Lady Gaga va vendre aquest dijous, en menys de quatre hores, totes les entrades per als tres concerts que oferirà a Barcelona a l'octubre, les úniques dades de la seva gira The Mayhem Ball a Espanya. De les 12 del migdia a les 4 de la tarda es van exhaurir les 54.000 entrades disponibles per al Palau Sant Jordi de Barcelona, segons la promotora Live Nation. L'àlbum Mayhem, des del seu llançament, ha tingut un èxit automàtic de crítica i públic, i va debutar en el primer lloc del Billboard 200.

L'octubre del 2023, Joan Laporta acollia a la llotja de l'Estadi Olímpic Lluís Companys Mick Jagger i Ron Wood, membres dels Rolling Stones. El Barça rebia el Reial Madrid a Montjuïc en un partit que acabaria malament, amb Jude Bellingham marcant dos gols i l'equip blaugrana jugant amb la famosa llengua dels Stones al pit. Dos anys després, el camí del Barça es torna a trobar amb el del grup britànic. La directiva de Laporta, que ha vist com les possibilitats de tornar aquesta primavera al Camp Nou es compliquen cada dia que passa, podrà acabar la temporada a l'Estadi Olímpic perquè la gira prevista per Jagger i companyia finalment no es farà.

"Heu parlat d'anar a Montjuïc com si fos anar a Sibèria". Aquesta frase la va dir un directiu del Barça fa un any mal comptat per protestar per les baixes dades d'assistència al Lluís Companys. El futbol no era per tirar coets i l'ambient era més aviat gèlid. Però la culpa era dels mitjans, per haver fet mala premsa de l'estadi. Que si hi feia fred, que si era lluny o que si un camp amb pista d'atletisme no pot ser mai un bon lloc per veure-hi futbol. L'exili temporal, mentre el Camp Nou estava en obres, es feia més feixuc del que molts havien imaginat. Menys escalf per als jugadors i menys diners a la taquilla, que se'n va ressentir, i molt. Entre la davallada d'ingressos i les entrades que van quedar per vendre es van facturar 100 milions menys respecte al curs anterior. Tot un mar de problemes en un club que, des de la pandèmia, viu al límit de la tresoreria.

"Els experiments, amb gasosa", deia Jose Muñoz fa uns dies a l’ARA. Tant ell com el seu germà David, els Estopa, explicaven que necessitaven tocar de peus a terra, i que aquest terra fos sòlid, conegut, familiar, i encara més davant del repte de tocar per primera vegada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb les entrades exhaurides: 60.000 persones que han pagat 45,71, 55,10, 61,71 o 72,71 euros. Preus populars comparats amb el que s’està pagant ara com ara en grans recintes. El concert d’ahir a Barcelona culminava la primera part de la gira amb què celebren el 25è aniversari de la publicació del primer disc, Estopa (1999), i el repertori triat s’adiu amb aquesta necessitat de saber-se en un lloc segur.

60.000 persones esperen que comenci el concert d'Estopa, aquest dimecres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 h. És el cim d'una gira multitudinària que celebra el 25è aniversari del primer àlbum dels germans David i Jose Muñoz, Estopa (1999), i alhora la publicació del disc Estopía (Sony, 2024). El Jose atén l'ARA per telèfon 48 hores abans del concert a Barcelona.

Ha passat gairebé un any des que la Fiscalia de Berlín va arxivar el cas contra el cantant del grup Rammstein, Till Lindemann, que era investigat per abusos sexuals. Diverses fans n’havien parlat, dels abusos, a les xarxes socials, però la Fiscalia, que va actuar d’ofici perquè cap dona no havia presentat denúncia, va considerar que “l'avaluació de les proves disponibles i l’escolta dels testimonis no permetien establir que l’acusat hagi tingut relacions sexuals no consentides amb dones”. El rebombori de fa un any no ha afectat el poder de convocatòria del grup alemany, que aquest dimarts ha actuat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb les 52.000 entrades exhaurides (els preus: de 62 a 150 euros).

Veure el Barça jugant a Montjuïc era necessari. No quedaven gaires opcions més. El Barça no va poder (o no va saber) aprofitar la pandèmia per guanyar temps jugant a porta tancada a l'estadi Johan Cruyff, com sí que va fer el Madrid. En aquells temps de Bartomeu, el Barça va seguir jugant en un Camp Nou buit que feia por, amb els crits dels jugadors ressonant pels vells murs, espantant els ocells que hi fan niu. No, el Barça ja tenia més deutes que somnis, llavors. I la següent directiva, encarregada de renovar l'estadi, ha estat qui ha pujat en penitència a Montjuïc. No és culpa seva, que la situació heretada fos un desastre. Sí que és cosa seva no haver-ho gestionat bé i haver castigat la moral dels fidels que fan un acte de fe i enfilen les rampes de Montjuïc cada setmana.

