L a Casa del Pardo, un preciós palau renaixentista del segle XVI, és l’edifici més antic i venerable del Vendrell. També és la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, dedicada a conservar i difondre l’obra d’un escultor poc conegut pel gran públic però que, en vida, va guanyar-se l’admiració i l’estima de figures com Picasso i Tristan Tzara, entre molts altres.

Som a l’any 1939, finals d’un estiu de canícula en què França s’abocarà a l’irreversible: que Apel·les Fenosa conegui Coco a través d’amics comuns en un clima de “guerra estranya”. Des de la primavera, als salons parisencs no es parla d’altra cosa que de les noves creacions de Chanel, “els vestits llargs de mussolina gitana amb florejats lleugerament tricolors…” A França encara impera la ignorància sobre la gravetat de les negociacions internacionals. Al maig arriba als cinemes 'La règle du jeu', de Jean Renoir, rebuda amb esbroncades pel públic. Tanmateix, la pel·lícula es fa lúcidament ressò d’una societat que s’acaba. Chanel en va firmar els vestits.

Començaré pel final. Quan Jean Marie del Moral, un dia clar de primavera a París, em va proposar visitar la Maison Cocteau a Milly-la-Fôret vaig dir que sí tot d’una gairebé inconscientment. Però el motiu és ben senzill. M’entusiasma conèixer cases, tota casta de cases, trob que són el lloc més personal d’un individu, el seu retrat sense impostures ni retocs, i si per afegitó és la casa d’un escriptor hi ha un plus d’interès perquè des de la façana a l’interior puc descobrir tot d’indicis i de significacions que em poden enriquir la lectura de la seva obra. I si, per afegitó, la casa és d’un escriptor estimat com Jean Cocteau sé que tot element d’aquell lloc em posarà ales a la lectura, m’obrirà el cap a noves interpretacions dels seus textos i em farà descobrir un estol de signes suplementaris dels seus escrits.

A la plaça de la Concòrdia els plataners matisen la llum de mitja tarda i ofereixen una ombra refrescant mentre els nens és desfoguen amunt i avall en sortir de l’escola. Sempre és un gust trobar-se amb el fotògraf Jean Marie del Moral, tot un personatge, autèntic artífex d’aquest 'Rar' que presentem avui. La història que ens explica, davant d’un te, és fascinant, parla de l’exposició d’Apel·les Fenosa al Quebec, de com el va conèixer al Vendrell, parla d’un món tan proper com internacional i nosaltres ens hi capbussem de seguida per construir un número ple de referències inspiradores. Així anem cosint els protagonistes, un darrere l’altre, Coco Chanel, Apel·les Fenosa, Jean Cocteau, Picasso, i els enllacem amb magnífics textos de Catherine de Montalembert, Biel Mesquida, Josep Miquel Garcia, conduïts per la refinada mirada del Jean Marie, i les seves imatges dels espais, detalls, obres... Tot un luxe. Així que gaudiu avui d’aquest 'Rar', que, francament, és una petita joia.