La solidaritat amb Ucraïna dins la Unió Europea solia dependre dels quilòmetres de distància de cada capital fins a Moscou. Els governs de Polònia, Estònia, Eslovàquia i Txèquia van ser uns dels primers a posicionar-se al costat polític i militar de Kíiv, a més d’acollir-ne massivament els refugiats quan va començar la invasió russa.

Durant molts anys, el món mirava cap al centre d'Europa amb enveja, regió d'on provenien alguns dels millors futbolistes del planeta. Els seus equips protagonitzarien un munt de gires per la resta del continent per fer calaix i posar a prova el seu estil de joc, amb nombroses visites a Catalunya després de la Primera Guerra Mundial, partits que van ser claus en el creixement del futbol local, com els famosos amistosos de Nadal amb l'Sparta de Praga del 1921. La història, que no segueix una línia recta i fa girs de guió, ha fet que ara el futbol de l'est d'Europa miri amb enveja allò que passa al sud, quan fa dècades era al revés. Un Barça en crisi a la Champions encara és més fort avui en dia que qualsevol club del centre d'Europa, com el Viktoria Pilsen. Per al club blaugrana serà el debut a la històrica ciutat de Bohèmia, ja que l'anterior duel entre els dos equips en terres txeques, el 2011, va jugar-se a Praga perquè l'estadi del Viktoria no estava en condicions. La història del Barça no es pot entendre sense els duels contra equips del centre d'Europa i els jugadors d'aquestes terres. El Barça, que el 1933 va jugar amistosos amb el SK Pilsen, un altre club de la ciutat famosa per la seva indústria cervesera, ja que van inventar la cervesa pilsener, va fer-se un fart de rebre equips txecs als anys 20 i 30. Però n'hi havia un que era diferent dels altres.

Europa s'enfronta a un hivern difícil per la reducció en el subministrament del gas procedent de Rússia. L’encariment de l’energia i la pujada generalitzada dels preus estan afectant especialment la República Txeca, que ja registra una inflació del 17,2%, el doble de la mitjana europea. Aquesta situació i l’arribada del fred estan causant inestabilitat social al país centreeuropeu. Una manifestació multitudinària, amb la participació de 70.000 persones segons fonts policials, va omplir de banderes fa uns dies la plaça de Venceslau, al centre de Praga. Amb el lema "Txèquia en primer lloc", activistes i líders socials d’extrema dreta i pro-russos van aconseguir reunir ciutadans sense afiliació política, a més de moviments radicals i membres del Partit Comunista.

El govern txec ha començat aquest divendres les obres per demolir la granja de porcs de Lety u Písku, construïda sobre un camp de concentració gitano de l’època nazi. La decisió posa fi a dècades de lluita entre els propietaris de la granja, els grups d’ètnia gitana i el mateix govern, que ja va tancar el recinte l'any 2017 i en va oficialitzar la venda l’abril del 2018.

Enmig dels passadissos de l’estació central de Praga hi dormen desenes de persones que han arribat a la ciutat fugint de la guerra d’Ucraïna. Des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer, la República Txeca ha acollit més de 360.000 refugiats. Malgrat que el país va aprovar diverses lleis per facilitar l’accés al visat humanitari i a l’allotjament, hi ha, com a mínim, dues mil persones que no s’hi han pogut acollir: la comunitat gitana.

La guerra a Ucraïna fa mesos que va capgirar les prioritats de la Unió Europea. En aquest context, i després de tretze anys, la República Txeca torna a assumir la presidència del Consell de la UE a partir d'aquest divendres amb la intenció de canviar el focus cap a la integració europea dels països de l’est.

Ja fa un any des que les manifestacions en contra de la prohibició de l’avortament a Polònia van inundar els carrers de les grans ciutats europees. Des de llavors, la situació de milers de dones ha empitjorat, ja que no poden accedir a un procés d’interrupció de l’embaràs segur i legal. La defunció d’una dona, l'Agnieszka, a finals de gener a causa de la prohibitiva llei va transcendir als mitjans de comunicació i es va sumar a un cas molt similar documentat el novembre passat. Com elles, moltes altres dones volen o necessiten accedir a un avortament i no poden fer-ho, cosa que posa en risc la seva pròpia vida. I és que, tot i que aquesta intervenció continua sent legal a Polònia en cas de violació, incest o risc vital, molts professionals rebutgen dur-la a terme per estigma o per consciència.

El 16 novembre del 2019 Praga va reviure l'ambient revolucionari que trenta anys enrere havia inundat els carrers de la ciutat. Gairebé 300.000 persones van sortir a la capital de la República Txeca per exigir la dimissió del primer ministre, Andrej Babis, en una manifestació expressament convocada la vigília del 30è aniversari de la Revolució de Vellut, en què protestes multitudinàries i una vaga general havien posat fi a quatre dècades de règim comunista al capdavant del que llavors encara era la Txecoslovàquia sota l'òrbita soviètica.

Els papers de Pandora segur que són un os dur de rosegar per a tots els inclosos a la llista. Però el moment és especialment inoportú per a Andrej Babis, el primer ministre de la República Txeca, que menys d’una setmana després de l'escàndol s’enfronta a la reelecció. Les enquestes de les eleccions legislatives, que han començat avui i segueixen aquest dissabte, apunten a una victòria del partit de Babis, l’Aliança dels Ciutadans Insatisfets (ANO, per les seves sigles en txec, que també volen dir sí), però el joc d’aliances li podria dificultar o impedir la formació de govern, ja que les dues formacions que el segueixen han rebutjat donar-li suport.

