Fa pocs anys era una àrea industrial a tocar de tres dels municipis més empobrits de la banlieue al nord de París: Saint-Denis, Île Saint-Denis i Saint-Ouen. El paisatge ha canviat del tot: ara s'alcen desenes d'edificis de colors acabats de construir que formen part de la vila olímpica que acollirà els 14.500 atletes i membres de les delegacions que participaran en els Jocs de París 2024 i els 9.000 atletes dels Paralímpics. Encara hi ha operaris fent-hi els últims retocs, però la vila ha quedat inaugurada oficialment aquest dijous pel president de la República, Emmanuel Macron, i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

La primera dona que va ocupar la secretaria perpètua de l'Acadèmia Francesa, Hélène Carrère, sempre va exigir que li diguessin "el secretari perpetu" i no pas "la secretària perpètua". La historiadora i politòloga, que va ocupar el càrrec més important de la institució de la llengua francesa des del 1999 i fins a la seva mort fa tres mesos, era una ferma opositora del llenguatge inclusiu i la feminització de càrrecs. De fet, durant el seu llarg mandat a l'Acadèmia, la institució va considerar tabú durant molts anys la feminització de professions i càrrecs en la llengua francesa. Va acabar acceptant que es pogués dir "metgessa", "enginyera" o "ministra" el 2019, fa només quatre anys, pressionada per la realitat social i lingüística.

La visita oficial de Carles III a França per escenificar la reconciliació entre el Regne Unit i el país gal està deixant imatges plenes de pompa i celebració, però també de moment curiosos que han sorprès els monàrquics. I és que durant la visita del rei, el president francès, Emmanuel Macron, s'ha saltat una de les regles més preuades de la casa reial anglesa: hi ha una norma no escrita que prohibeix tocar el rei i que es va mantenir durant tot el regnat d'Elisabet II. Macron, però, no ha fet cas d'aquesta norma de protocol durant la visita de Carles III i se l'ha vist en repetides ocasions tocant el braç del rei anglès.

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?

El president de França, Emmanuel Macron, ha complert la seva promesa de dissoldre el moviment ecologista més actiu els últims mesos al país, Les Soulèvements de la Terre [les revoltes de la terra], tot i les crítiques que ha rebut. Es tracta d'un col·lectiu nascut el 2021 que agrupa més d'un centenar d'organitzacions i grups ecologistes, actors rurals i moviments socials, i que ha protagonitzat les últimes grans manifestacions contra infraestructures franceses, com els megaembassaments artificials, la futura línia ferroviària entre Lió i Torí i la variant de Rouen.

“La reforma de les pensions de Macron és molt millor que la de Pedro Sánchez”: ho ha dit Alberto Núñez Feijóo a Brussel·les, amb els carrers de França encesos per la indignació popular. No sembla el moment més oportú, però el president del PP viu en una bombolla que el fa insensible als senyals exteriors. El seu discurs té una sola marxa: encadenar un no a Sánchez rere l’altre. I tant és així que el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, li va aconsellar que fes una oposició constructiva.

França ha viscut aquest dimarts la sisena jornada de vaga general en contra de la reforma de les pensions impulsada pel president Emmanuel Macron, un projecte de llei que el Parlament ha d'aprovar aquest mes. Els sindicats francesos consideren "injusta" la reforma, que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, i han mobilitzat tot el país. Les manifestacions d'avui al carrer han aplegat, segons la policia, 1,28 milions de persones a tot el país, una xifra rècord, que els organitzadors eleven a 3,5 milions. Philippe Martinez, líder de la CGT, el principal sindicat del sector públic a França, critica en una conversa amb l'ARA l'actitud de Macron, que no ha cedit tot i les protestes "històriques" al carrer.

La premsa assegura que el president de la República, Emmanuel Macron, l'adora. “És el seu ull dret”, titulava Le Parisien en una notícia que parlava d'una de les seves polèmiques d'aquest estiu. Però el ministre preferit de Macron, Éric Dupond-Moretti, titular de Justícia, és el protagonista d'un nou escàndol al si del govern francès que torna a posar contra les cordes el president. El ministre s'asseurà al banc dels acusats per haver-se venjat, suposadament, de magistrats que es van creuar en el seu camí quan Dupond-Moretti era un cèlebre i poderós advocat. Acusat de conflicte d'interessos per haver obert expedients disciplinaris contra els magistrats poc després d'entrar al govern, és el primer ministre francès en la història del país que és enviat a judici mentre encara ocupa el càrrec.

No està la cosa internacional per fer bromes, però ja que Iván Redondo i Enric Juliana han obert la veda humorística comparant Sòria amb Síria i amb Sibèria, jo també em llançaré a l'humor negre apocalíptic. Circula un mem en el qual es veu el president Macron assegut en una llarga taula del Kremlin. Té al davant el president rus, Vladímir Putin. Macron li demana a Putin que, sisplau, li ofereixi un got d'aigua. I Putin li pregunta, entre riallades, si la vol amb gas o sense gas.

Ni el president, Emmanuel Macron, ni el líder de la unió de les esquerres, Jean-Luc Mélenchon, són candidats a les eleccions legislatives que França celebra aquest diumenge en segona volta. Però, paradoxalment, els comicis es perceben com un duel entre els dos líders. Després de les presidencials de l’abril, el cicle electoral es tanca amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional, i Macron lluita ara per mantenir la majoria absoluta. No ho tindrà fàcil: la nova unió ecològica i social de les esquerres (Nupes) ha agafat embranzida i amenaça de deixar el president sense els 289 escons que li calen per dominar el Parlament.