Als que neguen que el futbol sigui una religió, aquest article els ajudarà a recuperar la fe. Han estat setmanes de pregàries en forma de correus electrònics i trucades a l’Oficina d’Atenció al Barcelonista. Jornades de penitència en seients d’infaust confort a Montjuïc. Al final la insistència ha tingut efecte i la Mare de Déu de les Assignacions ha fet cas als feligresos que van encendre tants ciris com renecs deixaven anar veient partits del Barça. Contra el Nàpols, malgrat les entrades VIP i els seients reservats per als italians, aquells centenars d'abonats que sempre protestaven per la cadira que els tocava, veuran el futbol amb localitats de bona visibilitat.

Cada vegada que pregunten a Joan Laporta per les obres del nou Camp Nou, el president acaba la seva resposta parlant dels "imponderables". Set mesos després que les grues entressin a l'estadi, els treballs van a bon ritme i ja està en marxa la construcció de l'estructura de la tercera graderia. No hi ha contratemps, de moment, però encara falta molta feina per fer. La més delicada. Mentrestant, Montjuïc és la casa provisional d'un club que s'ha fet seu l'estadi olímpic, li ha rentat la cara i l'ha convertit en un bon recinte per jugar a futbol. Però és només per un temps limitat. Ningú desitja que l'estada es prolongui més del necessari. Ni l'arrendador ni l'arrendatari. El calendari té fixat el retorn al Camp Nou per al mes de novembre i tant el Barça com l'Ajuntament creuen els dits perquè es compleixi.

Dissabte es va registrar la segona millor entrada de la temporada a Montjuïc. Feia un mes que els blaugranes no jugaven a casa i es va notar a la graderia: 46.229 espectadors van anar a veure el partit entre el Barça i el Vila-real. Només en el clàssic de Lliga hi havia més gent (50.112). Era el primer enfrontament com a local després de les vacances de Nadal i, ben segur, els Reis d'Orient es van encarregar de fer feliç més d'un barcelonista regalant-li entrades.

L'assignació de les localitats a Montjuïc ha generat molta controvèrsia entre els socis del Barça que van adquirir el passi de temporada. El club s'havia compromès a premiar la fidelitat, a adjudicar els millors seients als que anaven més partits al Lluís Companys. Però a l'hora de la veritat, s'han hagut de conformar amb les sobres: les butaques properes al córner o a l'última fila. Les bones de debò, les centrades, les que estan a les primeres files de la segona graderia, es destinen als que passen per caixa. Sobretot, si compren una entrada amb la modalitat Basic Plus.

“Si tornes a fer un article sobre les localitats a Montjuïc, ja pots dir que és una vergonya. Et vas quedar curt, cada vegada estem en llocs pitjors”. Aquest missatge el va escriure l’Albert, que s’identifica amb el seu carnet de soci, i el va fer arribar a l’ARA el mateix dia que aquest mitjà publicava el malestar d’alguns socis que han adquirit el passi de temporada per anar al Lluís Companys. “Avui som al lloc ideal per veure gols olímpics”, afegia ell mateix, amb ironia, enviant diumenge un missatge a les 20.45 h, acompanyat d’una foto mostrant la seva ubicació al camp: just a la línia de porteria. No va ser l’únic que va protestar l’endemà del Barça - Atlètic de Madrid, el dia que es va registrar la pitjor assistència de la temporada: 34.568 espectadors, per sota del clàssic femení (38.707) i del Gamper (35.224).

"Ho farem guai. N'estic convençut. Farem un bon xou. I sobretot confio en el públic. On no arribem nosaltres hi ha el públic", diu David Muñoz (Cornellà de Llobregat, 1976). "Estem buscant la manera que el públic hi tingui encara més protagonisme", afegeix el seu germà Jose, nascut el 1978. Parlen del nou repte d'Estopa: fer el salt a recintes com l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona, el 10 de juliol de l'any que ve, i el Cívitas Metropolitano de Madrid, el 22 de juny (han exhaurit les entrades en 12 hores). Segons el David, espera que la gent en gaudeixi tant com quan ell va a un concert d'Extremoduro i coincideix amb tot de gent a qui també li agrada Extremoduro: "Hi ha una comunió molt gran. Me'ls miro i penso: són la meva gent". "Com diu el meu nebot, has de fer coses guais perquè quedin records guais", afegeix el Jose.

El Barça va modernitzar el 2018 la venda d'entrades per als partits del Camp Nou. Si tradicionalment s'havien comprat les localitats concretes, que s'escollien en el moment de fer la compra, a partir d'aleshores tan sols es podia indicar la zona on els espectadors volien veure el partit. Unes 24 o 48 hores abans, un programa informàtic dissenyat per a l'ocasió s'encarregava d'agrupar totes les peticions i, tenint en compte les entrades disponibles i les localitats que els abonats havien posat en modalitat de seient lliure, distribuïa les cadires i feia arribar els tiquets als espectadors.