Després d'anys de lluita, les dones gitanes esterilitzades forçosament a la República Txeca han vist per fi reconegudes les seves profundes ferides. Unes 400 dones, majoritàriament d'aquesta ètnia, esterilitzades sense el seu consentiment o sota pressions entre el 1966 i el 2012, rebran 300.000 corones txeques –uns 11.700 euros– com a indemnització. El president del país, Milos Zeman, ha signat el projecte de llei aquesta setmana.

Tècnics del servei meteorològic de la República Txeca han pogut determinar que el violent tornado que la setmana passada va afectar un grapat de pobles de Moràvia del Sud va ser un dels més forts que s'han format a Europa en les últimes dècades. Després d'analitzar els danys i la trajectòria del tornado s'ha estimat que va ser d'escala EF4 en l'escala de Fujita millorada, això vol dir que va provocar ratxes de vent màximes d'entre 270 i 320 km/h.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat suport al posicionament de la República Txeca respecte a l'obligatorietat de vacunar tots els infants de les malalties més comunes i esteses, una decisió que podria derivar en la imposició de vacunar contra el covid-19 tots els nens i nenes. La resolució s'ha fet pública aquest dijous i respon a les denúncies d'alguns pares que consideraven que la llei vulnerava els seus drets.

Almenys 200.000 persones, segons dades de la policia, s'han manifestat aquest dissabte als carrers de Praga per reclamar la dimissió del primer ministre de la República Txeca, Andrej Babis, acusat de conflictes d'interès i corrupció. La mobilització estava convocada amb motiu del 30è aniversari, demà diumenge, de la Revolució de Vellut, que va posar fi al règim comunista txec.

Imaginem que, el 1945, algú presencia l’alliberament de l’Europa Occidental i que el 1975, quan hi torna, es troba que els dictadors han reaparegut. Aquesta és ben bé la sensació de qui viatja a Centreeuropa 30 anys després de les revolucions de vellut del 1989.

Polònia, Hongria i la República Txeca es van negar a acollir les persones sol·licitants d'asil que van arribar a Grècia i Itàlia d'acord amb el mecanisme de repartiment provisional que havien pactat els estats de la Unió Europea el 2015 per majoria qualificada davant la crisi migratòria. La Comissió Europea va decidir portar aquesta negativa davant la justícia europea el 2017 i ara el tribunal amb seu a Luxemburg sembla inclinar-se en favor de l'executiu comunitari. Aquest dijous, l'advocada general de la UE ha conclòs que aquests tres països van incomplir les seves obligacions com a membres del club comunitari: l'estat de dret, el deure de cooperació lleial i el principi de solidaritat. Aquestes conclusions no suposen una sentència definitiva però sí que fixen el camí que el tribunal acaba adoptant en el 80% dels casos.

Més de 120.000 persones s'han concentrat aquest dimarts al centre de Praga reclamant la dimissió del primer ministre txec, el populista Andrej Babis, en el que ja és la manifestació més multitudinària al país des que va caure el règim comunista i la separació amb Eslovàquia fa tres dècades en l'anomenada Revolució de Vellut.

Un home s’ha immolat aquest divendres a la plaça central de Praga, en el cinquantè aniversari del suïcidi de l'estudiant Jan Palach al mateix lloc, per denunciar la invasió soviètica de l'agost del 1968, que va acabar amb el procés revolucionari de la Primavera de Praga.

L'ultraconservador Milos Zeman, de 73 anys, pròxim als grups d'ultradreta i amb estretes relacions amb Rússia i la Xina, ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials, amb el 90% del vot escrutat. L'actual president, que ha obtingut el 40,4% dels vots, s'enfrontarà en la segona volta el 26 i 27 de gener a l'independent Jiri Drahos, expresident de l'Acadèmia de Ciències, que ha obtingut el 25,8% i ha guanyat a la capital.

La República Txeca i Turquia s'enfrontaran aquest dimarts (21 h, UEFA.com) en el duel entre els equips pitjor parats del grup D. Els dos equips disputaran el partit a vida o mort per apurar les seves opcions de classificació. Dels dos, l'equip txec entrenat per Pavel Vrba es el que té més opcions de seguir endavant. Els txecs ocupen el tercer lloc amb un punt per davant dels turcs que encara no n'han sumat cap i són, conjuntament amb Ucraïna, el pitjor equip del campionat.

De l'excel·lència a la vergonya. Croàcia ho tenia tot fet, guanyava amb comoditat 0-2 i dominava el partit contra la República Txeca, però de la manera més absurda possible, relaxant-se abans d'hora, ha acabat desaprofitant un triomf que li hagués permès firmar la classificació matemàtica pels vuitens de final. A quatre minuts pel final, guanyava 1-2 quan alguns aficionats croats han llençat bengales i algun petard sobre la gespa. Això ha obligat a aturar el joc, i en la represa la República Txeca ha acabat trobant l'empat gràcies a un penal per mans dins de l'àrea que ha transformat Necid al 94'.