Gairebé dos mesos després de les eleccions presidencials en què Emmanuel Macron va ser reelegit, els francesos voten aquest diumenge a la segona volta de les eleccions legislatives per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A la primera volta, celebrada el 12 de juny, la majoria presidencial de Macron (Ensemble) i la unió de les esquerres (Nupes) van empatar amb percentatge de vots, però el dia decisiu per conèixer la composició del Parlament serà aquest diumenge. A França, les legislatives es coneixen popularment com la tercera volta.

La Unió Europea es temia un terrabastall o, com a mínim, un futur molt més complicat si la ultraconservadora Marine Le Pen s'hagués convertit aquest cap de setmana en la presidenta de la República Francesa. Però amb la victòria de Macron, a Brussel·les respiren, després de contenir l'alè des que la líder del Front Nacional va passar la primera volta. No només perquè la gestió de la guerra a Ucraïna requereix unitat i l'empenta que aportava l'europeisme de Macron, sinó també perquè amb la pandèmia i l'enfrontament amb Rússia s'ha guanyat consciència de la necessitat d'una Europa més geopolítica que no s'entén sense el motor gal. Les reaccions de les diferents veus i líders comunitaris que s'han anat transcorrent des que es va proclamar la victòria del liberal proven la importància europea d'aquestes eleccions.

Encara és aviat per saber si el president de França, Emmanuel Macron, serà capaç de frenar diumenge l’extrema dreta, però el candidat a la reelecció ha aconseguit aquest dimecres exposar públicament les debilitats i contradiccions de la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, en el cara a cara que els dos candidats han fet en directe a la televisió pública francesa, TF1. Le Pen ha aconseguit mostrar-se menys agressiva que en el debat de fa cinc anys, però Macron l’ha posat contra les cordes una vegada rere l’altra desemmascarant el populisme de les seves propostes i posant en dubte la seva capacitat per governar.

Quan a Louis Aliot, alcalde de Perpinyà i membre de Reagrupament Nacional, li van preguntar la setmana passada quines possibilitats tenia la candidata Marine Le Pen d’imposar-se a Emmanuel Macron a la segona volta i convertir-se en presidenta, Aliot va contestar: “Exactament les mateixes possibilitats que François Mitterrand tenia de vèncer Valéry Giscard d'Estaing el 1981”. Aquell any, Mitterrand va guanyar per sorpresa Valéry Giscard d’Estaing. Les enquestes donaven com a favorit el president sortint, però el candidat socialista les va capgirar. 

“Res és impossible”, proclamava eufòrica dijous la líder d’extrema dreta Marine Le Pen en el seu últim míting de campanya, celebrat a Perpinyà, entre crits de “guanyarà”. Le Pen, que començava fa mesos la campanya electoral amb el seu lideratge polític amenaçat per la irrupció d’un nou candidat d’ultradreta, Éric Zemmour, l'ha acabat aquest divendres convençuda que aconseguirà guanyar a la segona volta el favorit, el president Emmanuel Macron. A les enquestes, la candidata de Reagrupament Nacional (RN) ha fet un esprint al final de la campanya espectacular que fa pensar que Macron ja no té garantida la reelecció. En els últims dies s’ha instal·lat la idea que Marine Le Pen pot guanyar i els sondejos alimenten la possibilitat. 

D’aquí a poques setmanes es compliran 42 anys de la victòria de François Mitterrand, primer president socialista de la Cinquena República francesa. El maig del 1981 Mitterrand va vèncer a les eleccions, gairebé per sorpresa, Valéry Giscard d’Estaing en un moment en què l’extrema dreta de Jean-Marie Le Pen –pare de l’actual candidata de Reagrupament Nacional (RN)– començava a treure el cap. Per a molts, un dels mèrits de Mitterrand va ser aconseguir aglutinar el vot d’esquerres. Quatre dècades després, l’esquerra francesa es presenta a l’elecció presidencial més fragmentada que mai i sense opcions d'aconseguir la presidència. Es consolida la seva descomposició. 

Fa mesos que França viu en un clima electoral permanent, però la campanya per a les eleccions presidencials de l’abril ha arrancat oficialment aquest dilluns amb el president, Emmanuel Macron, com a gran favorit. Segons les enquestes d’intenció de vot, Macron passarà a la segona volta amb un avantatge molt ampli respecte a la resta de candidats i el més probable és que també guanyi en el duel final. Les enquestes donen poc marge a la sorpresa, però la segona volta, amb només dos candidats finalistes que es disputen la presidència, sempre té un element d’incertesa. A això s’aferren la líder d’extrema dreta Marine Le Pen i el líder de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, els dos candidats més ben posicionats –segons els sondejos– per disputar la segona volta amb el president de la República. 

La crisi entre Ucraïna i Rússia avança en forma de muntanya russa. Quan aquest dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors de la UE a primera hora del matí, l'atenció se centrava en una possible cimera entre el president rus, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Joe Biden. Però al sortir de la llarga trobada la situació era completament diferent: Putin estava a punt d'anunciar el reconeixement de les repúbliques pro-russes del Donbass. Poques hores després, el president rus signava els documents que ho ratificaven i la UE hi responia amb l'anunci de sancions.

Continuen els esforços diplomàtics al més alt nivell per apaivagar la tensió amb Rússia a la frontera d'Ucraïna, i la Unió Europea es manté a la mercè de Washington, que lidera les converses amb el Kremlin. Els contactes entre l'administració del president nord-americà Joe Biden i els diferents interlocutors de Brussel·les són constants, però alguns –sobretot França– creuen que la UE hauria de tenir la seva pròpia veu. "Volem ser part d'aquesta discussió i no és estrany que Macron ho digui", deia una altra font diplomàtica aquesta setmana en referència a la crida que el president francès va fer des d'Estrasburg perquè Europa tingui la seva pròpia proposta defensiva i el seu propi diàleg amb Rússia.