Havíem començat l'article anterior referint-nos a la intenció manifestada pel regidor de Cultura de Palma "d'acostar la cultura al poble". Vérem que la concepció de cultura a què apel·lava, en les seves línies mestres, no es diferencia de la sostinguda pel discurs de la dreta, sigui el Partit Popular o Ciutadans. Avui ens detindrem en un concepte més ambigu: el de poble, i a la reflexió sobre quins han de ser els destinataris principals de les polítiques culturals.

Les coses són més fàcils de dir que de fer. Això ho saben bé els responsables de les nostres institucions culturals. El que potser no acaben d'entendre és que entre el discurs que apel·la a "acostar la cultura al poble" –com va dir fa dos dies el regidor de Cultura, Miquel Perelló, en la presentació del Cicle Palma de Primavera– i l'acció que du a terme aquest discurs és necessària una reflexió prèvia, crítica i desacomplexada, sobre els dos conceptes: cultura i poble o, en altres paraules, sobre el 'què' i el 'qui', però també sobre l''on' i el 'com'. Ara, aquí, ens referim al primer.

Per començar a parlar d'art urbà ens cal en primer lloc acotar-ne el significat. Què entenem per art urbà per distingir-lo d'altres intervencions/accions al carrer? Una definició podria ser qualsevol intervenció gràfica amb vocació artística feta en l’espai públic, de manera autònoma o pactada amb la comunitat, ja siguin grafits, 'stencils' (plantilles), adhesius de qualsevol tipus o intervencions de guerrilla sobre publicitat o imatge institucional. Tanmateix, aquesta interpretació artística depèn de la mirada de l'interpretador. El debat es podria centrar en la conveniència de promoure o perseguir aquest art des de les institucions i si això no va en detriment del seu sentit inicial. Des de la meua opinió, les institucions poden ajudar a desenvolupar determinats projectes per als quals són imprescindibles i mantenir-se al marge de la resta d'intervencions per no tallar l'espontaneïtat de l'ecosistema artístic als carrers. Crec que el veritable diàleg s'ha de produir entre el veïnat i les creadores, i les institucions han d'ajudar que aquest es dugui a terme, tot mantenint-se'n en un segon pla i aportant-hi la mediació tècnica necessària.

Quan els dirigents rebaixen dràsticament els objectius que s'han compromès a fer mitjançant els programes electorals i els acords de govern, ens trobem davant una falta de coherència. Una de les conseqüències més preocupants és l'augment de l'abstenció electoral, especialment per als que creiem que com menys gent participa en les decisions que els afecten menys legitimitat tenen aquestes. Els partits polítics que governen l'Ajuntament han declarat públicament adoptar com a senyes d'identitat tres eines que milloren el sistema de representants i delegació de vot, i que intenten situar la ciutadania en el centre del debat polític. Aquests conceptes són: participació, transparència i rendició de comptes.

A finals del mes de setembre els mitjans de comunicació informaven que la regidoria de cultura cercava perfils per encarregar-se de la Fundació Palma Espais d’Art amb un projecte més obert i participatiu que l’elaborat fins al moment. L’anunci semblava portat per la voluntat de fer arribar a les institucions el canvi que els resultats electorals del 24 de maig ja havien dibuixat.