Joan Laporta es va endur una sorpresa desagradable el primer dia que va anar a Montjuïc. Es va asseure a la cadira principal de la llotja i va contemplar que el futbol no s'hi veia del tot bé. Acostumat a la situació privilegiada del Camp Nou, va demanar als responsables de Barcelona de Serveis Municipals –BSM, l'empresa que gestiona els equipaments de l'anella olímpica– que el canviessin de lloc. La resposta va ser negativa, per qüestions arquitectòniques i de logística.

La sequera impedeix un dels rituals de la Barcelona turística. Les fonts ornamentals de la ciutat han deixat de funcionar per mandat de la Generalitat, també les de la Font Màgica de Montjuïc, les quals atreien cada nit centenars de visitants il·lusionats per veure l'espectacle de llum i aigua. "Sort que el Barça ha vingut a jugar aquí, això ens ha salvat. Perquè des que no funcionen les fonts aquest lloc estava mort a partir de mitja tarda i el lloguer és molt car", explica a l'ARA el Manel, el responsable del Bar les Cascades, situat al passeig Jean Forestier, just abans de l'últim tram d'escales que porten al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El Manel assegura que la suspensió temporal de les fonts –que va començar a finals de febrer– ha provocat "que segueixin sense estar en funcionament" els bars que hi havia una mica més avall, a la plaça Carles Buïgas. Tots quatre tenen la persiana abaixada.

Els trasllats són processos incòmodes, especialment per als clubs de futbol. Posen a prova la fidelitat d’unes aficions que no sempre estan predisposades a canviar les rutines per acompanyar els seus equips a l’exili. Tot i que la distància que separa de Montjuïc l’Spotify Camp Nou i els terrenys on fins al 1997 s’aixecava l’estadi de Sarrià és exactament la mateixa, quatre quilòmetres, la resposta de les respectives masses socials ha estat força diferent: l’Espanyol va aconseguir arrossegar un 45% més d'abonats en les dotze temporades que va viure a l’Estadi Lluís Companys que el Barça enguany. 

El Barça havia perdut el gol. No sabia en quin moment havia desaparegut, però va quedar-se a un pas de començar la defensa del títol amb dos empats sense gols. Hauria fet mal. Sort que el va recuperar quan els fantasmes de les crítiques ja planaven sobre l'estadi, quan el rellotge anava massa ràpid. Sort d'un instant de màgia de Pedri, amb una d'aquelles curses al cor de l'àrea rival en què el canari troba un forat on els altres veuen formigó. Un premi a la paciència de Gündogan, a qui no li crema la pilota als peus, autor de l'assistència. Entre els dos van allunyar la por de repetir els fets de Getafe, encara molt presents a la carn dels barcelonistes. La nova vida a l'Estadi Olímpic comença amb bon peu. Patint massa, però amb bon peu. I això, malgrat els nervis i les errades d'un equip que no recorda l'últim cop que Lewandowski semblava un candidat a la Pilota d'Or. Els gols els van haver de posar Pedri i Ferran quan ja era nit tancada.

Uns mesos abans del trasllat a Montjuïc, els arquitectes del Barça i els de Barcelona Serveis Municipals (BSM) es miraven amb lupa la capacitat màxima de l'estadi olímpic. Conscients que al Lluís Companys hi cabien la meitat d'aficionats que al Camp Nou, amb la davallada d'ingressos que això suposava, l'objectiu del club blaugrana era esprémer l'aforament tant com fos possible. Però una cosa és el que es dibuixa al paper i l'altra, ben diferent, la que s'acaba executant. Segons expliquen fonts de BSM, la previsió del Barça va ser tan optimista que a l'hora de la veritat no hi cabien alguns dels seients projectats. Després, van ser els bombers els que van tornar a passar el ribot, per les mesures de seguretat. La xifra final que consta a la llicència d'activitats és de 54.357 espectadors, uns 1.500 menys de la capacitat màxima inicial de l'estadi.

El Camp Nou va perdent l'aparença habitual fruit de les obres de reforma integral i el Barça ja s'ha traslladat a Montjuïc. El procés d'adaptació a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, però, sembla ser un mal de cap per a la junta directiva i els abonats, els quals amb prou feina superen els 17.500, lluny dels 26.000 esperats als despatxos d'Arístides Maillol. El pla de mobilitat no sembla haver convençut els socis i l'entitat blaugrana ha caigut fins a la tretzena posició de la classificació general d'abonats de la Lliga. A més, el Barça, superat per l'Espanyol, deixa de ser el club català amb més abonats i fins a sis equips de la Segona Divisió compten amb més socis fidels. De fet, hi ha un equip de la Primera Federació, el Deportivo de la Corunya, que també li passa per davant. Alhora, però, és més econòmic abonar-se a Montjuïc per veure al Barça que ser abonat per anar als estadis del Reial Madrid, el Vila-real, el València, l'Atlètic de Madrid, el Cadis, el Sevilla, el Betis, l'Almeria o l'Athletic Club.