot el que crea el que cap màquina li pot donar: la poesia de la vida". Aquestes paraules que va deixar escrites el dissenyador Christian Dior han pres més sentit que mai en la Setmana de l’Alta Costura, que s’ha celebrat a París i que ha tancat les portes aquest dijous. Sobre la passarel·la s’han pogut veure les creacions més preciosistes d’algunes de les 15 marques que tenen l’exclusiu segell de la Federació de Moda i Alta Costura de França, el que permet desfilar en la setmana de l’'haute couture'. Fem un repàs de les novetats presentades per set imprescindibles de l’Alta Costura.

Després de dos dies d’arrencada sense gaire unitat amb grans noms com Givenchy, Schiaparelli i Chanel marcant les seves pròpies tendències, ahir va arribar a la Setmana de l’Alta Costura de París el moment de l’explosió. I és que Armani Privé, Martin Margiela, Elie Saab i Jean Paul Gaultier van coincidir damunt de la passarel·la en un punt que resulta completament evocador si parlem d’alta costura: el maximalisme. Interpretat per cada creador des del seu prisma, aquest artifici de l’alta costura més tradicional, expressat sense cap mena de contenció ni de complex, va ser la clau de volta de les seves desfilades.

Digues-me on t’exhibeixes i et diré qui ets. París ha acollit aquesta setmana les col·leccions d’alta costura per a la pròxima primavera/estiu 2018 i les cases que formen part d’aquest cercle restringit de la moda tenen les seves normes i tradicions que afecten totes les desfilades. Un d’aquests costums és el lloc on les firmes decideixen presentar les col·leccions temporada rere temporada, una altra manera de comunicar qui són, què venen i a qui ho volen vendre. Fins i tot les més underground tenen les seves estructures establertes, això sí, a contracorrent.

Chanel ho ha tornat a fer. La maison francesa ha impressionat aquest dimecres amb la posada en escena de la seva desfilada d'alta costura a París reconstruint un casino on jugaven actrius com Kristen Stewart o Julianne Moore mentre al seu voltant desfilaven les models.