Després de fer-se la foto de les Açores amb el president espanyol José María Aznar i el primer ministre britànic Toni Blair, l’estatunidenc George W. Bush ordenava la nit del 19 al 20 de març del 2003 envair l’Iraq per enderrocar el règim de Saddam Hussein. Sis setmanes més tard es plantava en un portaavions per proclamar “Missió complerta” i el final de les operacions de combat. Però aquella invasió, il·legal segons el dret internacional i sense el suport del Consell de Seguretat de l’ONU, va desencadenar una guerra asimètrica que va durar vuit anys i va deixar un país fallit. Més enllà de l’Iraq, les repercussions van ser globals: sense ningú que li pogués fer ombra, Washington havia imposat la llei del més fort. 

De documentals sobre els atemptats de l’11-S als Estats Units se n’han fet molts, la majoria dels quals ens situen als espectadors en el punt de vista de les víctimes. Ens fan reviure de molt a prop la catàstrofe al voltant de les Torres Bessones i se’ns relata constantment el trauma que va suposar per a les persones que van sobreviure i per als familiars dels que van morir. Altres documentals ens acosten als atemptats des d’un punt de vista més geopolític, intentant explicar les raons de fons que van portar a aquell conflicte, el punt d’inflexió que van suposar els atemptats en la història del segle XXI i les conseqüències d’aquells fets.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va seguir ahir amb la tradició –instaurada el 1989 pel president George H.W. Bush (1989-1993)– d'indultar els galls dindis presentats a la Casa Blanca amb motiu del Dia d'Acció de Gràcies, en un breu acte que Trump va aprofitar per carregar contra la premsa i contra el president del comitè legislatiu que l'investiga, Adam Schiff. "D'alguna manera esperava que aquest esdeveniment fos molt concorregut per la premsa. Al cap i a fi, els galls dindis s'assemblen als voltors", va dir el cap d'estat davant de les dues aus, batejades com Bread i Butter [pa i mantega], tal com recull Efe.

Barbara Bush, morta avui als 92 anys després de molts anys malalta, va ser la cara femenina més destacada d'una de les nissagues polítiques més importants dels Estats Units. Una dona que, en el seu comiat, molts mitjans han descrit com "aferrada a la tradició" o "l'àvia de tots".