"L'acatament de la sentència significa el seu íntegre compliment", expressava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'octubre del 2019 després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. Amb aquella frase, Sánchez tancava la porta a la possibilitat d'indultar els líders independentistes condemnats, per bé que només un any després començaria a tramitar la mesura de gràcia i seria aprovada, finalment, el juny del 2021. Aquella decisió va portar de corcoll l'executiu espanyol, sobretot el soci majoritari de la coalició, el PSOE, que a diferència d'Unides Podem sempre s'hi havia mostrat reticent –Miquel Iceta a part–. A més, tenia la dreta al damunt exigint un compromís explícit a no indultar els presos.

Les condemnes als expresidents andalusos José Antonio Griñán i Manuel Chaves pel cas dels ERO ja són fermes. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimarts la sentència del 19 de novembre del 2019 que va dictar l'Audiència Provincial de Sevilla, en què condemnava Griñán a sis anys de presó perquè el considera responsable d'un delicte de malversació i prevaricació, i Chaves a nou mesos d'inhabilitació, sentenciat per prevaricació. Els dos expresidents socialistes van ser jutjats per haver mantingut un sistema il·legal de subvencions entre l'any 2000 i el 2011 que els hauria permès repartir de manera arbitrària fins a 680 milions d'euros. Malgrat la decisió del Suprem, el PSOE continua defensant "l'honorabilitat" dels dos expresidents andalusos, cosa que ha desencadenat una nova picabaralla política amb el PP, que reclama "depurar responsabilitats".

Era un dels dies marcats a l’agenda de Pedro Sánchez i, afortunadament per als seus interessos, va arribar després de les eleccions del 10 de novembre i amb un preacord de coalició ja firmat amb Unides Podem. L’Audiència de Sevilla va fer pública ahir la sentència del cas dels ERO d’Andalusia, en la qual va condemnar 19 dels 21 acusats, entre els quals els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, aquest últim a sis anys de presó pels delictes de prevaricació i malversació. La dreta espanyola no va trigar a reclamar la dimissió del president del govern espanyol en funcions i a recordar-li que va tombar Mariano Rajoy amb la moció de censura pel cas Gürtel, però el PSOE va minimitzar l’afectació del cas a l’actual líder socialista. Tant és així que qui va comparèixer a Ferraz va ser el secretari d’organització del partit, José Luis Ábalos, que va criticar la “cerimònia de la confusió” instigada per PP i Cs.

1. L'origen de la investigació

L'origen de la investigació es remunta a l'any 2009, després que dos empresaris hotelers de Sevilla detectessin un intent d'extorsió a les seves societats i decidissin gravar de manera oculta exdirectius de l'empresa Mercasevilla. Gràcies a aquestes filmacions, la policia va descobrir expedients de regulació d'ocupació amb què es prejubilava i acomiadava persones que no pertanyien a Mercasevilla a través de diners provinents de la caixa dels ERO.

]]>

El judici de la denominada peça política dels ERO ha començat aquest matí (10.50 h) a Sevilla després de gairebé 7 anys d'investigació. Les peticions de presó van dels 2 als 10 anys per a 22 alts càrrecs de la Junta d'Andalusia, els més rellevants dels quals són els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

]]>

La detenció del successor d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, Ignacio González, en una operació de la Guàrdia Civil relacionada amb la gestió de l'empresa Isabel II, forma part d'una llarga llista d'investigacions judicials per corrupció a ex presidents autonòmics. Se'n comptabilitzen 15, set del PP, set del PSOE i un de CiU, l'ex president de la Generalitat Jordi Pujol. Alguns d'ells han passat per presó, alguns han estat absolts i d'altres tenen la causa encara oberta.

]]>

El jutge de reforç Álvaro Martín, que investiga el cas dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) fraudulents a Andalusia, ha dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral contra els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i uns altres 24 antics alts càrrecs de l'administració andalusa, entre els quals 6 exconsellers.

]]> Manuel Chaves i José Antonio Griñán han estat processats pel jutge. Aniran a judici per determinar si són culpables d’algun delicte en el repartiment de 854 milions d’euros, que són uns diners que formaven part d’un fons que va durar 11 anys, del 2000 al 2011, i que es va crear per ajudar empreses amb dificultats, que entraven en ERO, en expedient de regulació d’ocupació, a través de subvencions i prejubilacions per als seus treballadors. El que la justícia vol saber és si aquests subsidis es van concedir de manera arbitrària i amb finalitat política, electoral, per fidelitzar el vot.

]]>