Isabel Preysler. Mi Navidad és, incomprensiblement, una de les grans estrenes de Disney+. Un doble episodi on aquesta senyora de la jet set, famosa pels seus marits, se suposa que explica com celebra Nadal. Però això només és el reclam. Preysler se singularitza per la seva opulència i aquestes festes representen, en una societat capitalista, el paradigma de l’obscenitat. Però lluny d’assemblar-se a les Kardashian, Preysler exhibirà el luxe tranquil. No la febre per posseir sinó el plaer de la moderació: estovalles noves de fil però la vaixella de sempre. El documental comença amb ella esmorzant, maquillada i en batí: aigua amb suc de llima, suc d’aranja, un kiwi, mitja aranja a trossets, llavors de lli remullades en aigua i una infusió d’hibisc. L’àpat, en els quatre primers minuts del documental, esdevé el moment d’impacte. Dimarts al migdia, poques hores després de l’estrena de Disney+, diferents programes de televisió ja reproduïen l’esmorzar i n'explicaven els beneficis i els riscos. Respon a tot allò que representa Preysler: la ultraconservació de l’aspecte físic, la restricció alimentària i la joventut eterna. Tot allò que la cultura de l’èxit i la dictadura de la felicitat ens imposa, especialment a les dones. 

De reina de la premsa rosa a fer el salt al seu primer reality per a una plataforma de streaming. Isabel Preysler s’ha aliat amb Disney+ i serà l’estrella principal d'un nou projecte, com ha anunciat la plataforma aquest dimarts. La docusèrie, de la qual no se saben gaires detalls, obrirà les portes de casa de la família Preysler-Iglesias-Falcó-Boyer per ensenyar com la matriarca prepara “una de les èpoques més especials de l’any”.

Tot i que no concedeix entrevistes i que porten 45 anys divorciats, Julio Iglesias ha despenjat el telèfon a la revista ¡Hola!, que li ha trucat per esbrinar el seu parer sobre la polèmica ruptura entre la seva exdona i el Nobel de literatura Mario Vargas Llosa. Des de la seva mansió de les Bahames, el cantant no ha dubtat a prendre partit per Preysler, mare de tres dels seus fills més grans, a la qual en el seu moment li va dedicar una agressiva cançó de despit –Lo mejor de tu vida– que ara sembla que ja no li dedicaria perquè li sembla "una senyora".

Mario Vargas Llosa ja és a París, on demà es farà la recepció d'ingrés a l'Acadèmia Francesa. I hi ha anat acompanyat per la seva exdona, Patricia Llosa Urquidi, i els seus fills, segons ha fet saber la família a través de les xarxes socials. "Amb els meus pares a París, en vigílies de grans esdeveniments", va escriure el primogènit de tots dos, l'assagista Álvaro Vargas Llosa, al seu compte de Twitter. Al costat del missatge va publicar una foto en què se'ls veia tots tres asseguts i relaxats. Al matí, s'havia encarregat de donar detalls del viatge la filla de tots dos, la fotògrafa Morgana Vargas Llosa. "Rumb a París. Malgrat les coses dures que estan passant, també hi ha motius per celebrar la vida", va escriure ella a Twitter.

Sabem que la venjança és un plat que se serveix fred, i si no pregunteu-ho a la Shakira. En un procés de ruptura amorosa, hi ha diverses maneres de gestionar les fases del dol. Ràbia, tristesa, acceptació o frustració són alguns dels estadis emocionals que es travessen en aquest període tumultuós en què cadascú fa el que bonament pot per tirar endavant. Hi ha qui prefereix passar-ho en soledat, mentre que d’altres opten per relatar-ho tot a les seves xarxes socials: fotos emotives, cançons amb missatges indirectes o reflexions a altes hores de la matinada. Un altre mecanisme de gestió d’una ruptura és fer un canvi substancial en l’aparença física. Més enllà de tallar-se els cabells o tenyir-se'ls, la moda sempre té respostes per a tot. Aquest és el cas del revenge dress (vestit de la venjança), un vestit de color negre i entallat que s’ha coronat com una de les peces més representatives de la ruptura sentimental. La primera a popularitzar-lo va ser Lady Di l’any 1994, tot just la mateixa nit que el príncep Carles feia pública la seva infidelitat, però al llarg dels anys no ha sigut l’única que ha recorregut a aquesta peça per fer una punyent declaració d’intencions. 

Resulta curiós com avui en dia demanem que els herois de les pel·lícules siguin menys herois i en algun moment del film plorin o mostrin alguna debilitat mentre que, al mateix temps, als personatges de carn i ossos no els en perdonem ni una perquè tenim un nivell d'exigència amb ells enorme. Això ha quedat claríssim aquesta setmana amb la reconciliació a tota portada de Tamara Falcó amb el seu expromès –potser ara li hauríem de dir repromès?–, Íñigo Onieva, que a finals del 2022 li va ser infidel amb una altra noia cinc minuts abans de demanar-li matrimoni, cosa que mitja Espanya va poder comprovar amb uns vídeos que es van convertir en virals. Ha estat bastant potent el tsunami de crítiques a la filla d'Isabel Preysler per haver perdonat el seu ex després de les banyes, que li van deixar l'honor per terra i van generar una onada de compassió popular amb l'aristòcrata. Ha estat molt evident l'aproximació racional –i, per tant, negativa– de la majoria de la gent a aquest gest de perdó. Però ¿qui no s'ha equivocat dues vegades –per no dir tres– amb la mateixa persona?

“El Mario i jo hem decidit posar fi a la nostra relació definitivament. No vull fer cap declaració més i agraeixo als amics i mitjans de comunicació que ens ajudin amb aquesta decisió”. Amb aquestes poques paraules, però amb un ampli reportatge fotogràfic, s'ha acomiadat Isabel Preysler del que ha sigut el seu company durant els últims 8 anys de relació. A través de la portada de la revista ¡Hola!, la filipina ha anunciat la seva ruptura amb el Nobel de literatura, amb qui va començar una relació, fa gairebé una dècada, que va sacsejar la premsa rosa espanyola per inesperada, ja que ningú els havia vist mai junts, tot i que es coneixien de feia anys.

El senyor Alberto San Juan m’escriu un missatge per convidar-me a Lorca en Nueva York, l’obra que aquests dies representa al Teatre Condal de Barcelona i que és la mateixa que va venir a representar a Lledoners davant dels presos polítics per mostrar-los el seu respecte, compromís i suport, un gest que, vist amb perspectiva, pren un enorme valor donada la tendència general a fer mutis de la intel·ligència ibèrica en general. Un amic comú, beneït sia, li ha passat el meu telèfon. Accepto encantat.