L'estira-i-arronsa entre els executius català i espanyol per les delegacions del Govern a l'estranger continua. Després que el passat mes d'octubre el ministeri d'Exteriors advertís que prendria mesures contra les tres noves oficines que la Generalitat preveia endegar a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els tres decrets d'obertura. La decisió de la sala contenciosa administrativa de l'òrgan judicial ha arribat a instàncies del ministeri d'Exteriors, encapçalat fins ara per Josep Borrell, que al·lega que l'activitat d'aquestes delegacions "és nociva per als interessos de l'Estat".

El govern espanyol va espiar l'acció exterior del Govern a Europa per demostrar que l'activitat que hi duu a terme continua vinculada a la causa independentista, i per sol·licitar al TSJC, així, que tanqui les delegacions catalanes de Londres, Ginebra i Berlín. Així ho afirmen TV3 i 'Eldiario.es', que han tingut accés a la documentació aportada a la denúncia del TSJC que inclou missatges confidencials.

El govern espanyol ha demanat al TSJC tancar cautelarment les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra al considerar que estan "al servei d'un projecte secessionista inconstitucional". L'escrit argumenta que l'activitat de les delegacions excedeix les competències de la Generalitat en matèria de relacions internacionals i que tenen una finalitat "inconstitucional com és la creació d'una estructura d'estat al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional".

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha justificat aquest dijous les queixes contra el contingut de la carta que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, va enviar a l'expresidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell. En la missiva, Peumans donava suport a Forcadell i assegurava que el fet que estigui empresonada és "una prova que el govern central a Espanya no és capaç de complir les condicions per ser part d'una Unió Europea democràtica". En declaracions a RNE, Borrell ha recordat a Peumans que, segons els rànquings de qualitat democràtica, la democràcia espanyola "està classificada per sobre de la belga". "Hem fet el que havíem de fer: presentar una protesta formal per unes declaracions completament improcedents", ha explicat el ministre.

Ernest Maragall ha fet cas omís de l'últim gest del govern espanyol: portar als tribunals la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior. Així ho ha fet saber el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Això [el recurs que va anunciar el seu homòleg Josep Borrell] no atura res: les nostres delegacions seguiran el camí normal per desplegar-se en plenitud", ha assegurat després de dir que ho faran de manera "sistemàtica, però sense parar". El seu objectiu, ha dit, és que "Catalunya sigui present al món".

El govern de Pedro Sánchez ha decidit fer servir la mateixa recepta que el PP per actuar contra les delegacions de Catalunya al món: la judicial. I tot plegat arran d’un aspecte tècnic. El ministeri d’Exteriors ha informat que té intenció de presentar un recurs contenciós administratiu contra el decret de la Generalitat del 26 de juny que va servir per reobrir les delegacions catalanes a l’exterior. Bàsicament reclama que es tanquin totes fins que els ministeris d’Exteriors, Economia i Hisenda hagin elaborat els informes tècnics -no vinculants- que exigeix la llei per comprovar que la missió de les delegacions s’adequa a les seves competències. La Generalitat s’ha negat en tot moment a acceptar el tancament i, a través d’un comunicat, el departament d’Exteriors ha garantit que el procés d’obertura de delegacions continuaria segons el calendari previst. “¿És això el diàleg? ¿El ministeri no té res millor a fer que dedicar temps i recursos a lliurar ridícules batalles formals? Una típica mostra d’orgull absurd i inútil”, ha lamentat a Twitter el conseller Ernest Maragall.

El Govern destituirà aquest desembre el seu delegat a Berlín, Martí Estruch, segons ha pogut saber l'ACN. Estruch va ser nomenat l'1 d'abril del 2008 i cessarà previsiblement en la propera reunió del Consell de Govern, el dimarts 13 de desembre, segons les fonts consultades. Encara no ha transcendit qui el substituirà, però sí que serà de l'òrbita d'Unió Democràtica, que donarà a la delegació a Alemanya un perfil més econòmic i que el Govern no el nomenarà, sinó que s'hi incorporarà en règim laboral, pel compromís d'Artur Mas de reduir el nombre d'alts càrrecs, simplificar les estructures i fer-les més transparents.